Una bona part de la seva vida va transcórrer a França, però en acabar els seus estudis superiors en ciències econòmiques, amb només 24 anys, es va instal·lar al país, on va començar el seu periple en l’educació, com a professora de Màrqueting i Organització, a la Universitat d’Andorra.

El 2014 es va endinsar en el món de la política, que la va portar a ser consellera general, primer per Liberals d’Andorra i Unió Laurediana, i després per Tercera Via, fins al 2021, quan va anunciar la seva retirada del grup parlamentari, mantenint-se al Consell General com a consellera no adscrita.

Durant els últims anys, la seva presència en l’escena pública ha fet molt soroll, sobretot, durant la crisi sanitària de la Covid-19, ja que va defensar el lliure dret de totes les persones a vacunar-se, argument que s’estava fent  ús de vaccins experimentals i que encara no n’hi havia informació evident sobre els efectes secundaris que podien produir. També va expressar la seva oposició a la instal·lació de Grífols al país, i a la signatura de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea. La seva set de transparència en l’àmbit públic, també li va ocasionar alguns problemes. A causa d’un error de la CASS, la consellera va comunicar en l’esfera política el complement de salari públic de l’expresident del Grup parlamentari Liberal, un fet que li ha costat una querella. I, tot i que encara, no hi ha una sentència ferma, assegura que anirà molt lluny si no s’arriba a bon port.

No conforme amb la manera de fer política al país, durant les últimes eleccions generals celebrades al país, va crear la seva pròpia formació política, Andorra Endavant, amb la qual va aconseguir tres escons al Consell General. Amb un programa polític centrat en l’habitatge, la salut i la justícia, Montaner va assolir un 16% dels vots a les circumscripcions nacionals del 2023.

A banda de la seva activitat parlamentària, Montaner dirigeix el seu propi negoci immobiliari al país i, actualment, està col·laborant amb un projecte de “Start up”, a França, vinculat al món digital.

Entrevista: Elena Melgarejo i Noelia Farias · Fotografia: Reinaldo Márquez

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Les seves arrels són andorranes, però vostè va néixer a Tolosa, a França. Quins són els records de la seva infantesa al país veí?

Tinc molts records de la meva infantesa, sobretot, de moments compartits amb la meva padrina, els meus pares i el meu germà. Moments de complicitat. Els meus pares em van saber transmetre les ganes de fer coses, de gaudir de la vida, de superar la por, i de sentir que no n’hi ha límits, perquè si et poses límits, llavors no fas res a la vida. Quan era petita m’encantava passar alguns dies al càmping, de fet, encara ho continuo fent amb els meus fills. El càmping m’aportava una sensació total de llibertat, de poder anar per on volia amb la bicicleta i amb els meus amics.

Com va arribar a Andorra, a Sant Julià de Lòria?

Vaig arribar al país el gener del 2003 per a treballar, quan tenia 24 anys, poc després d’acabar els meus estudis superiors. Tenia una relació molt estreta amb Andorra, perquè era la terra del meu avi i, cada vegada que venia al país, gaudia moltíssim de la muntanya i de l’esquí, m’encantava esquiar. En aquell moment, no parlava gens ni mica castellà, ni tampoc català, però em vaig apuntar al centre d’autoaprenentatge, vaig començar amb les classes individuals, i en quatre mesos ja parlava i escrivia la llengua del país.

Ara, tothom coneix la Carine Montaner com a una dona forta, decidida, que no calla res i que diu tot el que pensa. Com era vostè de petita, ja era així o més tímida?

Era molt feliç, com ara. No era tímida, era sociable. Des de sempre m’ha encantat parlar amb la gent. Sempre he tingut caràcter. Amb el pas dels anys, s’ha reforçat, sobretot, treballant en un àmbit hostil com el de la política.

Tenia clar les seves aspiracions de futur quan era una nena?

No, quan ets petita és difícil saber per on et portarà la vida. Tenia molt clar que m’agradaven les matemàtiques, però no volia ser professora de matemàtiques. Finalment, em vaig decantar per fer ciències econòmiques perquè era una carrera que tenia bones sortides laborals.

Imaginava acabar en el món de l’educació o de la política?

En política no, mai. L’educació sempre ha estat un àmbit que m’ha agradat, però la política era impensable.

L’esport ha estat, durant la seva infantesa, i crec que ara també, una de les seves grans passions… Quins eren els esports que practicava?

