L’etiopatia i l’etiòpata: el mecànic del cos humà

La seva feina és “etiòpata”. Ens podria explicar en què consisteix aquesta especialitat?

L’etiòpata és conegut com el “mecànic del cos humà”. Aquesta figura combina la visió de la medicina generalista amb un enfocament personalitzat i precís. El tractament es fa exclusivament amb les mans, sense dolor i d’una manera molt concreta. Per fer una analogia, imagineu un cotxe quan s’encén un llum d’avís al tauler. El tractament simptomàtic seria apagar aquest llum, però la causa del problema encara hi seria. En canvi, l’etiòpata segueix el fil conductor fins a descobrir l’origen del malestar i l’elimina perquè, tant el símptoma com la causa desapareguin.

El diagnòstic és precís?

El cos humà és una màquina complexa que pot “fallar”. L’etiòpata utilitza una anàlisi rigorosa i lògica per identificar l’origen del problema, que és la causa real, sense confondre’l amb els símptomes. Aquesta anàlisi global del sistema afectat suposa un enfocament diferent del diagnòstic mèdic clàssic. Quan es localitza l’origen del malestar, es duu a terme una intervenció manual adequada que permet al pacient recuperar-se.

Es podria considerar la malaltia com una desharmonització del cos?

La malaltia desorganitza el cos, que normalment es troba en equilibri. Quan aquest equilibri es trenca, l’etiòpata treballa per restaurar-lo i posar tot en ordre.

I vostè és l’encarregat de col·locar les peces d’aquest puzle al seu lloc, és així?

Exactament. Com a etiòpata, la meva tasca és reorganitzar i harmonitzar el cos, tornant-li el seu equilibri natural. En aquest sentit, em considero un mecànic del cos humà.

Què és l’etiopatia?

L’etiopatia és una teràpia manual que no utilitza medicaments. Se centra en trobar l’origen de la malaltia i eliminar-lo amb una metodologia que va més enllà dels símptomes. Els tractaments són suaus, precisos, sense dolor i molt eficaços. Vaig formar-me a la facultat de París, on el programa de 6 anys incloïa una exigència molt alta en anatomia i fisiologia, així com classes de dissecció amb mestres com Claude Gillot, una referència mundial en aquest camp.

Sens dubte, Claude Gillot va ser un gran mestre, però vostè també és professor d’etiopatia a la universitat de Suïssa. Aquesta carrera compta amb molts adeptes o encara és força desconeguda?

Els estudis d’etiopatia són relativament recents a Suïssa, però estan guanyant popularitat. Suïssa reconeix les medicines alternatives, fet que atrau moltes persones cap a aquest enfocament. A França, les facultats tenen més trajectòria i compten amb més estudiants.

Per cert, vostè gaudeix més com a facultatiu o com a professor?

M’agraden totes dues facetes. Com a facultatiu, és gratificant veure com els pacients milloren. Això sí, és un procés que requereix diverses sessions per obtenir resultats duradors. Com a professor, puc transmetre els meus coneixements als joves motivats. Ambdues tasques són molt enriquidores, tot i que tenen enfocaments diferents.

Ens podria explicar com es desenvolupa una sessió?

Una sessió d’etiopatia consta de tres parts:

1. Anamnesi rigorosa, per conèixer el pacient i entendre el problema.
2. Diagnòstic etiopàtic, on s’identifica la causa del malestar.
3. Tractament manual, adaptat a les necessitats del pacient.

Les sessions solen durar entre 15 i 30 minuts i tenen un cost de 60 € (actualment no reemborsables per la CASS). El nombre de sessions varia en funció del cas.

El tractament provoca alguna mena de dolor?

Com qualsevol teràpia, el tractament pot provocar petites molèsties. Aquestes reaccions són fisiològiques i mostren que el cos està responent. És similar a la sensació que experimenta un esportista després de reprendre l’activitat física: el dolor muscular és el resultat d’un sistema que torna a funcionar.

I quina és la principal diferència amb la medicina general?

L’etiopatia és una alternativa complementària a la medicina general. Ens enfoquem en tractaments manuals, sense fàrmacs, per abordar les causes dels problemes. No substituïm els metges, sinó que treballem conjuntament, reconeixent els límits de cada especialitat.

Qui pot demanar consulta amb un etiòpata?

L’etiopatia és apta per a qualsevol persona: des de nadons fins a persones grans, passant per dones embarassades i esportistes. Tractem un ampli ventall de patologies: trastorns digestius, respiratoris, ginecològics, articulars i molts més.

Què tracta l’etiopatia?

Tractem una gran varietat de patologies, com ara:

• Trastorns O.R.L.: sinusitis, otitis, vertígens.
• Problemes vertebrals: lumbàlgies, ciàtiques, pubàlgies.
• Trastorns digestius: reflux gastroesofàgic, restrenyiment.
• Trastorns ginecològics: regles doloroses, infertilitat.
• Problemes respiratoris: bronquitis, asma.
• Altres trastorns: cefalees, migranyes, insomni.

