Les pintures de ‘Sant Nicolau de Tolentí intercedint a la Mare de Déu dels Dolors per les ànimes del Purgatori’ i del ‘Verge del Roser i Sant Roc’, del mestre de l’Època Moderna catalana, formen part del fons artístic de la parròquia de Sant Julià de Lòria.
Fotos: Àlex Tena / Patrimoni Cultural d’Andorra / Joan Gómez
A Andorra es coneixen quatre pintures d’un dels artistes més destacats de l’Època Moderna catalana, Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 1678 – 1755): dos dels quadres pertanyen al fons d’art de Crèdit Andorrà (‘Adoració dels pastors’ i ‘Sant Josep i la vara florida’, i els altres dos es troben a l’església parroquial de Sant Julià de Lòria (‘Sant Nicolau de Tolentí intercedint a la Mare de Déu dels Dolors per les ànimes del Purgatori’ i ‘la ‘Mare de Déu del Roser amb sant Roc, sant Julià i sant Sebastià’. La pintura de les Ànimes del Purgatori va ser restaurada l’any 2010 i l’altre espera el seu torn.
Quant a la primera pintura, la restaurada, és un oli sobre tela, de gran format, muntada en un marc de perfil quadrat. Fou realitzada per Viladomat al voltant de 1720-1745 i es trobava situada al presbiteri de l’església parroquial laurediana abans de la reforma actual. L’any 2011 es va completar la seva restauració. La intervenció, realitzada per l’empresa andorrana Retoc, va consistir en retirar el vernís que, amb el pas del temps i l’acumulació de brutícia, havia provocat l’enfosquiment de la tela. Retoc n’ha explicat el següent: “Aquest quadre del pintor més rellevant del Barroc català presentava alteracions produïdes per una antiga intervenció: una neteja agressiva, abundants repints, pegats matussers que tapaven forats de la tela.. .i un bast recosit per unir la meitat inferior de les dues teles que formen el suport de lli. La imatge religiosa quedava amagada sota una gruixuda capa de vernís enfosquit. El marc, que és l’original, estava completament repintat amb laca vermella i purpurina. S’han eliminat tots els elements afegits al suport, ja siguin pegats, coles i estucs. S’han reintegrat els forats, estrips i la costura oberta de la tela mitjançant empelts, ponts de fil i soldadura, segons el cas. S’ha reforçat la costura amb una retícula de fil aplicada al revers. S’ha substituït el bastidor per un de fusta i alumini tipus flotant. Després d’una delicada neteja, es pot gaudir de l’estil inconfusible d’Antoni Viladomat, amb l’elegància del marc amb la policromia original recuperada.”
El tema de l’obra són les ànimes del Purgatori i l’escena presenta diversos registres. En l’inferior, en mig de flames, hi veiem les ànimes sofrents que imploren la Salvació; en l’intermedi, els àngels que s’encarregaran de conduir les ànimes, ja purificades, cap al cel i en el superior la Mare de Déu acompanyada per sant Miquel Arcàngel, príncep de les milícies celestials i vencedor del dimoni amb les balances de pesar les ànimes i sant Nicolau de Tolentí, frare de l’orde de sant Agustí i, al mateix temps, patró i advocat de les ànimes del Purgatori.
L’altra gran pintura de Viladomat, pendent de restauració, és la de la ‘Mare de Déu del Roser amb sant Roc, sant Julià i sant Sebastià’. La pintura és un oli sobre tela, de gran format, muntada en un marc en forma d’arc de mig punt. Fou realitzada per Antoni Viladomat Manalt al voltant de 1720-1745 i també es trobava situada al presbiteri de l’església abans de la reforma. L’obra, pendent de restauració, està molt ennegrida degut a la capa de vernís que presenta i a l’acumulació de brutícia.
A la part inferior de la composició i d’esquerra a dreta, segons el punt de vista de l’espectador, hi veiem una tríada de sants: sant Julià, que duu robes i atributs episcopals; sant Roc, que vesteix robes de pelegrí i mostra la nafra del seu genoll; i, finalment, sant Sebastià, que apareix seminu, lligat a un arbre i amb el cos ensangonat per les sagetes.
