Miquel Albós: “M’encantaria construir un gratacels”
D’arrels andorranes tot i que nascut a Barcelona, Miquel Albós es va instal·lar al país quan va acabar els seus estudis d’arquitectura. Considera que l’arquitectura ha de ser racionalista i pensa que la importància es troba a l’essència de cada projecte més que ens els materials. El seu somni? Projectar i construir un gratacels.
La seva família prové de Sant Julià?
Sí, hi tinc les meves arrels, sempre he estat molt vinculat a Andorra. El meu padrí va marxar a guanyar-se la vida a Barcelona, formava part dels andorrans que van haver d’emigrar per raons econòmiques, per no passar gana. També tinc família pied noir, d’Alsacia, de Savoia, d’Ontinyent i també d’Asnurri…
Una bona barreja…
Sí, però em sento un bon lauredià, de cal Palau, i vaig voler venir a viure quan vaig acabar la carrera. Ja feia molt temps que tenia ganes de tornar a casa. El meu pare era pediatra i tenia consulta oberta a Barcelona; de fet, un gran nombre dels seus pacients eren famílies d’Andorra, que anaven a visitar-se allà, i posteriorment va obrir consulta a la Clínica Meritxell. Vivia a Barcelona, però sempre em vaig sentir molt arrelat al país, tenia família aquí. Tot i que no vaig fer l’escola, tinc molts bons records de la meva infantesa i joventut a Sant Julià.
“Un dels projectes més importants que vaig fer va ser l’edifici de la caserna de bombers”
I com és que va obrir un despatx de delineants i no d’arquitectura?
Vaig obrir l’estudi de delineants mentre feia la carrera d’arquitectura, per tenir alguns ingressos. El cas és que l’estudi funcionava molt bé i vaig preferir fer una pausa en els estudis per dedicar-me de ple al despatx. Era el responsable d’un equip de 9 persones. En aquell moment tot es dibuixava a mà, va ser una època fantàstica, vaig treballar molt en temes d’enginyeria en tot el que es va fer per als Jocs Olímpics del 92. Quan vam acabar tots aquests projectes, vaig acabar la carrera.
A Andorra treballa com a arquitecte?
Sí, ja fa molts anys, més de 25.
Quines obres significatives ha fet?
Ara fa pocs anys vaig fer la remodelació del Centre Esportiu d’Ordino, però potser un dels projectes més importants que he fet ha estat l’edifici de la caserna de bombers de Santa Coloma; vaig presentar-me al concurs d’idees i el vaig guanyar. No va ser l’únic, també vaig guanyar fa uns quants anys el concurs d’idees per l’avinguda Meritxell i l’avinguda Riberaygua.
Però aquests no es van realitzar…
El projecte de l’Avinguda Bonaventura Riberaygua es va executar, però el de l’Avinguda Meritxell no perquè el comú de l’època va decidir arbitràriament ignorar el resultat del concurs i adjudicar directament un nou projecte a l’arquitecta Bernadetta Tagliabue. El resultat el coneixem tots.
De quin projecte està més orgullós?
De la caserna dels bombers. Perquè vaig aconseguir fabricar una màquina.
¿?
Em refereixo a que pretenia construir una maquina dels bombers, com si fos un vehicle, com una eina més que els ajuda a la seva feina. Un edifici maquina ordenat i organitzat, viu i molt modulat, fàcilment transformable segons les necessitats.
Satisfet del resultat?
Un arquitecte no està mai satisfet al 100%, sempre hi ha coses per millorar.
“La modificació que han fet a Escaldes del pla general d’urbanisme en el Clot d’Emprivat penso que és una molt bona cosa”
Està especialitzat en urbanisme, com veu el país?
Sí, sóc especialista en urbanisme, vaig treballar en els plans generals inicials d’Andorra la Vella i de la Massana, abans de l’aprovació de la llei del sòl. Contestant la teva pregunta, ara anem per bon camí, amb la llei s’hi ha posat ordre, és un primer pas, perquè teníem molt retard.
En quin projecte treballa actualment?
Ara faig obra privada, estic en un edifici entre mitgeres i un xalet, sóc un arquitecte modest, faig treballs a mida, no voldria portar quatre obres a la vegada, m’agrada consagrar-me a una obra en concret. Tampoc no sé si donaria l’abast a fer massa projectes a l’hora, crec que és bo poder-me concentrar en el que faig i fer les coses ben fetes. Si vols fer moltes coses a la vegada, acabes perdent l’essència, no controles.
Si li deixessin triar una obra per fer a Andorra, què faria?
Un gratacels, sens dubte, un edifici de 20 plantes, un mini gratacels. Aquest és el somni de molts arquitectes. Com Gary Cooper en la pel·lícula “El Manantial”. A més, crec que tindria molt de sentit aquí, perquè no tenim massa terreny urbà. En realitat, un edifici alt té menys ocupació en planta, i millora la qualitat de l’espai públic. En aquest sentit, la modificació que han fet a Escaldes del pla general d’urbanisme en el Clot d’Emprivat penso que és una molt bona cosa. A Andorra la Vella també contemplen la possibilitat de fer edificis alts. Però hem de ser realistes, tot s’ha de fer amb mesura, perquè no ens podem convertir en un Manhattan ni en un Dubai!.
Quins són els seus materials preferits?
Els materials no són prioritaris. Un projecte d’arquitectura s’ha de pensar en funció del lloc i de l’ús que se li doni, no és el mateix un edifici de vivendes que un equipament, aquí o a Sevilla. La vinculació amb l’entorn i el què, és important i és el que determina el material.
Quins són els seus arquitectes favorits?
Le Corbusier, Franck Lloyd Wright… Le Corbusier va ser un gran racionalista i això m’agrada, perquè em considero un arquitecte racionalista. Les seves obres continuen sent tant contemporànies o més que ara. I tot perquè la racionalitat, la proporcionalitat, les formes, les circulacions, la funcionalitat i la economia, predominen sobre la imatge, tant de moda actualment.
__________________________________________________
El Miquel Albós Colombier neix a Barcelona el 7 de desembre de 1957. La seva família és originària de Sant Julià de Lòria, d’on el seu padrí va marxar fa molts anys per poder-se guanyar la vida. Comença a estudiar arquitectura a Barcelona, però a mitja carrera decideix obrir un despatx de delineants, fa una pausa en la carrera que finalment acaba el 1992. Està casat i té dos fills, el Joan de 19 anys i el Miquel de 24. Pel que fa a les aficions, li encanta esquiar.