Quan era petita tenia escoliosi, per tant, havia de fer esport, si o sí, per a reforçar tota la musculatura i així evitar la torçada de la columna. Practicava tenis, esquí i també molt ball de saló, com ara. Soc una apassionada del ball, m’encanta ballar, de fet, em poses música i ballo de seguida. (Riu).

Com era el vincle amb els seus pares?

Tot i que els meus pares es van divorciar quan tenia 3 anys, els vincles que he tingut amb ells han estat sempre molt forts. Amb els meus pares no hi havia tabús, amb ells podia parlar obertament de tot, i això és fantàstic. Sempre hem tingut una relació que va més enllà de la relació pares-filla, una relació d’amistat i de confiança absoluta.

Hi ha alguna característica que hi hagi heretat d’ells i de la qual se senti orgullosa?

Sí, la capacitat de resiliència.

Vaig arribar al país el gener del 2003 poc després d’acabar els meus estudis superiors

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

La seva adolescència va transcórrer entre Tolosa i Andorra, quines anècdotes té d’aquell moment, sobretot quan tenia l’oportunitat de venir al nostre país?

Passava moltes hores estudiant, però quan tenia l’oportunitat, m’encantava sortir de festa i ballar. Podia passar hores i hores ballant i no em cansava.

En aquell moment, tenia vostè una parella que vivia a Andorra?

Sí, el meu xicot de llavors era andorrà, però estudiava a França. He de dir que pujava a Andorra perquè m’encantava la muntanya, però també per amor. (Riu).

Pensa que ha canviat molt l’Andorra que va conèixer fa uns anys amb relació a l’Andorra actual? En quins aspectes nota més transformació?

Sí, el país ha canviat moltíssim. Abans ens podíem allotjar fàcilment, ara no és el cas. Tampoc teníem torres enormes com les que hi ha ara. Tot era una mica més fàcil. Podies treballar moltíssim, tenir on viure sense problema a preu assequible o comprar-te un cotxe nou. Hi havia un equilibri notable comparat amb l’actualitat. Hi havia més qualitat de vida.

En la seva època d’estudiant, era bona estudiant o li feia mandra clavar els colzes?

Sí, era bona estudiant, m’agradava estudiar i aprendre coses noves. Però, penso que el sistema educatiu encara continua una mica lluny del mercat laboral, del món empresarial i li falta la cultura de l’error productiu. Crec que aprens molt si tens ganes de créixer amb l’edat i, sobretot, quan comences a treballar. La vida és un continu aprenentatge.

Va ser una època esbojarrada o més aviat calmada?

Va ser una època tranquil·la, perquè m’agradava estudiar, sortir de festa, ballar hores, però no necessitava beure alcohol per relacionar-me amb la gent, perquè m’encanta socialitzar, és una cosa que porto a dins. Sempre he sigut una persona a la qual li ha encantat gaudir de la vida, viatjar, ballar i aprendre. No era una adolescent rebel, al contrari, tenia una molt bona relació amb els meus pares. De fet, la meva gran preocupació era decebre els meus pares, i és per això que no feia res per decebre’ls.

Té una extensa formació vinculada a les ciències econòmiques. Què la va portar a escollir aquesta branca?

Vaig escollir ciències econòmiques, sobretot, per les sortides laborals que en tenia. Com que, des de ben petita, els meus pares em van inculcar la cultura de l’esforç, durant els meus estudis vaig haver de treballar per poder fer front a les meves despeses. Treballava entre setmana, i també durant les vacances, per aconseguir diners, així que des de ben joveneta ja sabia el que era guanyar-se la vida.

On va cursar els seus estudis superiors?

Vaig estudiar a Toulouse 1 Capitole, una de les universitats més prestigioses de França. Durant els  dos primers anys fas només matemàtiques i estadístiques avançades, i després tens la  possibilitat de canviar de branca per fer estadística, així que imagina’t el nivell que hi ha a aquesta universitat.

VIDA PROFESSIONAL

Mentre acabava el màster va tenir la possibilitat de treballar a la direcció de transports de la Regió “Midi Pyrénées”, ara Occitània. Com va viure aquella experiència, quina va ser la seva aportació a l’entitat?

Va ser una experiència fantàstica i va ser molt dur deixar de treballar allà. Vaig pujar a Andorra i els meus pares creien que estava boja pel fet de deixar la feina per pujar a Andorra, perquè encara no parlava el català, però em vaig aventurar i em vaig instal·lar al país. Quan vius a un altre país, aprens per força qualsevol llengua. Per tant, en quatre mesos vaig aprendre a parlar i escriure en català. El castellà el vaig aprendre a través de la televisió.

