Òscar Serrano: “Amb les càpsules del Consell General volem que l’espectador gaudeixi i aprengui”

L’Òscar Serrano és una de les cares noves de Ràdio i Televisió d’Andorra. Amb l’arribada de la nova temporada és l’encarregat de les càpsules del Consell General, un projecte institucional que té la voluntat d’oferir als espectadors una visió clara i interessant del funcionament intern del parlament, de manera senzilla, didàctica i divertida. Des de la seva posada en marxa, de les 10 càpsules previstes, la RTVA ha emès les tres primeres. La quarta veurà la llum el pròxim 27 de desembre.

Entrevista i fotografia: Noelia Farias

Com t’has adaptat al món periodístic andorrà des que vas arribar?

Pràcticament, no vaig tenir temps per adaptar-me. (Riu). Vaig aterrar a Andorra sense tenir molta informació sobre el país, però amb el temps vaig aprendre mitjançant l’experiència. Crec que la pràctica periodística segueix una lògica semblant, has d’aprendre o marxar, no hi ha alternatives. Amb el temps, de mica en mica, vas agafant el ritme i entenent la idiosincràsia i les peculiaritats d’Andorra. Com en tot, els inicis no van ser senzills, ja que és una forma de treballar completament diferent i, tot i que ja havia treballat a la ràdio des dels 16 anys a Osona, fer periodisme en un país desconegut va ser tot un repte. Personalment, vaig veure això com una gran oportunitat de superació, especialment perquè no tenia coneixement previ d’Andorra. De petit, sí que havia visitat el país perquè feia natació i vaig venir a competir, però la meva imatge d’Andorra era la del Punt de Trobada i l’Avinguda Meritxell.

A X et defineixes com una persona de ràdio i de televisió, i afirmes que els directes et fan trempar…

Aquesta frase va sorgir en mi el primer dia de la carrera. Des que era petit sabia que volia ser periodista. A vegades semblo un “viejo cebolleta”, d’aquests que expliquen sempre el mateix. Però ja de petit, en lloc de jugar a futbol, em posava al costat del pati amb l’entrepà, i narrava el partit de futbol dels meus amics. El periodisme sempre m’ha apassionat, especialment el periodisme esportiu, tot i que al final no vaig acabar dedicant-m’hi tant com havia pensat. I, tot i que m’agrada el mitjà escrit per la seva naturalesa reflexiva, crec que la meva passió és la comunicació, sigui mitjançant la imatge o el so. M’expresso millor verbalment, davant d’un micròfon o una càmera que a través d’un paper. Quan vaig començar la carrera, recordo que un dels professors ens va dir que ens havíem de presentar, i vaig pensar que la millor manera de fer-ho era explicant què significa per a mi fer televisió i ràdio. Malgrat que m’agrada el mitjà escrit, per la seva profunditat, vaig decidir ser sincer i compartir que la televisió i la ràdio em fan trempar metafòricament, ja que són les formes de comunicació que realment m’apassionen.

Després d’uns quants directes, com et sents?

Crec que l’hàbit fa el monge, com diu el refrany. A mesura que vas adquirint experiència, la millora constant i el creixement personal esdevenen inevitables. He vist el meu primer directe a la televisió, que recordo que va ser la mateixa setmana que vaig entrar a treballar, i estava molt nerviós, però ara, com que ja tinc una experiència al darrere, és molt diferent. El que he après al llarg d’aquest temps és que no es tracta simplement d’aprendre una lliçó i repetir-la de manera mecànica, sinó d’explicar-la. Jo soc el que ha anat allà i el que pot explicar el que he vist. Mai llegeixo res. De fet, mai porto papers, menys quan presento, simplement deixo fluir i explico el que jo he vist o el que jo he entès. Crec que aquesta és la millor manera de transmetre un fet, de fer-ho senzill i de no fer-la grossa.

Fora de la càmera, l’Òscar Serrano conserva la mateixa bona energia i bon rotllo que transmet en els directes, en els stand ups, o en el mateix informatiu?

Hi ha dies de tot, però si li demanessis a la meva parella, probablement et diria que sóc un rondinaire. Malgrat això, és veritat que, pel meu caràcter i la meva manera de veure la vida, em trobo, gairebé sempre, amb un somriure i amb una actitud positiva. Fins i tot, quan les coses no van bé, faig tot el possible per fer-hi un gir positiu. Intento ser indulgent amb mi mateix i, encara que a vegades sigui molt crític, busco minimitzar les queixes, i centrant-me més en treballar per millorar les circumstàncies. Em considero proper i busco compartir rialles i moments agradables sempre que puc. Crec que s’ha de ser positiu i hem de ser feliços, perquè la vida és massa curta per passar-la plorant.

