Brigit Garcia, tota una vida dedicada a la música… i el que li queda!

Ha enregistrat més d’una vintena de temes musicals, alguns dels quals han estat dedicats a les parròquies i tradicions d’Andorra. Formada en solfeig, harmonia, piano, cant líric i modern, Brigit Garcia és l’actual directora de la Coral Rocafort, després que Daniel Areny fes un pas al costat per jubilació. Actualment, amb 34 cantaires entre adults i nens, l’agrupació vol mantenir les tradicions lauredianes, enfortir els lligams culturals amb altres entitats i, sobretot, perdurar.

Fotografia: César De Pablos

Fem un petit repàs per la teva formació. Com i quan vas fer els teus primers passos en el món de la música?

Tinc 45 anys, tota una vida dedicada a la música, la meva passió. Vaig començar amb set anyets amb l’acordió, a l’Escola Harmonia, a la qual, al cap dels anys, hi vaig tornar a donar classes de cant fins fa poc. Durant aquells anys, vaig descobrir que realment el meu instrument era el piano, el qual m’apassiona i ha estat el meu company en tot moment i al llarg de la meva trajectòria musical.

I què va venir després?

Vaig continuar estudiant piano a l’Institut de Música d’Andorra la Vella, que, abans d’estar a La Llacuna s’ubicava a la plaça del Poble, quants records i anècdotes. Allà vaig fer els meus estudis de solfeig, harmonia, piano, cant… I va ser llavors, on vaig conèixer el Daniel Areny, qui va ser el meu professor.

Després de l’acordió, el piano i altres experiències musicals, podríem dir que el cant és el vessant pel qual ets més coneguda. Com hi vas arribar?

Des de sempre, el cant ha estat la meva passió. Vaig fer cant líric, el qual m’encanta, però també, paral·lelament, vaig seguir la tècnica moderna a diferents acadèmies de Barcelona. El cant líric es diferencia molt del modern, ja que aquest primer té una tècnica ben definida, mentre que el modern m’ha captivat moltíssim per la part més interpretativa, ja que dona més llibertat per a expressar emocions. El millor és que aplico les dues tècniques als assajos, enriquint el resultat desitjat per a cada peça que ensenyo. Això sí, tot plegat ho compagino amb la meva carrera professional com a dissenyadora d’interiors, perquè treballo com a delineant a un despatx d’enginyeria a Sant Julià de Lòria.

Abans d’agafar les regnes de la Coral, quines altres activitats musicals han marcat la teva carrera?

Doncs, fixa-t’hi! En compaginar la feina amb la meva formació d’interpretació, composició i cant, se’m van obrir un munt de portes, una d’elles gràcies al Josep Segura. A causa de participar en el seu concurs Veus d’Andorra, em va aconseguir que fos telonera d’Alex Ubago a un concert únic i meravellós, la qual cosa no em cansaré mai d’agrair-li! Estem parlant d’ara fa uns 20 anys. Gràcies a aquestes oportunitats, vaig poder compondre i fins i tot ser finalista com a autora en la selecció de la cançó representant d’Andorra a Eurovisió, amb “Confia en mi”, el primer tema que vaig escriure. Això va donar pas a una època de plena promoció, en la qual vaig enregistrar un CD i vaig fer trajectòria musical en la via moderna.

I en quin moment es creuen els camins de la Coral Rocafort i la Brigit Garcia?

En aquest balanç entre la música i la feina, també soc monitora del taller Musical Mix per a la gent gran de la Llar de Lòria des de fa més de 12 anys. És aquí quan, sortint de la pandèmia, la coordinadora de la Llar em va dir que el Daniel es jubilava. Un músic no es jubila mai, però va arribar el moment en què ell va decidir penjar la batuta. Així va ser com aquesta meravellosa i entranyable amiga va fer d’intermediària perquè jo agafés la Coral.

Què representa per a tu agafar el relleu d’una agrupació sexagenària?

