Montse Ventura: “Has de respectar i estimar la moto perquè ella t’estimi a tu”

Des que era gairebé una nena, la Montse Ventura s’ha deixat despentinar pel vent com a copilot de moto. Al costat de l’amor de la seva vida, ha fet més quilòmetres que qualsevol persona i, com a bona “motera”, ha sabut transmetre aquesta passió a desenes, potser centenars, de persones al llarg dels anys. Com a presidenta de l’Escuderia d’Amics Drac Moto, està afinant els últims detalls d’una concentració de motos clàssiques que arribarà a la quinzena edició l’estiu del 2024, un projecte que compaginarà amb un altre que ha tingut ben guardat al calaix: la creació d’una escola infantil de motociclisme de velocitat.

Entrevista: César De Pablos · Fotografies: Escuderia d’Amics Drac Moto

Portes molts anys vinculada al món de la moto. Quan es va despertar aquesta passió pel motociclisme en tu?

Vaig començar molt joveneta en una època en què hi havia altres costums i altres idees, però la meva parella, el meu primer xicot i definitiu (riu), era un gran apassionat de les motos i del futbol. Així és que em vaig acostumar molt a la moto, des dels 16 anys. Quan ens vam casar, encara seguíem a sobre d’una moto i, l’any 1971, vam obrir la nostra botiga i, poc després, vam formar l’Escuderia d’Amics Drac Moto.

Recordes quina ha estat la teva primera moto?

Sembla vergonyós, però mai no n’he conduït. Ara bé, soc un fantàstic paquet! (Riu). Sempre he anat al darrere del meu marit. Sempre.

Així i tot, ets una dona molt ‘motera’.

I tant! Sempre he estat organitzant i muntant les concentracions, portant els detalls de l’escuderia… fins i tot gestionant tot el que comportava la nostra participació en els campionats d’Espanya de velocitat, des dels anys 70 fins als 80, quan teníem quatre pilots. L’any 1979, vam tenir dos pilots a les 24 Hores de Montjuïc. Tot això ho muntava jo, tothom coneixia la Montse (riu).

Llavors eres com aquella formigueta que feia girar la roda…

I que encara ho faig, eh! Diria que, més que sang, corre gasolina per les meves venes. Pensa que també soc vocal de la Federació Motociclista d’Andorra (FMA) i també aixeco la veu per a tenir en consideració el motociclisme de velocitat, ja que sempre parlem de trial o de cross, que estan molt bé, però sento que hem de donar més protagonisme a la velocitat. Alguna cosa farem amb l’escuderia.

Què tens al cap per a promoure la velocitat?

El meu marit tenia moltes ganes i molta il·lusió d’obrir una escola infantil de velocitat, com la de l’època de Metrakit, on hi havia el Pol Espargaró, el Marc Márquez, el Fabio Quartararo… Malauradament, el meu marit ja no hi és i la idea va quedar en standby, però jo vull continuar-la i espero aconseguir fer-la realitat.

Tot va sorgir a Barcelona, però després us vau mudar a Andorra. Com es va desenvolupar aquest procés?

Quan el Marc Forné era president del Moto Club Andorra, hi organitzava moltes concentracions de motos i, l’any 1974, vam guanyar tots els premis. Recordo que pujàvem una gran colla de gent des de Barcelona amb motos Derbi 49 cc per aquelles carreteres. Imagina tu quina voluntat de fer-ho! Aleshores, el meu marit sortia amb les Derbi un parell d’hores abans i, posteriorment, li tocava el torn a les motos més grans. Jo conduïa el “cotxe escombra”. Amb el Marc, vam fer una gran amistat, ja que, a banda de ser participants de les concentracions, nosaltres hi col·laboràvem activament formalitzant inscripcions a la meva botiga perquè tingués tot ben preparat. La nostra connexió amb Andorra data d’aquesta època.

Sí que tenies molta implicació, oi?

Implicació amb Andorra i amb la moto… perquè jo no pujava a buscar sucre o formatge (riu). Si bé ja havíem fet molts amics aquí, vam acabar venint l’any 1983 i vam muntar una botiga de motos i un taller. Sempre hem tingut algun tipus de vincle amb el país. Em sento tan andorrana que, quan el meu marit i jo vam tenir l’oportunitat de tramitar la nacionalitat, no ho vam dubtar.

I quan va ser que vau decidir muntar l’Escuderia d’Amics Drac Moto a Andorra?

L’any 1991. Vam començar amb poques persones: el meu marit, la meva filla, el meu fill i jo. També hi havia tres nois portuguesos i dos nois gallecs… Hi érem al voltant d’una dotzena de persones més o menys. Ho vam formalitzar tot davant d’un notari, com Deu mana, per a presentar tot davant de Govern. I així ens vam constituir legalment com a escuderia. Amb el pas dels anys, molta gent ha marxat i només hi hem quedat membres de la família, que també ha crescut.

Per què ho vau fer d’aquesta manera?

Perquè el meu marit sempre va creure que treballar amb els diners aliens no era massa bo per als clubs, ja que genera suspicàcies entre la gent. És per això que mai no hem tingut socis, ni a Barcelona ni a Andorra. Quan hi ha hagut concentracions, cadascú ha pagat el que l’ha tocat. I “punto pelota”! La moto, quan és un passatemps sa, és una cosa molt bonica! Sempre hi haurà algú disposat a ajudar-te.

L’estiu vinent se celebrarà la 15a Concentració de Motos Clàssiques d’Andorra que impulsa la vostra escuderia, una més en què malauradament no hi serà el Joan, el teu marit. Serà una cita especial?

No hi serà físicament, però sí que hi serà. Ja m’entens. Si tens l’oportunitat de venir a la concentració, veuràs el veritable ambient que s’hi respira. No és tant com es veu des de fora sinó com es viu des de dins. És una cosa molt bonica i especial. Tothom que hi va recorda el meu marit. El Cristian España el recorda amb molt d’afecte. Sembla que no, però el Joan ha deixat molta empremta.

Com avancen els preparatius?

Tenim data. Serà el 15 i 16 de juny. I ja tenim gairebé tots els patrocinadors. Presentarem el cartell el gener, quan tinguem tot ben classificat i lligat. Et puc avançar que ja tinc 70 habitacions reservades i 35 parelles que m’han demanat guardar una plaça. Si hi puges a veure’ns, fliparàs! Pensa que la primera concentració va tenir 14 participants; la segona, 40 participants. L’any passat, n’érem 174 i sense fer publicitat! Tot amb el boca-orella. Som la família Drac Moto.