Ets una de les cares noves de la televisió andorrana. Amb la nova temporada estàs al capdavant de les càpsules del Consell General, un projecte nou de la RTVA. Em podries explicar una mica quin és l’objectiu?

Les càpsules són un projecte que neix en coproducció amb el Consell General i també amb l’ajuda d’Andorra Recerca i Innovació. Es tracta de deu càpsules destinades a il·lustrar detalls i aspectes del funcionament del Consell General que potser no són àmpliament coneguts. Des de la història fins al simbolisme que perdura, com el del Consell Antic o de la Casa a la Vall, a més de revelar aspectes del dia a dia dels polítics, com per exemple com es genera una llei. Sovint parlem de l’aprovació o el debat d’una llei, fins i tot de la comissió, però abans d’aquest capítol, jo mateix desconeixia el procés de com es crea una llei. Un fet peculiar, que molts coneixen, però altres no, és que 3.000 persones, equivalent al 10% del cens, poden impulsar una llei. Aquesta és una qüestió que intentem explicar de manera clara a través d’aquestes càpsules. L’objectiu és que tothom pugui comprendre aquest contingut i, com vam afirmar en una entrevista realitzada dins d’una de les càpsules, volem que aquesta comprensió estigui marcada per la diversió. Volem que l’espectador gaudeixi i, alhora, aprengui. En definitiva, volem que la diversió que experimentem mentre gravem, i creem aquests episodis, es transmeti directament a l’espectador. En aquests moments, ja s’han publicat tres càpsules, i cada mes en sortirà una de nova. La pròxima, programada pel 27 de desembre, serà la quarta i, si no m’equivoco, la cinquena veurà la llum l’11 de gener. Ens trobem, doncs, a la meitat del camí, amb la perspectiva d’assolir el total de deu càpsules.

Des de fa uns mesos, t’encarregues de presentar els informatius. Com has viscut aquesta experiència?

Ha estat una experiència molt bona. És un canvi de registre molt notori, podria dir que és un gir de 180 graus que ens trasllada del to més divulgatiu del Consell General a l’àmbit d’un informatiu més seriós. Amb la nova programació, vaig tenir la meva la primera oportunitat d’encarar un nou procés de manera més formal, com a presentador d’un informatiu, malgrat que ja havia treballat anteriorment en aquest àmbit com a periodista, a Vic, i també vaig assumir algunes substitucions l’any passat a la RTVA. Aquest canvi de registre implica una pressió considerable per a mi, ja que requereix deixar de banda la part més divertida i col·loquial per adoptar una actitud més formal. Aquesta transició no és senzilla; és com intentar mantenir una compostura constant. De moment, ho estic fent a la meva manera, amb un format que no és ni molt formal ni molt col·loquial, és un entremig. És clar que hi ha molts aspectes a millorar i tindré tota la vida per fer-ho però, el fet de ser presentador, era un dels meus somnis des de petit.

Ets molt autocrític amb tu mateix o ets més de relativitzar-ho tot?

Soc extremadament autocrític i sé que és una cosa que, per la meva salut mental, he de treballar i ho estic fent. He d’aprendre a relativitzar alguns aspectes de la meva feina perquè soc extremadament autocrític, fins al punt que moltes vegades la meva parella m’ha de dir: “Carinyo, frena, perquè no està gens malament, està bé”. Em flagel·lo i critico a mi mateix, fins i tot pels detalls que sé que podria haver gestionat millor. Tot i que reconec que, fins a cert punt, aquesta autocrítica pot ser constructiva i contribuir al creixement personal, també entenc que pot generar una espiral negativa difícil de superar en algunes ocasions.

Quins són els teus plans o projectes futurs, continuaràs a Andorra?

El futur és una incògnita. Personalment, m’encantaria continuar amb el meu procés de formació. Però, si em demanes ara mateix si el meu futur és a Andorra, jo et diria que sí. Soc molt feliç al país, la meva parella és d’aquí i estem molt contents. Estic molt agraït a Andorra. Aquest país m’ha obert les portes i m’ha donat feina. Aquí he trobat la meva parella i també molts amics. Estic molt content de ser-hi aquí. Ara mateix, en els meus plans, no està a marxar.