(+Fotos) Quim Valera presenta “L’antic país antic”
El passat 7 de març va tenir lloc, a la Biblioteca Comunal d’Escaldes-Engordany, la presentació de “L’antic país antic: la romanització de l’Urgellet i Andorra”, de l’historiador Quim Valera.
Per Melània Vinyals Marsol · Fotos: Núria Solanelles
“L’antic país antic” és un exemple més del compromís de Quim Valera a l’hora de divulgar les circumstàncies i fets històrics que han desembocat en la realitat, tal com la coneixem. Les pàgines de la seva obra ens transporten fins a l’època dels romans, a l’Edat Antiga, repassant els nombrosos indicis de la seva estada a la zona que avui habitem.
Tant Andorra com l’Urgellet formaven part, aleshores, de l’imperi romà, integrats en una de les seves províncies; la plana de la Seu d’Urgell servia de punt estratègic, i les vies més rellevants eren el camí Cardoner i la Strata Ceretana, que arribava fins a Lleida (aleshores Ilerda).
Quan els romans, cèlebres entre moltes altres coses per la seva disciplina i diligència, van arribar a aquest punt del continent que pretenien dominar, van iniciar el fenomen que es coneix com a “romanització”, dut a terme a tots els territoris on es van plantar les sigles SPQR. Això incloïa la imposició d’elements identitaris tan importants com ara la moneda (el denari), la manera de vestir, l’organització administrativa (en províncies, la que analitza Valera s’anomenava Hispania Tarraconense) i jeràrquica (la màxima autoritat de cada província era el governador, i l’exèrcit ocupava un lloc molt rellevant; l’esclavitud era vigent), la disposició de les cases, tant l’estructura interna com la distribució urbanística; regir-se pel dret romà; o deixar de creure en els déus propis en favor dels de la mitologia romana; implementar aquest seguit de canvis implicava, evidentment, la desaparició dels equivalents autòctons de cada terra sotmesa.
No ens oblidem de l’ordenança de la llengua, potser la més important de totes: el llatí era l’idioma oficial de l’Imperi, considerades la resta de maneres de fer-se entendre per mitjà de la paraula pròpies de “salvatges”. Malgrat tot, el llibre de Quim Valera recopila un seguit de proves que demostren que potser els romans no van erradicar del tot la parla dels nadius, a causa de l’àmplia mostra de topònims anteriors a l’imperi romà que s’han conservat: Canillo, per exemple, és probable que sorgeixi de l’indoeuropeu; Arcalís o Bixessarri, fins i tot Andorra, “sonen” i ens remeten a l’euskera, tot i que l’origen d’aquests i altres noms encara no s’ha esclarit.
“L’antic país antic” vol atansar-nos i fer-nos partícips de com eren els paratges que avui habitem en un temps tan remot, d’abans de l’era cristiana; així com ajudar-nos a entendre el procés de romanització, encara present en molts àmbits del nostre dia a dia, ja que hi ha vestigis de l’Antiga Roma al dret, a l’educació, al disseny de les ciutats, i les llengües que més es parlen a Andorra i l’Urgellet, que són filles del llatí. L’obra de Quim Valera és una aproximació entenedora a les nostres arrels per demostrar-nos, una vegada més, que la història no és l’estudi del passat sinó l’explicació del present.