Ha dedicat gran part de la seva vida professional a l’educació. Ha estat professora fixa, a la Universitat d’Andorra, de la càtedra d’economia mundial, organització d’empreses i direcció comercial. També ha estat professora col·laboradora a la Universitat de Girona. Però, com van ser els seus començaments?

Amb 24 anys vaig començar a treballar de professora a la Universitat d’Andorra, gràcies a un edicte que hi havia sortit en aquell moment, l’any 2003. El primer dia que vaig entrar a la sala per donar classes, els alumnes em van dir: ets una nova estudiant? Va ser molt divertit perquè ningú no imaginava que jo seria la seva professora, perquè, en aquell moment, era molt joveneta. I com que s’ha de preparar aviat la jubilació, al cap de poc temps, vaig començar a invertir en el món immobiliari a França. Vaig acabar fent cinc pisos a poc a poc, que tenien unes vistes precioses, i jo mateixa, embarassada de la meva primera filla, em vaig encarregar de posar les rajoles, de pintar, de comprar i anar a buscar els materials amb les furgonetes, i de realitzar les diferents tasques per a poder condicionar-los amb la família.  Vaig començar a invertir en el món immobiliari als 28 anys, i des de llavors no he parat.

Podríem dir que sóc una persona emprenedora

Vostè que inverteix, des de fa uns quants anys, en el mercat immobiliari, es considera una dona emprenedora?

Sí, podríem dir que sóc una persona emprenedora. Compro, reformo, renovo i venc béns immobles. Fa 17 anys que actuo així.

Es necessiten molts diners per emprendre o n’hi ha prou amb tenir bones idees per després desenvolupar un bon projecte?

Crec que abans era una mica més fàcil emprendre, sense massa diners, ara és més complicat perquè et demanen una aportació que pot arribar a ser de fins al 20%. Aquí l’interès amb què es treballa és variable, i això comporta un risc amb la pujada dels interessos, ara ho estem veient, però a França és fix. Recordo que abans, les entitats bancàries franceses et prestaven el 100% del que necessitaves, sense aportació, ara ja és més difícil. A més, amb la pujada dels tipus d’interès, fa una mica de por invertir.

Actualment, es dedica a la gestió de productes turístics i col·labora en projectes  internacionals. Ens podria explicar, quins tipus de productes administra, si són a Andorra o   fora del país, i en què consisteixen les seves col·laboracions?

Es tracta de productes turístics propis. Vaig vendre els pisos que tenia a França per un tema fiscal, ja que a França hi ha massa pressió fiscal, sobretot per un estranger. Pagava més d’un 30% entre una cosa i l’altra, per tant, ja no em sortia tan a compte.  A més a més,  totes les declaracions que i burocràcia que has de complimentar. Així que, vaig vendre tot el que tenia a França i vaig invertir aquí, a Andorra, en pisos turístics a peu de pista, al Pas de la Casa. Ara, em dedico a gestionar els meus propis pisos turístics.

El seu currículum diu que és experta en “home staging”. Podria explicar molt breument en què es basa aquesta tècnica i en quins casos funciona millor?

Consisteix en la preparació de l’immoble per a la venda o també per al lloguer. La tècnica es fa servir de diferents formes, tot depenent de cada cas. Per exemple, vaig ajudar un familiar a reformar casa seva a la platja per 20.000 euros, només s’havia de canviar el parquet i altres quatre coses. Són petites astúcies que has d’aplicar i els resultats són espectaculars.

Hem sabut que vostè està col·laborant amb un projecte de «Start up», a França. Ens podria avançar algun detall sobre aquesta iniciativa, que segons tenim entès està vinculada al món digital?

Estic col·laborant amb diferents productes, però com encara no s’han presentat les patents, no puc avançar massa.  És un projecte de «Start up» molt engrescador, del qual més endavant donaré detalls.

Amb tot el que fa, pot compaginar la seva professional amb la família?

Això és la gran pregunta que em fan els meus pares, que em diuen: com ho fas? Amb la política, els projectes immobiliaris i el cop de mà que dono a molts familiars i amics, es fa complicat compaginar la vida familiar, però no impossible. D’on trobes el temps?, es pregunten, i crec que els temps sempre es troba, tot és  qüestió d’organització. I, a més a més, s’ha de compaginar amb la pràctica de l’esport. Aquesta activitat és la que et permet guardar el rumb i tenir el cap una mica fresc, perquè si no, malament. Mitja horeta o quaranta-cinc minuts cada dia és fonamental, això es planifica a l’agenda i no es mou, es fa. És disciplina.