Com a escaldenca i com a andorrana, sempre he estat vinculada al món cultural des de petita, com a dansaire, veu i compositora de l’Esbart Santa Anna i també com a pubilla l’any 1996. Com a artista bolcada de ple a la cultura i a les nostres arrels, és un honor, un privilegi i tot un orgull prendre aquesta responsabilitat i aquest compromís.

Penso que estem d’acord si dic que el Daniel és una persona molt estimada i respectada en l’escena cultural andorrana. Creus que et resultarà difícil omplir les seves sabates?

Quan penses en el Daniel, la Teresa (Areny); el Manel (Areny), el meu afinador del piano de tota la vida, i l’Esperança (Ivern), penses en una família molt laurediana, molt dedicada a la cultura. No només van fundar la Coral i l’Esbart Laurèdia, sinó que han dedicat tota una vida al fet que perdurin les entitats! Jo tenia molt clar des del principi que no estic prenent el lloc de ningú ni estic substituint-lo, sinó tot el contrari. Vinc a donar continuïtat a tota la trajectòria i a tot el que s’ha fet, mantenint en tot moment les nostres tradicions. Simplement, he agafat el testimoni que en aquest cas és una batuta, per a seguir els seus passos, prendre el seu relleu, aportar la meva essència i personalitat pròpia, enriquir la Coral amb novetats.

“Per la Festa Major de Sant Julià de Lòria, ens hem marcat com a nova tradició cantar la seva sardana, ‘Dansaires andorrans’, en homenatge als 60 anys de trajectòria de la Coral que perdurarà per sempre”

Quines serien aquestes novetats? Quins trets característics o diferenciadors aportaràs a les actuacions de la Coral Rocafort sota la teva direcció?

Per la Festa Major de Sant Julià de Lòria, ens hem marcat com a nova tradició cantar la seva sardana, ‘Dansaires andorrans’, en homenatge als 60 anys de trajectòria de la Coral que perdurarà per sempre. La Coral Rocafort és un patrimoni cultural. Si bé no és un monument ni una capella romànica, és una entitat tan arrelada que no podem canviar-la i, per res del món, perdre-la. Pensem en ella com un llibre del qual ja s’ha escrit un capítol i, a partir d’ara, toca escriure’n un de nou del meu puny i lletra. Enguany també hem fet una cosa mai feta, cantar durant la Missa de Canòlich. Normalment, cada dissabte previ a l’Aplec, sempre s’ha fet el tradicional concert de Canòlich al centre cultural, però, a causa de l’incendi, mossèn Pepe ens va proposar cantar a la missa de la Mare de Déu d’enguany. Era l’aniversari 800 de la troballa de la Verge i la Coral no hi podia faltar. Reitero que no venim a substituir a ningú sinó a continuar fent el que es feia abans, com ara el concert tradicional de Nadal, la cantada a la Fira Medieval i altres activitats que s’anaven fent any rere any.

Quins projectes o col·laboracions tens al cap per a la Coral Rocafort?

Anys enrere, s’organitzava un aplec amb les corals de Ponent i aquesta és una cita que volem recuperar. Una altra cosa a fer és continuar compartint concerts amb l’Orfeó Andorrà, l’octubre, i amb la Coral Casamanya, el novembre. Una novetat que volem introduir per al 2024 és que els més petits puguin tenir el seu propi concert infantil, convidant les corals de Tarragona, Tàrrega i Igualada, amb les quals ja hem participat en els seus intercanvis. Per als cantaires més grans, tenim previst tancar una col·laboració amb l’Orfeó de la Universitat de València, una agrupació que té més de 100 cantaires. El món de les corals és espectacular, és com una gran família que ens dona la possibilitat de conèixer moltíssima gent, fer amistat amb altres corals que volen venir a Andorra i obrir portes a futurs intercanvis culturals. Sens dubte, amb els tres anys que porto al capdavant de la Coral Rocafort, si la música ja era la passió de la meva vida, ara que descobreixo més coses i comparteixo aquesta nova etapa amb els cantaires, més es reforça la meva desenfrenada dedicació!