Gerard de la Casa, un campió amb experiència
Fa molts anys que Gerard de la Casa es passeja pel món de les curses de muntanya. Als seus 58 anys, acaba de guanyar el Campionat d’Espanya de curses de muntanya en turismes. Gairebé va néixer amb un volant a les mans, i no té la intenció de deixar-lo anar.
Com va començar la seva afició al motor?
Sempre m’ha agradat el motor, ja des de petit. A casa teníem una benzinera i tot el dia anàvem amb bicicletes i motos, ho he viscut des de sempre.
I va haver d’esperar fins als 18 anys per poder conduir?
(Riu) Quan érem jovenets, en aquella època fèiem sortides esporàdiques als vespres, però això no es pot explicar gaire…!
Quina va ser la primera cursa?
Tenia 18 anys i vaig fer la Pujada al port d’Envalira, en ple hivern i amb molta neu, vam quedar onzens a la general. La cursa ens va anar prou bé i això ens va animar a seguir… I des de llavors, encara no ens hem aturat! L’any 1984 vam guanyar la Copa d’Espanya de ral·lis i ens vam dedicar una mica a tot, circuits, carretera… fins que vam decidir quedar-nos amb les curses de muntanya.
“A les curses de muntanya, quan et poses el casc, les amistats s’han acabat!”
Què té el motor per despertar passions?
Doncs, la veritat, no sabria dir-t’ho… el motor, la benzina, és com una droga, un s’hi queda fascinat, enganxat!
Acaba de guanyar un campionat important…
Sí, el Campionat d’Espanya de curses de muntanya en la categoria de turismes. Han estat vuit curses repartides en diverses ciutats espanyoles. En vam guanyar tres, vam quedar segons en dues curses i en la resta de curses, tercers i quarts.
Amb quin cotxe?
Aquest any he corregut amb un Subaru, un S14 WRC.
Què són les curses de muntanya?
Són pujades en costa, sobre asfalt. Són curses cronometrades amb un màxim de 6 quilòmetres. Per tant, un no pot badar en cap moment, hem arribat a perdre curses per només 190 mil·lèsimes de segon!
Què va sentir quan va guanyar?
Va ser molt emocionant, pensa que fa 24 anys que vam guanyar la Copa d’Espanya de Ral·lis i des de llavors només ens havíem dedicat a fer curses als llocs on teníem amics, no participàvem a cap campionat. Ara fa 6 anys vam decidir participar al Campionat de Catalunya de Muntanya, i hem anat guanyant cada any. Havíem fet un parell de Campionats d’Europa amb el Joanet Vinyes, i vam quedar subcampions en turismes. El cas és que anàvem on ens venia de gust.
Participar a aquestes curses és una manera de retrobar-se amb els amics, no?
Doncs sí, és un bon sistema per estar amb els amics el cap de setmana, les curses de muntanya són com una gran família, però quan et poses el casc, les amistats s’han acabat!
Com és que gairebé ja no es fan curses de muntanya a Andorra?
Havien arribat a fer 11 curses de muntanya a Andorra. Però ara hi ha edificis a tot arreu, cada dia costa més aconseguir permisos. Abans teníem la pujada a Engolasters, la d’Ordino-Arcalís, la d’Envalira, la de la Comella… Aquest any han fet la d’Arinsal, però és l’única.
Els andorrans conduïm massa de pressa?
Això és un mite! Com a tot arreu, hi ha de tot. El nostre problema és que les matrícules andorranes són molt grans i es veuen de lluny…
Quins són els seus projectes més immediats?
De cara a la propera temporada tenim la intenció de fer el Campionat de Catalunya i el d’Espanya. També participarem en algunes proves a diferents llocs. Ara tenim pendents dues proves del català, anem segons, però tenim l’obligació de guanyar-les per aconseguir el campionat. Ens vam perdre una prova, perquè ens coincidia amb una cursa del nacional, però ens recuperarem!
“Hem tornat a guanyar el Campionat d’Espanya de curses de muntanya en la categoria de turismes”
Amb quin equip compta per mantenir el cotxe?
El manteniment ens el fa l’equip Baporo, és l’antic equip del Pep Bassas. Tenen una llarga trajectòria, aquí també s’ocupa dels cotxes del Joanet Vinyes i del Ferran Font.
Surt molt car fer les curses de muntanya?
Doncs una mica… Però sempre és més barat que els ral·lis. En un cap de setmana fem 25 km, mentre que amb els ral·lis en fas 1.000!
Teniu alguna subvenció?
La veritat és que no… Tampoc tenim patrocinadors
Segueix algun entrenament?
Aquests cotxes tenen una vida limitada i si ens entrenem, li restem vida útil. Pensa que ja tenim una edat i una experiència…
_______________________________________________________
Gerard de la Casa neix a Andorra la Vella el 29 de juliol de 1960. Va a l’Escola Francesa d’Andorra la Vella, després a la Salle a la Seu i a Mollerusa i estudia formació professional en mecànica de l’automòbil. Als 18 anys fa la seva primera cursa, la Pujada al port d’Envalira amb neu, i des d’aquell moment no ha deixat mai el món de la competició. Està casat amb la Rosa Mari, i entre les seves aficions destaca tot el que té a veure amb el motor.
