Hèctor Mas i Marc Camardons: “Hi ha gent jove amb històries interessants per explicar, amb iniciativa i se’ls ha d’ajudar explotar aquestes idees”

L’Hèctor Mas i el Marc Camardons són els directors del Festival Ull Nu d’enguany, que se celebrarà del 8 al 12 de maig, a Andorra la Vella. Es tracta de l’onzena edició d’un esdeveniment ja consolidat i cita marcada al calendari pels joves i emergents talents nascuts o residents a Andorra, Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Nova Aquitània o Occitània. L’Hèctor, expert de la indústria, acompanyat del Marc qui, amb tan sols 23 anys ha entrat trepitjant fort al món del cinema, tal com avalen els nombrosos reconeixements que ja ha acumulat, estan determinats a repetir l’èxit dels anys precedents a l’hora de fer arribar al públic noves i sorprenents propostes; oferint una mostra diversa i plural de projectes audiovisuals; fomentant l’ús de les llengües i l’interès per la cultura d’Andorra, així com de promocionar el país, el Festival i les promeses locals, més enllà de les seves fronteres.

Per Melània Vinyals Marsol.

Marc, és admirable que sent tan jove ja t’hagis consolidat com un dels guionistes més importants d’Andorra. T’imaginaves arribar tan lluny tan precoçment?

Marc: No considero que hagi arribat “tan lluny”. He fet els meus curts, sí, i ho he d’agrair molt a la universitat, que em va permetre realitzar-los d’una manera i amb uns materials i recursos, que a “la vida real” surten molt més cars, i aquí a Andorra estic molt content del fet que l’Hèctor s’hagi interessat per les meves propostes i m’estigui fent de mentor, perquè és així com ho veig. Gràcies a ell m’han sortit oportunitats, he pogut fer moltes coses i totes molt enriquidores i, el que és més important, aprenc cada dia més.

Com encares el repte de dirigir el festival Ull Nu, al costat d’un director de cinema consolidat com és l’Hèctor Mas?

M: Com una oportunitat brutal d’aprenentatge; l’Hèctor m’ensenya i m’ajuda moltíssim, em resol els mil dubtes que em sorgeixen sigui quina sigui l’hora…

Hèctor: Jo també estic aprenent molt del Marc. El que busco, demanant-li que comparteixi la direcció del festival amb mi, és garantir un relleu; el festival Ull Nu, a més a més, està enfocat a gent jove, i el que pretén és donar visibilitat a la feina de creadors menors de 35 anys, impulsar talents incipients. El fet de pertànyer a generacions diferents amb el Marc és sinònim de simbiosi, ell m’ensenya noves maneres de comunicar al públic el que proposem, els canvis de gustos de l’audiència, diferents perspectives d’enfocar les coses…

M: I, alhora, jo bec de l’experiència i aprofito tot el que sap l’Hèctor dels “llocs” per on ha passat abans que jo.

Com us vau conèixer?

H: La primera anècdota va ser quan el Marc, encara estudiant de l’ESO, es va presentar amb un USB a La Llacuna (ja fora de termini) demanant que consideréssim per Ull Nu el curt dins del llapis de memòria, que volia que es veiés al festival. Li vam dir que d’acord, que el miraríem…

M: No el van mirar.

H: Aleshores no ens vam conèixer en persona; però després va tornar a participar en el Festival, guanyant premis, i jo, que intento estar al cas de les promeses, que sempre estic pendent per veure si surt algú interessant… em vaig interessar pel que feia el Marc i vaig tenir clar que valia la pena seguir-lo.

Hèctor, creus que el talent i l’entusiasme del Marc és representatiu de les aptituds dels joves d’Andorra en l’àmbit artístic?

H: Sí. Hi ha gent jove amb talent, ganes de fer coses, històries interessants per explicar, amb iniciativa i als quals se’ls hi ha de dotar d’espais perquè puguin explotar aquestes idees, perquè puguin concretar aquestes idees, traslladant-les de la teoria a la pràctica. Nosaltres, com a organitzadors del Festival, podem contribuir-hi fins a cert punt, però arriba un moment en què, si un es vol professionalitzar, hi ha d’haver intervenció d’altres sectors de més amunt, de l’àmbit polític, a través de beques, subvencions, facilitat d’estudis, fomentació de la indústria…

Com veieu la situació al país de tot allò relacionat amb les arts escèniques?

M: S’ha de potenciar molt més; a Andorra hi ha molt talent i poca feina. Tots els actors, directors, guionistes… nascuts aquí, treballen fora, perquè aquí no hi ha oferta, i cal potenciar-ho, calen més subvencions i suport de les autoritats perquè es pugui rodar a Andorra.

És viable?

M: Ara mateix, no. No tenim un sistema econòmic i públic a nivell de beques suficient per aguantar el que representa la indústria del cine. A poc a poc, es va incentivant l’interès en aquest àmbit, però encara falta feina per fer; la idea és anar avançant, i això és responsabilitat nostra, dels qui ens dediquem a la creació: motivar a tants companys de gremi com sigui possible perquè vinguin a Andorra i vegin que és possible dur-hi a terme moltes coses.

Fent zoom també al panorama global? Creieu que cal potenciar-ho més?

H: Sempre es pot fer una mica més, però cal tenir en compte que el projecte audiovisual més assequible ja és car; pot ser que tot comenci escrivint, però els sous dels actors, els aparells de rodatge, els materials… vas sumant i costa molts diners. Es van fent coses per incentivar millores, però és cert que es tracta d’una indústria exigent, no només en l’àmbit econòmic, també és intensa quant a creativitat. Hi ha moltes propostes, molt talent i, per tant, costa destacar i que algú t’acabi comprant la idea. Per exemple, al Festival Ull Nu hem de seleccionar 25 curtmetratges d’entre més de 600!

Ens podeu avançar una mica què ens trobarem al festival d’enguany?

H: Aquest any, repetim el laboratori de guió de curtmetratges, que vam estrenar l’any passat, amb la Marta Grau i el Jandro Marín; ampliem un dia el Festival, convidant als guionistes seleccionats a venir a Andorra. D’altra banda, tenim el concurs de curtmetratges, pilar fonamental del Festival, on hem inclòs nous premis, per exemple, el premi a la millor edició, reconeixement vinculat amb un dels membres del jurat, la Sofia Escudé, una de les millors muntadores d’Espanya i que també farà una xerrada en el marc de l’esdeveniment. Les instal·lacions artístiques repartides pel Centre Històric funcionen molt bé i es mantenen; els concerts a la glorieta de la Plaça del Poble; i el diumenge el dediquem a diferents tallers i curtmetratges enfocats al públic familiar.

I ja per acabar, una pregunta que pot ser molt reveladora a l’hora d’inspirar la vostra feina i de donar pistes sobre el que l’audiència pot esperar de vosaltres: quin és el vostre director/pel·lícula predilectes?

M: No et podria dir un referent específic, tinc diversos pilars però, per destacar-ne algun, diré Abbas Kiarostami, un director iranià que per mi és com el pare del cinema europeu i vital. Acotant al cinema espanyol, ara hi ha un munt de directores genials com Belén Funes o Mar Coll, que saben elaborar magistralment el cinema d’autor, un cinema pròxim i que parla de nosaltres.