“L’església parroquial dels sants Julià i Germà de Sant Julià de Lòria ens acull amb tots els ideals del temple cristià”, anuncia el bisbe Vives.
Fotos: Joan Simon / Bisbat d’Urgell / Rostoll.cat
Entrar en una “església”, el temple dels cristians que ha agafat el nom de la comunitat que s’hi retroba i hi celebra la seva fe, és experimentar el cel a la terra. L’església és “la casa de Déu i la porta del cel”, i en això s’han esforçat pastors i teòlegs, arquitectes i artistes, músics i cantants al llarg dels segles, que han col·laborat a aixecar temples, ermites, capelles i catedrals cristianes, i les han omplert de bellesa i de veritat.
El temple cristià ha d’immergir en Déu i ha de dur cap a Déu, ha d’orientar la vida dels que hi entrin perquè caminin segons l’amor i els manaments de Déu, ha de ser lloc d’acollida de la comunitat i dels qui la vinguin a conèixer, ha de ser inundat de bellesa perquè encamini cap a la Bellesa, ha de ser tenda d’acollida en el pelegrinatge de la vida fins que ens acomiadin vers l’eternitat, ha de ser lloc de seguretat i inviolabilitat dels indefensos perquè els violents o els poderosos no els humiliïn, ha de ser hospital de campanya on siguin guarits els cors desfets, ha de fer retrobar la pau perduda i anhelada, ha d’elevar els esperits cap a la transcendència des de la materialitat del natural i dels elements transformats pels humans.
Així ens acull ara, amb tots aquests ideals del temple cristià, l’església parroquial dels sants Julià i Germà de Sant Julià de Lòria, al Principat d’Andorra. El jesuïta teòleg i artista P. Marko Ivan Rupnik, amb el seu equip d’esplèndids artistes col·laboradors, n’ha fet una recreació arquitectònica i, sobretot, ha embellit amb mosaics tant la nova capella de la Mare de Déu de Canòlich, i el baptisteri, com el presbiteri amb el Crist Pantocràtor (el qui tot ho pot) que ens acull i ens beneeix, ensenyant-nos a dir Pare nostre, per dirigir-nos a Déu. Un Déu proper i misericordiós, un Déu de perdó i de vida. També ens ha regalat uns bells mosaics sobre l’Encarnació i la Resurrecció, quan Déu fet home en Jesucrist ens salva fent-se home i anant a buscar els homes (Adam i Eva) perquè visquin allà on Ell viu.
Contemplem aquesta obra del P. Rupnik amb ulls oberts que recerquin entendre i estimar el missatge que ens anuncien. L’atracció tota misteriosa vers el transcendent, que experimentem en gaudir de la bellesa només entrar al temple de Sant Julià, ens fa més grans, més persones, més espirituals, més bons, més petits, més disponibles a refer camins, més servidors. I constatem un cop més la gran veritat que anuncia la novel·la ‘L’idiota’ del gran filòsof cristià Fiódor Dostoievski: “Només la bellesa salvarà el món”.
