Cinc escriptores catalanes i “Autòctones”

Amb l’excusa de celebrar deu anys d’amistat, Leticia Asenjo, Roser Cabré, Gemma Sardà, Elisenda Solsona i Laura Tejada, es van unir per escriure “Autòctones”, un recull de relats que van des de la fantasia fins al terror passant per l’humor, tot combinant els estils característics de cadascuna de les escriptores. Presentat al país, el passat 13 de maig, el volum, editat per Comanegra, dona vida a deu espècies originàries que es troben en perill d’extinció. Hem parlat amb les protagonistes per endinsar-nos una mica més en el llibre, que compta amb il·lustracions de Maria Padilla, i pròleg d’Eva Flo i Octavi Català.

Entrevista: Noelia Farias · Fotografia: Miquel González

Són cinc escriptores, amb cinc maneres diferents d’escriure i d’entendre la vida. Va ser molt difícil posar-se d’acord, i tirar endavant la idea de publicar un llibre en comú que, pel que tinc entès, va sorgir després de la pandèmia?

Gemma Sardà: La idea d’Autòctones va sorgir quan sortíem de la pandèmia, teníem ganes de fer alguna cosa juntes. I no, no ens va costar gens posar-nos d’acord perquè era un projecte propi, pensat entre totes. Ja fa anys que ens coneixem i que compartim amistat i escriptura. Fins ara havia estat amb els nostres llibres, que sempre ens hem comentat i corregit, i amb Autòctones passàvem a fer un llibre col·lectiu.

S’ha respectat l’estil de cadascuna o s’ha tractat d’homogeneïtzar l’escriptura perquè no es notés tant la diferència?

Gemma Sardà: Ens vam fer l’autoencàrrec de fer dos contes cadascuna i la premissa principal era que ens donàvem total llibertat. La diferència d’estils no l’entenem com un problema sinó com una riquesa. Així, el lector pot trobar en un únic volum la diversitat d’estils que caracteritza la nostra escriptura: des de la fantasia fins al terror passant per l’humor, el relat més intimista, el joc amb la llengua… Hi ha contes curts i contes llargs; en format teatral o com si miressis una pel·lícula; n’hi ha que passen arran de mar, d’altres al bosc, a ciutat o en un poble, en exteriors i en interiors; en trobareu de foscos, d’inquietants i de lluminosos.

Aquest recull de contes bestials es diu “Autòctones”, per què? Què és el més autòcton que teniu vosaltres com a escriptores?

Leticia Asenjo: El nom va sorgir perquè tots els peixos i ocells escollits són autòctons del nostre país. Nosaltres, com els animals que volen i neden en els nostres relats, som un grup d’escriptores autòctones, i per això escrivim en català.

Què és el que descobrirà el lector quan agafi el llibre? Amb què el sorprendreu? El voleu conscienciar, informar o inspirar?

Leticia Asenjo: El lector descobrirà un llibre de relats diferent dels reculls de relats corals, perquè no és un encàrrec, sinó un projecte propi i creat en equip. És una celebració de l’amistat a través d’allò que ens va unir: l’escriptura i l’amor per la ficció. Ens agradaria estimular la curiositat del lector, no només per conèixer aquestes espècies autòctones, sinó també per explorar diferents gèneres literaris com són el terror, la fantasia o el teatre.

Autòctones té cinc relats vinculats a peixos, i altres cinc a ocells. Després de la selecció dels animals per part de l’Eva Flo i l’Octavi Català, cadascuna va escollir l’animal amb el qual se sentia més identificada?

Elisenda Solsona: Un cop van escollir els cinc peixos i ocells, vam fer un sorteig i ens vam donar a cadascuna una fitxa amb les característiques principals de l’animal. A partir d’aquí, teníem llibertat total per escriure el que volguéssim. Si haguéssim pogut escollir, segur que totes hauríem triat un altre, però el repte precisament era aquest. Era una manera d’activar una història.

Després del sorteig, quan es van posar en comú les històries, va haver-hi alguna amb la qual us vàreu sentir representades?

Elisenda Solsona: Fent un repàs de totes les històries crec que en totes elles m’hi veig representada d’alguna manera o una altra. Tinc tan interioritzat l’estil i el gènere de cadascuna de nosaltres (per totes les lectures i crítiques que ens fem) que ja me’ls sento una mica meus!

La introducció del llibre explica que totes es van convertir en peixos i ocells, ja que això les alliberaria del tancament i les conseqüències de la Covid-19. Escriure us ajuda a alliberar-vos?

Elisenda Solsona: Depèn de quina part del procés. A mi el moment de pensar la idea i començar-la a desenvolupar no és precisament alliberador, al contrari, sento molta claustrofòbia i inclús un dolor físic. Ara bé, en el procés de reescriptura hi podria viure, m’hi sento molt a gust i podria arribar a notar aquest sentiment d’alliberament.

Al llarg dels relats, els protagonistes són els mateixos personatges, els animals, o hi ha una barreja de tot? Què hi ha al darrere de cada història?

Laura Tejada: Cada una de nosaltres va ser lliure de relacionar els seus contes amb el peix o l’ocell que li va tocar. Així que els lectors trobaran que hi ha relats on l’animal és físicament el personatge, altres on el protagonista humà pren les característiques de l’animal, o fins i tot, on l’animal és una metàfora d’un sentiment.

Quin pes tenen les il·lustracions al llarg del llibre?

Laura Tejada: Abans de cada relat hi ha una il·lustració de l’animal que participa del conte i d’una petita descripció amb algunes de les seves característiques. Les il·lustracions de la Maria Padilla (la sisena autòctona!) són la porta d’entrada al conte. I són precioses; ara no podria imaginar el llibre sense les il·lustracions.

Recentment, heu presentat Autòctones al nostre país. Quina ha estat la rebuda per part del públic andorrà?

Laura Tejada: A les nostres presentacions les nomenem “xou”, perquè explicar-nos entre nosaltres ens diverteix i perquè al final hi ha un concurs. El públic andorrà que va venir a la presentació a La Trenca va riure amb nosaltres i tothom va participar en el concurs. Ens vam sentir molt ben acollides. Ara esperem que gaudeixin del recull.

Després de les repercussions d’aquest llibre, que celebra la vostra amistat i la llibertat, teniu pensant compartir algun nou projecte d’escriptura?

Laura Tejada: De moment totes estem treballant en projectes individuals, però no se sap mai. Continuem escrivint i continuem juntes, i això fa que, de moment, no tanquem la porta a una altra experiència com aquesta. Ha estat divertidíssim!