Jane Goodall: “Ja no podem continuar escapant del canvi climàtic”
La de Jane Goodall ha estat una de les visites més importants del 2023, sense cap mena de dubte, no només pel grandíssim currículum que ostenta la investigadora britànica i experta en etologia, sinó pel potent missatge de conservació mediambiental que ha compartit amb els andorrans. Mundialment coneguda per descobrir i documentar que els ximpanzés també fan servir eines en el seu dia a dia, Goodall recorre el planeta incansablement per a conscienciar sobre la importància de la preservació dels ecosistemes i l’adopció d’hàbits més sostenibles. A través de l’Institut que porta el seu nom, va crear, el 1991, el programa Roots & Shoots, amb el qual fa extensiu aquest missatge als infants i joves del món.
Ha estat rebuda amb molt afecte pels nostres nens a l’Agora International School Andorra. Com es va sentir davant de tal acollida?
Això passa arreu del món. D’alguna manera, els nens han sentit parlar de mi o han llegit llibres sobre mi… fins i tot els llibres per a infants que he escrit estan traduïts a gairebé qualsevol llengua. Sempre és meravellós. Sempre és reconfortant.
Aquesta és la seva primera visita a Andorra. Quina ha estat la primera impressió en veure’s envoltada per les muntanyes i els nostres paisatges?
Bé, acabo d’arribar d’un increïble passeig en helicòpter amb el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, i amb el cap dels banders, Ferran Teixidó. Hem pogut veure les muntanyes des de sobre. M’ha sorprès bastant, és simplement preciós. Espero que aquest increïble ecosistema pugui ser protegit, perquè és únic i bell. Molts dels països que visito depenen molt del turisme i sé que els ecosistemes verges són realment importants per al turisme d’avui en dia.
Cada lloc presenta desafiaments i oportunitats úniques quant a conservació. Quins són els reptes específics que ha identificat a Andorra i com s’estan abordant?
No crec que estigui realment qualificada per a respondre aquesta pregunta, però sé que el canvi climàtic està causant diferents problemes, l’hivern arriba més tard, hi ha menys neu… Els desafiaments són a tot arreu, per exemple, quant al desenvolupament, ja que veiem persones abordant noves àrees. El desafiament més gran que hi veig és mantenir aquestes muntanyes verges intactes.
En treballar amb joves a través del programa Roots & Shoots, ha notat alguna diferència en particular en la forma en què el jovent actual aborda la conservació mediambiental en comparació amb generacions anteriors?
Crec que el jovent n’és molt més conscient i, en general, el món n’és més conscient. Ja no podem continuar escapant del canvi climàtic, hi ha patrons climàtics més extrems. Per descomptat, els infants cada dia són més conscients d’aquesta situació, ja que molts d’ells estan ben educats per a entendre’n les implicacions i mostrar la seva preocupació. El problema és que els joves estan començant a perdre l’esperança i, si perdem l’esperança, estarem condemnats. Aquesta és la raó per la qual viatjo 300 dies de l’any i parlo amb la gent jove, no exclusivament amb ells, sinó especialment.
És tan complicat donar esperança a la gent en dies com aquests?
La meva raó és donar esperança i implicar els joves perquè siguin part de l’acció. Ells són molt dedicats i apassionats. Una vegada un cervell comença a despertar, alguns altres ens sorprenen amb una nova implementació tecnològica relacionada amb l’energia solar, etcètera… Almenys la gent ja comença a ser conscient de la seva petjada ecològica, a fer-se preguntes sobre on s’ha fet determinat producte, si involucra maltractament animal o si és barat perquè s’han pagat sous injustos. Val a dir que el medi ambient s’està destruint, en part, a causa d’estils de vida insostenibles de països més desenvolupats, que contaminen i consumeixen més, i també, en bona part, a causa de la pobresa, ja que les societats pobres, que només intenten sobreviure, necessiten talar arbres per a obtenir carbó, llenya o fusta, o fins i tot diners o més espai de terra per a cultivar aliments per proveir a la seva població.
Han passat 66 anys des que va començar a fer realitat el seu somni de conèixer els animals al seu entorn. En algun moment dels seus 89 anys havia imaginat que tindria tant impacte en la vida salvatge i en la seva relació amb els humans?
Com ho podria haver imaginat? (Riu). De cap manera! Encara no m’ho crec, tot i que m’ho diuen gairebé cada dia. Convertir-me en aquesta sort d’icona, no és una cosa que estigués buscant, senzillament ha acabant passant (riu).
La dedicació a la conservació i a la investigació pot ser esgotadora moltes vegades. Com ha afrontat l’esgotament per a mantenir el seu compromís al llarg de les dècades?
Només perquè he de fer-ho. Sento que tinc una missió, que he rebut un do i he de fer-lo servir. Penso que la vida de tothom importa, que cadascú pot marcar una gran diferència, encara que hi hagi gent que no s’hi interessi o no s’adoni que, cada dia que vivim, fem un impacte en el planeta. En el meu cas, els meus dons són la comunicació i uns gens molt bons, ja que, malgrat que fer això és molt dur, ho continuaré fent durant el temps que ho pugui fer, tan sols perquè sé que estic marcant una diferència.
Mirant una mica al passat, què li diria a la Jane de jove ara quan veu que ha viscut el seu somni?
La gent m’ho continua demanant. Què li diria a la meva jo de jove? Qualsevol paraula que m’hagi dit la meva mare. Que si de veritat vols tenir o fer una cosa, has de treballar molt dur i prendre avantatge de l’oportunitat. I, si mai no et rendeixes, segurament acabaràs trobant la manera. Això és el que la meva mare em deia i és el que transmeto a la gent, especialment de comunitats menys afavorides, ja que nosaltres no teníem diners i part de la meva joventut va transcórrer durant la Segona Guerra Mundial. Dit això, no crec que hi hagi cap altre missatge per donar-me a mi mateixa; amb aquest, en tinc prou.
De cara al futur, quines són les seves aspiracions i objectius a partir d’aquesta col·laboració entre l’Institut Jane Goodall, responsable del programa Roots & Shoots, i el Principat d’Andorra?
Acabo de reunir-me amb el cap de Govern i m’ha dit que s’estan impulsant programes verds a totes les escoles andorranes i que s’hi podrien fer accions com les que proposa Roots & Shoots. Això és quelcom molt interessant per a l’Institut Jane Goodall i per al nostre programa, el qual, de moment, només es fa a l’Agora International School Andorra. Mentre més nens d’escola bressol, mentre més universitaris i mentre més adults n’hi hagi implicats en la importància de la conservació i restauració del món natural, millor serà per al planeta. Alguns dels infants d’Andorra estudien a escoles internacionals i tenen una visió més àmplia del món i, probablement, molts d’ells sortiran del país. La cooperació que fem aquí, segurament s’estendrà arreu del món.