Per poder arribar a tot, quantes hores al dia dorm?

Intento dormir entre 7 i 8 hores al dia. És clar, amb les eleccions va ser més difícil, però, normalment, intento tenir una higiene de vida. És important. Tothom sap que, tant la salut com l’esperança de vida, tenen molt a veure amb la higiene de vida i una mica amb la genètica.

En l’àmbit polític, ha destacat des de fa uns anys, primer pel seu trencament amb Tercera Via, i després per ser la fundadora i líder del partit Andorra Endavant, que es va crear amb motiu de les últimes eleccions. Què és el que la motiva, malgrat tots els obstacles, a continuar batallant en la política?

Faig política per canviar la nostra realitat perquè, si no fas política, seran els altres els encarregats de fer política per tu i de la forma que menys t’agrada. A mi hi ha coses que no m’agraden. Crec que, si hi hagués un partit que portés a Andorra a bon port, probablement ara mateix no faria política. Jo havia decidit fer el meu últim mandat amb Tercera Via, per després submergir-me en el món empresarial, que és el que sempre m’ha agradat, però amb l’arribada de la Covid-19, la retallada de drets i de llibertats, no he pogut retirar-me. Penso que lluitar per la llibertat és fonamental, per tant, he de continuar lluitant, pels meus drets i pels dels ciutadans d’Andorra.  No volem entrar a la Unió Europea, pensem que hem de tenir una bona relació amb la UE, però en cap cas, un acord d’associació. No volem tampoc anar cap a aquesta societat de control que s’està perfilant en el món occidental.

Quin va ser el motiu principal pel qual va abandonar Tercera Via?

No estava alineada amb Tercera Via. Jo defensava la llibertat de vacunar-se o no, ja que eren vacunes experimentals, però al partit no li va agradar gens el meu posicionament, per tant, vaig decidir fer un pas al costat. Era una decisió, que en un moment o altre s’havia de prendre durant aquell període complicat.

Entén el malestar que va causar la seva marxa del partit?

Sí, és clar. Quan et separes d’una formació és dur per a totes dues parts. Evidentment, qui ha estat deixat ho té una mica més complicat, però com tot, després t’adaptes i t’acostumes al que vindrà. Crec que ara Tercera Via pot veure que tinc legitimitat pel resultat electoral que va obtenir Andorra Endavant.

Quan era consellera general no adscrita es deia que vostè patia una mena d’assetjament mediàtic per la seva ruptura amb Tercera Via. Va ser així o els mitjans van fer llenya de l’arbre caigut?

Sí, era així. Al principi és difícil, molt difícil viure aquesta situació, sobretot, quan tens nens. Un dia vaig tornar a casa i em vaig trobar la meva filla plorant perquè li deien que la mama era una boja per defensar la llibertat de vacunar-se o no, que defensava coses que no s’entenien. La meva filla, em va dir que volia que parés amb la política, perquè ella no podia més. Jo li vaig dir que si venia una onada, havia de surfejar-la, perquè la vida no és planera, hi ha moments difícils, així que havia d’agafar aquesta situació com un exercici, i finalment va ser així. En conclusió, la meva filla em va acabar donant la raó, perquè ara se sap que algunes persones pateixen d’efectes secundaris a causa de la vacuna experimental de la Covid. Estic contenta del posicionament que vaig prendre. El que es vulgui vacunar, que es vacuni, i el que no, té tot el dret a no fer-ho perquè, si pateix efectes secundaris, amb la consegüent pèrdua de salut, la gent es trobarà molt desemparada i se sentirà enganyada pel sistema.

Creu que encara fa nosa en l’escenari polític o considera que ja s’ha superat aquest procés?

A diferència d’altres formacions polítiques i amb una gran majoria de mitjans de comunicació en contra, crec que vaig tenir el vent contra i em van intentar erosionar, no només en política, sinó també en l’àmbit personal. Encara tinc la querella presentada pel senyor Costa i ara estic processada per una suposada revelació de secret. La querella parla de secret relacionat amb el salari públic suplementari que s’havia atorgat el senyor Costa, amb la dotació de la qual gaudeix el seu grup parlamentari, però amb diners públics.

Creu que el fet de passar per aquesta mala experiència l’ha fet més forta?

Sí, és clar, el que no et mata, et reforça. Arribes a un moment d’antifragilitat, perquè m’han atacat tant, que ja soc immune. M’han atacat tant, que la pell se m’ha fet més gruixuda i els cops cada vegada se senten menys. A més a més, aprens a anticipar els cops i a defensar-te. Quan tu creus en el que fas, quan tens passió pel que estàs fent, ets imparable, malgrat tots els obstacles que hi hagi al camí.

