Amb el seu tarannà i proximitat, mossèn Chisvert s’ha apropat al jovent i ha aconseguit que l’església de Sant Julià de Lòria s’ompli cada diumenge amb aires nous. A més, la seva iniciativa i tenacitat han aconseguit que un artista de renom com el pare Rupnik hagi restaurat l’església parroquial.
Fotos: Josep Segura
Com se li va acudir afrontar una reforma tan important de l’església de Sant Germà?
Sempre he volgut millorar els espais litúrgics per fer més bona l’acollida a l’església. A causa de l’amistat que m’uneix al pare Marco Ivan Rupnik, vaig pensar en ell per efectuar la reforma. Li va agradar la idea de venir a un petit país com Andorra, terra d’acollida, un país neutral. Ell és d’Eslovènia, on va patir la persecució religiosa i això ho porta a la sang. Va valorar el conveni que el Govern d’Andorra va signar amb la comunitat de Sant Egidi, així com el fet d’acollir famílies de Síria. Va decidir apostar per una església com la nostra, oberta, plena de vida, amb infants i joves. De seguida va dir que sí.
Des del primer moment va pensar en el pare Ivan Rupnik?
Sí, sens dubte. Apostar pel pare Rupnik va ser com apostar per Messi, fent un símil futbolístic. En el món cristià i en aquest diàleg entre l’art de l’església oriental i l’església occidental, Rupnik és un referent. Ha estat una experiència impressionant, per la seva qualitat espiritual, humana, artística, així com del tot el seu equip del Centro Aletti.
Com ha estat la realització de tot el projecte?
El vessant humà sempre hi és, també la força i la confiança en Déu està per damunt de tot. En tot aquest procés hi ha hagut moments complicats, de llevar-me a les tres o a les cinc de la matinada, i preguntar-me com farem tot això i com ho pagarem. Aquests dies sempre he tingut com a referent a Gaudí, quan va tenir la brillant idea de crear en un prat de les rodalies de Barcelona, una gran basílica; d’entrada tothom el va tractar de boig i d’al·lucinat, però ell va confiar en Crist i és ell qui el va guiar i el va acompanyar. Jo humilment, com a capellà de muntanya, vaig sentir aquesta força divina i vaig pensar que aquesta obra de Déu que parla a través de les persones és una aportació a la història d’Andorra, a l’art d’Andorra i és com donar gràcies a totes les generacions que ens han precedit i que han apostat per fer les excepcionals esglésies romàniques que tenim al país.
Què destacaria del pare Ivan Rupnik com a professional i com a persona?
La seva humilitat, perquè és un home imatge de Déu i ho transmet. Ha estat una setmana plena d’exercicis espirituals, tant per a nosaltres com per a tot el seu equip de l’Escola Aletti, amb més de vint nacionalitats diferents. Ha estat genial, ha estat un gran treball, picant pedra diàriament com una ofrena a Déu. Recordo una anècdota de Miquel Àngel, quan va fer Moisès, a l’església de San Pietro, a Roma i li van preguntar com podia fer aquella preciositat. Ell va contestar: “Moisès està dins del bloc de marbre, jo només he de treure allò que sobra”.
I l’obra de la nostra església?
Hi podem trobar en la seva creativitat el reflex d’un home madur, no és el mateix artista que va realitzar les seves primeres obres al Vaticà, hi trobem una gran evolució que, tant ell com el seu equip han experimentat al llarg dels anys. A Sant Julià ha aplicat la tècnica del vidre, amb una gran feina del vitrall de l’entrada, les 24 làmpades que pengen del sostre, i la tècnica de la pintura, amb els frescos de l’escena de l’Anunciació, en la nova capella de la verge de Canòlich, al sagrari, al presbiteri. Després també, tot el treball en bronze banyat en or de les làmpades de l’altar i que recorden els set dons de l’Esperit Sant, són ous d’estruç que feien servir els primers cristians perquè, quan l’ou es trenca, comença la vida, per tant, és un signe de vida, de resurrecció i d’esperança. També cal destacar la creu, que recrea l’escena de la dreta, de la resurrecció, amb un peu en què Jesús treu dels inferns a Adam i Eva i tenim un Crist que puja i surt de la creu, amb una força artística impressionant. Per tant, no només és la tècnica del mosaic, és també del vidre, de la pintura i la tècnica del metall.
