Cerni Escalé: “Andorra no necessita una revolució sinó una evolució”

Gràcies al suport del Partit Socialdemòcrata, Concòrdia va presentar el seu candidat, Cerni Escalé, al debat d’investidura, una acció que per a alguns podria semblar intranscendent, però que molts altres, com el mateix conseller general, veuen com “una saludable tradició democràtica, una manera de contrastar posicions i d’intercanviar idees i propostes amb el Govern”. Constituïts els nous poders legislatiu i executiu del Principat de cara als pròxims quatre anys, Escalé estén la mà tant a la majoria com a l’oposició. Al·lega que “la voluntat de Concòrdia és constructiva” i que bolcarà els seus esforços a donar solució als problemes d’Andorra, entre ells, la crisi de l’habitatge.

Fotos: César De Pablos

Ara sí que és oficial la conformació del nou Govern de cara a una novena legislatura. Sé que hauria desitjat ser vostè qui el configurés, però se sent satisfet dels noms que veiem als càrrecs més importants de l’Executiu?

Entres directe amb preguntes punxegudes… m’agrada (riu). Penso que hem de donar temps suficient perquè aquestes persones puguin desenvolupar la seva feina com a ministres, secretaris d’Estat i com a personal de l’administració, sent conscients que, malgrat que és un govern de continuïtat, comporta un cert temps adaptar-s’hi. La nostra missió és la de treballar el màxim i el millor possible amb els representants del Govern, però també amb els dels comuns i de la resta d’institucions del país.

De les persones seleccionades per Espot, quina considera que és la més adient per al càrrec que se l’ha assignat?

És impossible per a mi respondre aquesta pregunta sense conèixer millor els ministres. N’hi ha bastants que conec personalment i que considero preparades per al càrrec, però no m’atreviria a dir-te quin està més preparat entre tots ells.

“Desitgem que els pròxims quatre anys permetin una legislatura del benestar i de la sostenibilitat”

Pensava demanar-li sobre la menys adient al seu criteri, però suposo que tampoc no es mullarà amb aquest tema?

Penso que la majoria de les persones que conformen el Govern tenen una important experiència en la política i això és bo i necessari per al nostre país. Portar un govern no és gens fàcil. Preferim (a Concòrdia) valorar, més que les persones, les accions. Es tracta de ser clars amb les propostes que ens han portat al Consell General, mantenir la nostra coherència i el tarannà que ens ha identificat durant els darrers mesos. La voluntat de Concòrdia és constructiva i, més que entrar a valorar les persones, valorarem les seves idees.

Noto que vostè manté un posicionament de conciliació i obert al diàleg i al debat. De fet, el cap de Govern també ha fet palesa la seva intenció de trobar punts d’entesa entre els diferents partits de la minoria parlamentària, entre ells Concòrdia. Com valora aquesta voluntat del senyor Espot?

Quan veiem que tenim idees similars i que hi ha projectes que poden coincidir, hi ha espai per als acords. Aquests sempre s’han de basar en idees concretes i en un projecte de país. En aquest sentit, estem oberts a tenir una relació positiva i amb el propòsit d’arribar a acords profitosos per a Andorra, sigui amb la majoria o amb els partits d’oposició. Procurarem mantenir aquesta disposició durant tota la legislatura i anirem presentant els nostres projectes al llarg dels pròxims quatre anys. Correspondrà al Govern decidir si aquests projectes s’hauran de materialitzar o no.

Fem un petit exercici de comparació sobre les idees comunes amb la resta de partits. Comencem per la majoria. On trobeu Demòcrates (DA) i Concòrdia el principal punt de confluència?

Mai no m’havien fet aquesta pregunta d’aquesta manera, ja que habitualment em demanaven pels punts de diferència. Penso que hi ha bastants perspectives que compartim amb Demòcrates, tot i que una qüestió que ens diferencia és la nostra visió sobre el model de creixement, com podem preservar millor les nostres muntanyes, com s’arriba a la diversitat econòmica i com farem que les nostres empreses puguin créixer dins del país. Quant al punt comú, potser compartim una preocupació molt similar per la situació del fons de pensions de jubilació de la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS). Tant Demòcrates com Concòrdia, pensem que cal fer-ne una reforma, ara bé, les solucions que proposem són una mica diferents. DA pensa que s’ha d’allargar l’edat de jubilació, però nosaltres creiem que s’ha de donar incentius perquè la gent treballi més anys.

Podria fer aquest mateix exercici amb el Partit Socialdemòcrata (PS)?

Amb el PS compartim la visió sobre els drets socials en qüestions com ara l’avortament, el tractament de la cultura i el valor de la diversitat. Em permeto també destacar la diferència principal, que podria ser el model tributari. Nosaltres veiem important mantenir la competitivitat fiscal del país.

Andorra Endavant, un altre actor polític a considerar, s’ha mostrat molt rígid en el seu posicionament envers la instal·lació d’un laboratori de Grífols a Andorra i sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea. En quins aspectes hi coincidiu?

Andorra Endavant i Concòrdia tenim una visió similar sobre el tractament de la informació pública i de la transparència. Ambdós partits advoquem per una transparència radical de les administracions i que tota aquella informació que no hagi de ser secreta, és a dir que la seva sortida a la llum no perjudiqui greument els interessos de l’Estat, sigui de caràcter públic. En què ens diferenciem? Potser en que Concòrdia ha desplegat propostes més concretes en més àmbits. A més a més, el projecte d’Andorra Endavant no contempla la interrupció voluntària de l’embaràs; el nostre, sí.

Precisament l’avortament, com sempre, és un altre tema candent i vostè va titllar de “gran vergonya internacional” la situació actual d’Andorra envers aquesta qüestió. Creu que la imatge d’Andorra es veu afectada per aquesta causa?