Sempre va tenir clar que volia fundar un partit polític o més aviat somiava en encapçalar alguna altra opció?

Vaig crear Andorra Endavant pels ciutadans que m’ho van demanar. Vam tenir el coratge de formar un partit polític des de zero, sense venir d’una gran família, sense una oligarquia al darrere. Per a les eleccions, vaig posar un aval personal per a la campanya electoral d’Andorra Endavant amb els meus propis estalvis. Això es diu passió. Cal tenir passió per a jugar-te perdre 30.000 euros, aproximadament, en 3 anys, pel fet d’haver deixat Terceravia i, sobretot, a causa de la incompatibilitat que marca la llei entre el càrrec de consellera general i l’exercici de la meva professió, a la Universitat d’Andorra, on era professora fixa. Per haver escollit servir al poble andorrà, també he sacrificat cobrar un sou inferior al salari que cobrava de la Universitat d’Andorra. A més a més, he perdut molts diners pel tema Costa, ja que he hagut de pagar advocats per defensar-me de la querella de revelació de secret que, evidentment, no és cap secret, ja que es tracta d’un salari públic. Ningú em pot dir que faig política pels diners. Sembla de ciència-ficció, sabent que des del GRECO Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa se’ns demana publicar el patrimoni personal dels consellers generals, aquí a Andorra. I Jo estic perseguida per revelació de secret per un salari que va ser publicat a posteriori a la web del Consell General, riure per no plorar. Segons surti la sentència, aniré lluny i recorreré a l’àmbit internacional. Espero que no s’arribi a aquest punt.

Faig política per canviar la nostra realitat

Mai ha tingut por d’encetar una tasca tan complicada tota sola?

Sempre he agafat el bou per les banyes i he dit, anem-hi. Constantment he fet coses en la meva vida, però he tingut molt clar, que amb cadascuna s’ha de gosar, de gaudir, que si t’equivoques, no passa res. Tot suma, tot és una experiència. Per a mi un error, no és un fracàs, és una experiència. S’ha de provar, intentar i, si no funciona, s’ha de millorar o modificar el rumb. La vida està feta d’experiències i són les experiències les que fan el que tu ets a la vida.

Fent un paral·lelisme, al país veí també hi va haver dos partits que van fer eclosió amb molta força, com ara Podemos i Ciudadanos, però finalment han desaparegut del mapa polític. Creu que han pres bona nota des d’Andorra perquè no passi el mateix amb Andorra Endavant i Concòrdia?

Sincerament, no miro el que fan els altres. Nosaltres tenim el nostre full de ruta. Andorra és molt diferent de França o Espanya. Vam elaborar un programa electoral i el seguim. Des de l’oposició, fem moltes propostes al govern, que després decideix si les accepta o no.  Nosaltres no copiem el que fan els altres, i no esperem veure per on bufa el vent abans d’actuar. Fem tot per convenciment.

Gaudeix cada dia amb la seva feina o hi ha dies que engegaria tot a parir panteres?

No, no és el meu estil deixar tot a mig fer. Si ja he agafat el compromís, vaig fins al final.

Què és el que més li agrada i també el que més li desagrada de la política?

Tenir contacte amb els ciutadans és el que més m’agrada de la política. I és per això que he aguantat tants anys. I el que menys m’agrada és la manipulació i aquest esperit d’aconseguir la medalla. Si algú et fa un gran somriure en política, has d’anar amb compte, has de vigilar a veure si té el ganivet amagat al darrere. Crec que l’àmbit polític és un món de gladiadors i de serps, tot i que també s’ha de reconèixer que hi ha gent maquíssima.

Ha assumit la seva tercera etapa com a consellera i ha promès durant la campanya electoral que els àmbits d’actuació que el seu partit prioritzaria serien l’habitatge, la salut i la justícia. Ja han presentat alguna proposta en aquestes matèries des d’Andorra Endavant? Si és així, ens podria dir en què consisteixen?

Sí, en matèria d’habitatge vam presentar la nostra proposta  corresponent a la senyora Conxita Marsol. Pel que fa a la justícia, presentarem les reformes oportunes cap al setembre / octubre per reforçar la separació de poders.

I pel que fa a la salut?

Les nostres propostes van encaminades a resoldre problemes com ara el transport sanitari i a la reorganització del  Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS).

Quina opinió li mereix el fet de descongelar el preu del lloguer?

