Begur es va deixar atrapar per les “Muses” de Joan Monegal Castells
Durant el mes d’agost, la Sala Bacanart de les Escoles Velles del pintoresc poble de Begur, a la Costa Brava, va acollir una exposició que va submergir els visitants en el món més íntim de l’artista Joan Monegal Castells. En aquesta ocasió, l’exposició va explorar la representació de la figura femenina, que va ser font d’inspiració constant pel pintor al llarg de la seva carrera.
Nascut a Manresa, el 14 de maig de 1933, Joan Monegal va deixar un important llegat artístic fins a la seva mort, a Sabadell, el 7 de maig de 1981. La seva formació artística va començar a l’adolescència, on va rebre classes a l’Acadèmia Miralles, així com d’artistes de renom sabadellencs, tals com Joan i Màrius Vilatobà i Antoni Vila Arrufat. Acabat el batxillerat, va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
La seva trajectòria artística va estar marcada per una evolució notable, començant pel figuratiu i l’impressionisme a l’oli, fins a l’ús exclusiu del tremp, que li permetia desenvolupar un llenguatge plàstic mitjançant juxtaposicions de les veladures, assolint així, la descomposició de les figures en formes geomètriques. Les obres que es van exposar a Begur, sota el nom “Muses”, van ser pintades amb aquesta última tècnica, que va formar part de les últimes etapes de la pintura de l’artista.
“Muses” té una base figurativa, convidant els espectadors a reconstruir les figures subtilment ocultes darrere d’una complexa xarxa de línies i formes. Aquesta dinàmica entre les obres i l’observador captura la capacitat única de Monegal de forjar un diàleg visual amb profunditat amb l’espectador.
“Muses”, també va ser una oportunitat per aprofundir en la complexitat de l’art de Joan Monegal i la seva relació amb la figura femenina, una petita mostra de la seva obra on queda ben palès que la dona va ser una font constant d’inspiració al llarg de la seva carrera on, a través dels seus quadres, l’espectador pot apreciar moments de tendresa, desesperació, espera, degradació, nostàlgia, passió o merament una finalitat estètica, donant com a resultat una obra elegant, tant en composició com en cromatisme, i d’una gran sensibilitat.