La situació de l’avortament al nostre país té dos aspectes que s’han de considerar molt atentament. N’hi ha un de caràcter institucional. Creiem en la institució del Coprincipat i ens agradaria mantenir-la, però a ningú no se li escapa la tensió que ha existit entre el copríncep episcopal, el Consell General i el Govern quant a la regulació de l’avortament. Al mateix temps, hi ha l’aspecte de l’avortament concebut com a una qüestió de drets fonamentals de les dones. Per tant, calen passos ferms per solucionar aquesta situació anòmala i, des de Concòrdia, proposem la despenalització de l’avortament i que el Codi Penal deixi de contemplar la pena d’arrest per a les dones que avorten. També pensem que calen accions decidides i coordinades cap a la legalització de l’avortament, amb la implicació dels coprínceps i els seus representants, així com la dels altres interlocutors que hi intervinguin.

Comprenc que arribar a bon port en aquesta qüestió serà molt difícil, però la visió de Concòrdia és fer de l’avortament un procediment completament legal i gratuït de manera universal o només us limitareu als tres supòsits que són el risc per a la salut de la mare, la malformació del fetus i la violació?

De moment, és important que aquest procediment estigui cobert per la CASS, com ja es fa amb altres intervencions mèdiques, sense cap diferència de criteris. Les dones han de tenir el dret a decidir sobre el seu propi cos amb uns terminis mèdicament raonables. Això s’ha d’acabar d’estudiar legislativament.

“Calen mesures atrevides quant a la inversió estrangera en el mercat immobiliari”

Que la CASS hagi d’assumir aquestes despeses no incrementarà la pressió sobre la seva cartera de serveis?

Ara que has fet menció dels tres supòsits, aprofito de comentar-te que Andorra és el país més conservador d’Europa, ja que no permet l’avortament ni tan sols sota aquests supòsits. Penso que és important que els lectors i lectores de Dona Secret puguin tenir-ho en compte. És veritat que el nostre sistema proveeix serveis sanitaris que d’alguna manera faciliten l’avortament fora del país, però no és menys cert que a Andorra també hi ha una gran incoherència sobre la visió dels drets humans i els ideals de la democràcia liberal respecte del tema de l’avortament. Responent a la teva pregunta, penso que l’impacte sobre la CASS serà molt marginal.

Mercat immobiliari i poder adquisitiu són temes molt importants que sovint van a cavall. Com contribuirà a solucionar-los?

Fa vuit anys, el Govern de torn va viure una legislatura i un mandat molt condicionat per la crisi de la BPA. Recentment, vam viure una legislatura molt marcada per la crisi de la Covid-19. Desitgem que els pròxims quatre anys permetin una legislatura del benestar i de la sostenibilitat. Dit això, la nostra idea central és col·locar el benestar i el poder adquisitiu al centre de totes les decisions polítiques. Per a aconseguir això, és necessari que es rebaixin els preus del mercat immobiliari, que augmenti el nombre d’apartaments disponibles per al lloguer i permetre l’entrada al mercat dels pisos buits.

Però com hi arribareu? Fins ara, les mesures implementades pel Govern semblen insuficients i el problema té perspectiva d’eternitzar-se.

Creiem que Andorra no necessita una revolució sinó una evolució. En aquest sentit, calen mesures atrevides, quant a la inversió estrangera, en el mercat immobiliari. Des de Concòrdia, proposem polítiques per a establir un sistema de quotes que reguli molt estrictament el nombre d’immobles que poden entrar al mercat. Això vol dir que, durant un temps, mentre es dissenya aquest sistema de quotes, es prohibiria la inversió estrangera immobiliària. Aquesta és una proposta que encara estem acabant de configurar legislativament, però no n’és l’única. Veiem amb bons ulls que el Govern compri béns immobles, que els reutilitzi o que en canviï l’ús, per a destinar-lo a habitatge públic. Penso que això és necessari, però no suficient. Calen més actuacions, també per a alliberar els pisos que actualment estan buits i que conformen una part molt important del mercat.

El cap de Govern ha indicat que, “de manera molt preliminar”, la seva intenció és tancar la negociació amb la UE sota la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, és a dir, entre l’1 de juliol i el 31 de desembre. Dit això, són factibles els estudis d’impacte que vostè demana i que aquests tinguin algun tipus de conseqüència en la negociació?

Per a nosaltres, és molt sorprenent que no hi hagi estudis d’impacte. És una irresponsabilitat. Portem parlant de l’acord d’associació amb la Unió Europea més de quinze anys i, en tot aquest temps, no hem fet pràcticament cap previsió d’impacte. Això és un gran perill, ja que negociem sense tenir una idea massa acurada de quin pot ser el resultat. Mai és massa tard i penso que el cap de Govern hauria de prioritzar la realització d’aquests estudis d’impacte. Trobo molt difícil que l’acord estigui enllestit sota presidència espanyola, ja que això vol dir que les negociacions s’han de tancar en els pròxims mesos.

Per a accedir-hi, s’han de sacrificar coses. Quines concessions es podria permetre Andorra?

Dependrà del que Andorra tregui a canvi de l’acord. El que sí que tenim molt clar és allò al que no renunciarem. Volem mantenir la competitivitat de les empreses, societats i professionals liberals del país, aquesta ha de ser una prioritat… que els andorrans i residents tinguin prioritat a l’hora d’operar-hi. El segon punt innegociable és poder mantenir total control sobre la nostra política migratòria. Finalment, la nostra línia vermella, aquella que no negociaríem, és la cessió de la nostra autonomia legislativa. El Consell General ha de poder aprovar les normatives europees de les quals ens dotem.