Considerem que descongelar el preu del lloguer és un suïcidi social. Sabem que els preus s’han de descongelar, però és massa aviat per fer-ho. Primer, hauria d’haver-hi un parc immobiliari per poder tenir pisos a preu assequible en el mercat de lloguer, i després s’hauria de negociar amb els bancs per aconseguir pisos barats. Només d’aquesta manera es podrien descongelar i desbloquejar una bona part dels 6.000 pisos buits que hi ha actualment. Però, per això, necessitem un registre nacional de la propietat.

El cap de govern va fer unes declaracions setmanes enrere en les quals afirmava que potser la solució al problema de l’habitatge passava perquè la balança entre residents i fronterers l’inclinés en favor d’aquests últims. És a dir, menys residents i més fronterers. Quina és la seva opinió?

S’ha de fer tot el possible perquè els treballadors puguin residir al país. Fer aquestes declaracions es tradueix en admetre que el problema ja ens supera. Això seria tirar la tovallola i, com que no és el meu estil, jo li diria que s’ha de treballar molt més la temàtica per trobar solucions.

Quina seria la solució?

No hi ha una solució màgica. És imprescindible posar pisos a preu assequible en el mercat de lloguer i, per això, s’ha de negociar amb els bancs, frenar l’especulació i eliminar totes les empreses pantalla que tenim al país. S’ha de desbloquejar una part dels 6.000 pisos buits perquè siguin accessibles a la població, però necessitem tenir dades per saber de qui són.

El cap de Govern també va anunciar en roda de premsa que les negociacions amb la Comissió Europea es troben al punt final per tancar l’acord d’associació. De fet, va marcar com a data límit la primavera del 2024, abans que se celebrin eleccions al Parlament Europeu. Des de l’inici,  el seu partit s’ha mostrat en contra d’aquest acord, malgrat que, primer van seure a la taula de partits i després la van abandonar. Què passarà amb Andorra si es tanca l’acord?

Si es tanca l’acord, hi haurà un abans i un després per a Andorra. Es vol anar massa ràpid amb el risc de caure. El nostre posicionament va ser “frenem i estudiem-ho bé”, a poc a poc i amb bona lletra, ja que es generarà un important sobrecost per a l’administració pública. La signatura de l’acord suposarà acatar les directives que ens doni la Unió Europea i, tot i que podrem fer esmenes, si no les accepten, ens donaran un període d’adaptació i el comitè mixt decidirà si hem d’anar per aquí o per allà. El comitè mixt és un 50% Andorra i l’altre 50% la Unió Europea, el problema és que, si la part andorrana no vol acatar les directives que es proposen, haurà d’anar als tribunals o demanar un arbitratge.

Quines accions es duran a terme des d’Andorra Endavant si s’acaba tancant l’acord?

Primer, hi haurà un referèndum vinculant, el cap de govern s’ha compromès a fer-lo. Nosaltres celebrem aquesta possibilitat de diàleg, però també el respecte pel nostre posicionament polític. Nosaltres direm el que pensem, els pros i contres d’aquest acord, de manera clara i molt esquemàtica, pel bé dels nostres ciutadans, i després cadascú decidirà.

El 2018 es va aprovar per unanimitat la llei de la baixa al 100% per als donants d’òrgans en vida, que vostè va impulsar. Com està aquesta qüestió?

S’ha de continuar treballant una mica més la qüestió. S’ha fet un gran avenç, però encara hi ha molta feina a fer.

Veu molt llunyà que Andorra tingui una unitat de radioteràpia perquè els malalts de càncer puguin ser atesos al país?

Ara les màquines que s’utilitzen per a radioteràpia han avançat moltíssim. Crec que és molt més factible que es puguin llogar, a través d’un lísing, perquè es vagin renovant amb el pas dels anys, però és una proposta que s’ha de treballar amb l’associació. També s’ha de tractar el tema dels viatges que fan els malalts per rebre tres minuts de tractament. Molts han de fer un viatge d’anada i tornada el mateix dia, amb tot el que això representa. És una qüestió molt delicada, que s’ha de treballar per canviar-la.

Vaig crear Andorra Endavant pels ciutadans que m’ho van demanar

Vostè es va pronunciar en contra de la instal·lació de Grífols al país. Com que no es parla molt d’aquest tema, vostè sap en quin estat es troba l’acord amb la farmacèutica, sobretot, després de filtrar-se els problemes, tant econòmics com de gestió, de la companyia?

