La sagristia, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l’església, també és el lloc on els sacerdots es revesteixen abans i després de les funcions litúrgiques.
Fotos: Dona Secret
La sagristia (del llatí Sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l’església. També és el lloc on els sacerdots es revesteixen abans i després de les funcions litúrgiques.
La sagristia de l’església de Sant Julià de Lòria conserva elements magnífics: una escultura de Crist clavat a la creu; un antic encenser; un aspersori d’aigua beneita (una vareta de fusta o metall dotada en el seu extrem d’una esfera metàl·lica buida, emplenada d’un material capaç de retenir l’aigua) que, en certs moments d’un ritual, especialment durant les benediccions i en la litúrgia de la Vigília Pasqual, un sacerdot submergeix l’extrem en un calderet d’aigua beneïda, denominat acetre, i espargeix amb ell l’aigua sobre les persones o objectes als quals es desitja beneir; un preciós faristol per recolzar el missal; i un moble de fusta amb vitirna que conté nombroses peces de l’església, des de Creus a calzes, ciris i diverses talles de sants, com la barroca de Sant Antoni Abat, l’escultura en ple volum de Sant Josep i el Nen Jesús i sant Iu, patró de Bretanya, entre moltes altres peces.
La sagristia només és per als mossens i clergues que han d’oficiar la missa, però segur que si li demaneu, mossèn Pepe Chisvert us deixarà fer-hi una ullada.
