El somriure sempre a punt, igual que les seves ganes d’ajudar les persones que té al seu voltant. La Paqui Barbero és consellera d’Afers Socials i Participació Ciutadana al Comú de Sant Julià de Lòria, on és una de les dues úniques dones de la corporació i on intenta fer sentir la seva veu, tot i que no té les coses fàcils.
“El nostre és un comú masclista”, declara la Paqui, sense pèls a la llengua. Amb la Meritxell Teruel constitueixen l’única mostra de l’ens femení a la corporació local. “No ens han deixat formar part de la junta de Govern, descobrim les seves decisions al mateix moment que l’oposició”, es lamenta la consellera, que s’involucra a fons en les comissions que li pertoquen. “Amb aquest sistema no podem argumentar ni defensar la nostra postura, tot ens ho trobem fet. La veritat és que ens sentim poc valorades, no se’ns té gens en compte”, conclou.
“El nostre és un comú masclista, només som dues dones i no ens deixen formar part de la junta de Govern”
Amb tot, la Paqui és una persona feliç amb tot el que fa. Arriba a Andorra amb 18 anys acabats de fer, sense haver sortit mai de casa. “Els meus tiets vivien aquí i em van dir que hi podria trobar feina. Els meus pares em van deixar marxar perquè pensaven que em cansaria i tornaria a casa. Però vaig veure que aquí hi havia un munt de possibilitats de feina i, sobretot, de ser independent, i aquí estic encara!”, explica. Treballa una etapa llarga a Transports Pyrénées, en un entorn d’homes, una empresa que acaba dirigint del 2005 al 2014 i que abandona fa tot just tres anys, abans d’entrar a treballar a l’Escola Andorrana de Sant Julià com a secretària, una ocupació que li permet compaginar a la perfecció la seva tasca al si del comú amb la feina.
Foto: Jean-Luc Herbert | Maquillatge: Ikebana
Com va començar en política?
Un dia em van convidar a assistir a una comissió d’Igualtat organitzada per Demòcrates d’Andorra (DA). Vaig anar a diverses reunions i em vaig anar integrant a la formació. Abans de les comunals ja assistia de manera regular a les trobades i vaig entrar a formar part de la llista de DA-UL amb què ens vam presentar a les eleccions comunals; teníem clar que seria molt difícil i, tal com temíem, vam perdre. Aquesta va ser la meva primera experiència que em va animar a involucrar-me amb el partit i vaig integrar-me a l’executiva comunal. Es va formar una plataforma amb persones de diferents tendències i a darrera hora vam aconseguir formar candidatura i, tot i ser molt complicat, vam guanyar només per 14 vots. Va ser d’adrenalina pura!
“Tinc la sort de comptar amb un gran equip de treball, format íntegrament per dones”
Quina és la seva tasca al comú?
Sóc consellera d’Afers Socials i Participació Ciutadana, un departament que dona molta feina, però on tinc la sort de comptar amb un gran equip de treball, format íntegrament per dones. M’ocupo de tots els temes socials, des de l’escola bressol fins a la gent gran, passant per la joventut i tota la política de les ajudes socials de la parròquia. Treballem conjuntament amb el Govern i Càritas per resoldre aquesta problemàtica.
Foto: Jean-Luc Herbert | Maquillatge: Ikebana
En aquests dos anys de mandat, què és el que li ha donat més satisfacció?
Globalment et diré que estic satisfeta i orgullosa d’ocupar-me d’aquest departament. Sempre he estat vinculada a temes socials, he estat catequista, voluntària de Càritas i realment la meva vocació és d’ajudar les persones que ho necessiten. Ara puc treballar per a elles. Vam contribuir a la creació de l’Agrupament de Guies i Escoltes Lauredians, el primer que existeix a Andorra i hem continuat recolzant el grup de la Batucada, el “Toca-te’ls”. Són dues associacions independents a qui donem suport des del comú.
D’altra banda, amb Unicef hem posat en marxa el Consell d’Infants, l’any passat vam fer un acte conjunt amb tots els Consells d’Infants de totes les parròquies i ara volem crear un Consell de Joves, perquè penso que ens poden aportar bones idees. Hi ha un Consell de Joves creat pel Govern, però a les parròquies no n’hi ha. Amb tot, la situació econòmica de la parròquia ens ha condicionat en la realització de projectes que reclamin una inversió important. Ara, la meva il·lusió és que abans d’acabar aquest any tinguem un educador de carrer per als joves, per conèixer les seves inquietuds i poder-los ajudar.
“Hem creat un programa amb unes alarmes per involucrar tota la societat laurediana en el control de les persones grans”
Foto: Jean-Luc Herbert | Maquillatge: Ikebana
Quins són els reptes per a la resta del mandat?
Doncs precisament el Consell de Joves, la figura de l’educador de carrer i seguir treballant amb la gent gran, amb qui fem un gran nombre d’activitats. Des que vaig accedir al comú, vam començar a organitzar el dinar de Nadal, amb una gran festa i un espectacle. El cas és que de cara a les persones grans parlem molt amb elles per saber què necessiten; ara mateix, a l’edifici de Social, hem fet una cuina nova per si mai s’ha de fer un menjador social.
Seguint en l’àmbit de la gent gran, tenim el repte de consolidar el programa Radar, una iniciativa a partir d’una enquesta feta a totes les persones de més de 65 anys, realitzada casa per casa, per tal de comptar amb informació exhaustiva de la seva situació i, en col·laboració amb el CRES, hem muntat un programa informàtic i s’han creat unes alarmes per involucrar tota la societat laurediana en el control de les persones grans per si hi ha algun avi que no està bé, que no ha sortit a comprar el pa durant tres dies, o que se’l vegi poc cuidat, en definitiva, que tothom s’impliqui en aquestes accions per poder alertar de l’existència d’algun problema.
La consellera marxa amb pressa cap al comú: l’espera una parella que es vol casar. Perquè com els altres consellers, té la potestat de celebrar casaments, cosa que l’omple de satisfacció.
La Francesca Barbero Càceres neix el 18 de setembre de 1959 a Manresa. Estudia al col·legi “Sagrado Corazón” de Solsona i després fa una FP d’administrativa a Manresa, així com diferents cursos de formació.
El 1977 ve a Andorra, on hi té uns tiets, i comença a treballar al departament d’etiquetatge de Magatzems Pyrénées, a l’antiga Mercedes. Després passa al departament de transports, que més tard es convertiria en Transports Pyrénées, on s’hi queda fins fa tres anys, quan decideix canviar de feina.
Posteriorment la contracten a l’Escola Andorrana de Sant Julià com a secretària, on treballa actualment. El 1998 havia entrat a formar part de la junta directiva de l’Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants d’Andorra, que presideix durant 7 anys, del 2008 al 2015. Militant de DA, entra al comú a les últimes eleccions on és consellera d’Afers Socials i Participació Ciutadana.
Està casada i té dos fills, el David de 38 anys i el Guillem de 23. Li agrada passejar per la muntanya, però la seva gran passió són les sèries, tipus Jocs de Trons, Narcos o The Crown.