Sí, vam parlar amb la senyora Marsol, li vam donar un dossier perquè estigui ben informada de tots els elements dubtosos de cara a la firma del pacte de socis amb Grífols. És de públic coneixement que Grífols és una empresa amb importants problemes financers i d’ètica, sobretot, amb el negoci de la sang als Estats Units. Des d’Andorra Endavant, pensem que Grífols no és adient per al país. Considerem que s’hauria de fer un pla B, que ja li vàrem donar a la senyora Marsol. A partir d’ara, veurem com acaba la cosa.

En el marc del trencament de la neutralitat d’Andorra amb relació al conflicte entre Rússia i Ucraïna, vostè ha publicat un llibre on aborda la problemàtica. Què la va impulsar a escriure i prendre un posicionament en contra?

Crec que hi ha molt desconeixement geopolític i això em va motivar a escriure. La meva intenció va ser fer un petit resum de la situació a través d’un llibre. El llibre només t’ensenya la punteta de l’iceberg i no l’iceberg en la seva globalitat, ja que els temes geopolítics són molt complexos. En definitiva, jo volia fer una petita anàlisi del que passaria si Andorra adoptés totes aquestes sancions. A més, volia recaptar diners per a Càritas, per tal  d’ajudar els més necessitats. En total, vaig donar mil euros a Càritas amb la venda d’aquest petit volum que vaig fer.

Políticament parlant, què és el que més li preocupa en aquests moments?

Em preocupa molt la situació de l’habitatge i de la justícia. M’ha deixat molt sorpresa que la justícia hagi dit que no havia passat res al Cedre durant la Covid-19. No ho entenc, van morir 50 persones. Hi ha gairebé 50 famílies involucrades i desprotegides, i ningú es fa responsable.

Quants anys més creu que es dedicarà a la política?

Tinc molt clar que tota la vida no em dedicaré a la política. Abans de retirar-me, m’agradaria poder formar els joves i encarrilar bé el partit. Encara falta, però ara estem en un punt clau.

Com valoraria la relació existent entre Andorra i França?

Hi ha una molt bona relació entre tots dos països. Crec que Andorra ha de ser amic de tots, que no ha d’anar en contra d’un país o d’un altre. Les guerres de les superpotències no són nostres, per tant, s’hauria de mantenir la neutralitat. Andorra és petita, no una superpotència, és un país fràgil, que ha de tenir amics a tot arreu i més tenint en compte que l’escenari geopolític està canviant moltíssim.

VIDA EN PARELLA I FILLS

Sabem que vostè es troba actualment en parella. Com el va conèixer?

Ens vam conèixer a l’avió, com a les pel·lis romàntiques. (Riu). Tornava d’un festival de dansa, en el qual hi havia ballat 17 hores, i només en un cap de setmana. Estava rebentada, i ell tornava de fer classes a una escola de comerç.

Qui va fer el primer pas i com va ser aquell moment?

Jo. Va ser tot molt màgic i com una evidència, que em va fer pensar que era ell. En aquell moment, crec que Cupido estava allà.

Quant fa que esteu junts?

Portem uns quants anys junts. És una relació màgica i, dia rere dia, s’enforteix encara més.

Què és el que més li agrada de la seva parella?

És una persona molt afectuosa, carismàtica intel·ligent i dinàmica. Tinc la sort de poder compartir amb ell moltes activitats. A més, li agrada molt ballar i em fa riure moltíssim.

Té algun defecte que es pugui confessar?

El que passa que quan estàs enamorada ho veus tot perfecte. (Riu). Quan estimes una persona, l’estimes per les seves qualitats i els seus defectes, amb tot.

Vostè té dos fills. Com és la seva relació amb ells?

Sí, tinc una filla de 16 quasi 17 i un fill de 12 anys. Estic encantada amb els meus fills. Tenim una relació molt bona. Ells han madurat molt durant aquests últims anys amb tots els atacs que he rebut. Per a ells també ha sigut un aprenentatge, una experiència. I ara, quan comento coses a casa, veuen la jugada abans que jo els hi expliqui. Han agafat un bagatge en l’àmbit estratègic, psicològic, i a tots els nivells, que és al·lucinant.

ÀMBIT PERSONAL

Com es descriu vostè com a persona?

Soc una persona resilient, lluitadora, alegre i aventurera. També m’encanta aprendre, conèixer i estudiar, per saber i descobrir coses noves.

I quines són les seves virtuts?

Les haurien de dir els meus fills, però van en aquesta línia. Tinc uns valors molt marcats. L’ètica, per a mi és fonamental, així com la transparència. Sempre s’han de dir les coses a la cara, estic en contra de la hipocresia.