Quins són els límits de l’etiopatia?

Els límits se situen en les urgències mèdico-quirúrgiques i les afectacions estructurals molt avançades. En aquests casos, derivem el pacient cap a la medicina clàssica.

En tractar-se d’una especialitat que no està reconeguda oficialment, què diria vostè als potencials pacients que són reticents per aquest motiu?

Encara que l’etiopatia no estigui reconeguda oficialment, els nostres tractaments es basen en resultats. A França, cada cop més mútues reemborsen l’etiopatia, i a Suïssa està plenament integrada en el sistema sanitari. Estem treballant perquè el mateix passi a Andorra.

Considera que s’hauria de reconèixer, almenys a Europa?

Sí, seria ideal que la Unió Europea donés més reconeixement a les medicines alternatives com l’etiopatia. Això facilitaria una col·laboració més àmplia amb altres professionals de la salut i beneficiaria els pacients.

Quan va decidir ser etiòpata?

La meva decisió es va gestar en el moment en què vaig viure els beneficis d’aquesta disciplina en la meva pròpia pell. Després d’obtenir el diploma com a tècnic de laboratori en biologia, vaig treballar a la Polinèsia analitzant l’aigua d’una llacuna per a una empresa de perlicultura. La meva passió per l’esport em va portar a desenvolupar un dolor al peu que es va convertir en un veritable hàndicap. Vaig visitar diversos especialistes, sense trobar una solució, i fins i tot em van diagnosticar una malaltia òrfena. El dolor era tan insuportable que em vaig plantejar l’amputació.

Va ser llavors quan el meu germà em va recomanar un etiòpata que tractava els seus cavalls. Amb només una sessió, va identificar que el problema provenia del nervi ciàtic i va recol·locar la vèrtebra corresponent. Aquell “tractament de cavalls” em va canviar la vida. Vaig decidir formar-me en aquesta disciplina, graduant-me el 2009. Vaig obrir consultoris a França i recentment a Andorra. A més, el 2019 vaig codirigir l’obertura d’una facultat d’etiopatia a Suïssa, aprofitant l’interès del país per integrar-nos al sistema sanitari. Aquest fet va suposar un gran pas per al reconeixement i la cobertura d’aquesta pràctica.

Quin és el grau de satisfacció dels seus pacients?

La satisfacció varia segons cada pacient. Alguns experimenten millores immediates, mentre que d’altres necessiten diverses sessions abans de veure resultats. L’etiopatia, com a mètode natural, requereix temps, però molts pacients valoren positivament aquesta aproximació no invasiva. En general, puc dir que els pacients que arriben al nostre consultori solen quedar satisfets.

Quina és la història de l’etiopatia?

És una disciplina nascuda gairebé per accident. El seu fundador, Christian Trédaniel, va patir una ciàtica severa després d’una caiguda esportiva el 1952. Incapaç de trobar solució en la medicina convencional, es va posar en mans del doctor André de Sambucy, que li va aplicar una tècnica d’allargament vertebral. Això el va portar a explorar i desenvolupar aquesta disciplina basada en tractaments manuals i en les bases de la quiropràctica, fins a crear l’etiopatia com a medicina rigorosa i lògica.

Vostè té una reputació contrastada i exerceix a diverses ciutats de França, com ara Nancy, Metz i Saint-Dié-des-Vosges. Com va descobrir Andorra i quina necessitat tenia d’exercir aquí?

Un company em va parlar d’Andorra com un país ideal per als esportistes i amb un gran potencial per a l’etiopatia. En conèixer-lo, em vaig sentir atret per la seva energia i vaig decidir establir-me aquí amb l’objectiu d’oferir solucions a les afeccions articulars i esportives, ajudant tant esportistes com persones amb altres molèsties.

Realitza vostè les visites personalment a Andorra?

Sí, atenc personalment al meu consultori. A més, mantenim una bona col·laboració amb altres professionals mèdics i paramèdics, creant sinergies que beneficien els pacients.

Què aporta l’etiopatia a la població andorrana?

Els andorrans, actius per naturalesa, poden patir afeccions derivades de l’esport i les activitats a l’aire lliure. L’etiopatia no substitueix la medicina tradicional, però és una excel·lent alternativa per a aquells que busquen una aproximació més natural. Ja compto amb esportistes d’alt nivell que confien en mi per millorar el seu rendiment.

Té projectes nous a Andorra?

Acabo d’adquirir un restaurant, L’Antiga Abadia, complint així un somni d’infantesa influït pel meu pare, cuiner reconegut a França als anys 70. Aquesta nova aventura em permetrà combinar la meva passió per la cuina amb la meva activitat professional.

Quins temes tractarà en la nova secció de la nostra revista?

Amb l’arribada de la temporada d’esquí, m’agradaria parlar sobre com tractar les lesions associades a aquest esport, com esquinços, problemes cervicals i dolors d’esquena, oferint una visió professional de les possibilitats de tractament amb etiopatia.