Té algun defecte que ens pugui confessar?

Oblido les claus, a vegades, molt sovint. (Riu). Soc una mica despitada i un pèl·let perfeccionista amb la feina.

És fàcil conviure amb vostè?

El meu home em diu que sí, i els meus pares també.

Es penedeix d’alguna cosa que hagi fet en la seva vida?

No, tot el que fas, vulguis o no, són experiències de les quals sempre aprens. A la vida tot suma, si no m’haguessin atacat, no seria la Carine Montaner que soc ara. No tornaria enrere

Si pogués fer marxa enrere què faria que no hagi pogut fer fins al moment?

Sabent que Costa em processaria, amb una querella, hagués fet exactament el mateix, però seguint altres passos. És a dir, hauria demanat a la Junta de Presidents, la publicació dels salaris pagats pels seus parlamentaris, i així no estaria processada. Així i tot, faria el mateix.

Té por d’alguna cosa?

La por et limita. Tothom té por, però s’ha de tenir coratge per superar-la, perquè després tot això t’enforteix. S’ha de sortir de la zona de confort, perquè després ets imparable.

Creu en el destí?

És difícil respondre, però a vegades hi ha coses que dius, ostres!, cauen justament en el bon moment o quan més ho necessites. No sé si és sort o és el destí, ves a saber.

INQUIETUDS I HOBBYS

A què dedica el temps lliure, què és el que més li agrada fer?

M’agrada ballar, fer esport i mirar conferències de neurociències o de geopolítica. També, m’agrada molt contactar persones expertes en diferents temàtiques.

Hem llegit que l’apassiona viatjar amb motxilla amb la seva família… Té alguna destinació pendent?

Marroc amb motxilla, per fer viure experiències als nens. Descobreixes realment com és viu al país i com és la seva cultura, ja que estàs en contacte directament amb la seva gent.

A quants països ha viatjat?

A més de 20.

Quins és el viatge que més li ha impactat?

Diria que Kenya.

Practica algun esport?

Sí, faig fitness per mantenir el to de la massa muscular. En la meva vida l’esport és clau per alliberar les hormones de la felicitat.

Quins són els seus objectius de futur en l’àmbit personal?

La meva prioritat són els meus fills, la meva parella, els meus pares, el meu germà i també tots els projectes que tinc al cap. Soc una dona de projectes.

 FITXA PERSONAL

NOM I COGNOMS:  Carine  Montaner Raynaud

DATA I LLOC DE NAIXEMENT: 06/06/1978, Toulouse, França.

ESTAT CIVIL: En parella.

FILLS: 2

FORMACIÓ:

• Llicenciada en Ciències Econòmiques (especialitat Gestió d’empreses).
• Màster en Ciències econòmiques gestió d’empreses, Universitat Toulouse I.
• Màster en Enginyeria d’Economia i social de les Polítiques territorials, Universitat Toulouse I.
• Professora a la Universitat d’Andorra.

TRAJECTÒRIA POLÍTICA I INSTITUCIONAL:

• Consellera general
• Membre de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient (2015-2019).
• Membre de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura i Esports (2015-2019).
• Membre de la Comissió Legislativa d’Afers Socials (2018-2019).
• Membre de la de la secció andorrana a l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF) (2015-2019).
• Membre de la Comissió Legislativa de Sanitat.
• Membre de la Comissió Legislativa d’Afers Socials i Igualtat (maig 2019 – març 2021).
• Membre de la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports (maig 2019 – març 2021).
• Membre de la Comissió Permanent (maig 2019 – març 2021).
• Presidenta de la secció andorrana a l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF) (maig 2019 – març 2021).

CÀRRECS PARLAMENTARIS:

•  Vicepresidenta de la Comissió Legislativa de Seguiment i de sostenibilitat de les pensions de la CASS.
• Membre de la Comissió Legislativa de Política Exterior.
• Membre de la Comissió Legislativa d’Economia.
• Membre de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.
• Membre de la secció andorrana a l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF).
• Representat (GPAE) del Comitè executiu per als afers de la UIP.

RESPOSTES BREUS

• Menjar preferit: Fideuà.
• Beguda: Aigua.
• Un llibre: Poder Sense límits, de Tony Robbins.
• Una pel·lícula: Oppenheimer.
• Un actor o actriu: Jean-Paul Belmondo.
• Mar o muntanya: les dues, necessito canviar.
• Un viatge: Kenya i el pròxim destí Tailàndia.
• Un país per viure-hi: Andorra.
• Un somni: ser feliç fins que m’apagui.