Cimara Veloso, marcant el camí de la infermeria dermoestètica

És un àmbit de la infermeria relativament nou al sud d’Europa, però la Cimara Veloso en sap perfectament el que comporta. Com a infermera dermoestètica, la també infermera de quiròfan amb titulació i formació a la Universitat de Barcelona (UB), explora un camp professional poc explorat al nostre país. Als seus 32 anys, és mare de dos nens i, sense perdre l’equilibri, persegueix el somni de continuar ajudant a aquells que més ho necessiten.

Fotografies: Chiqui Novis/@chiqui_novis

He de ser honest i dir-te que és la primera vegada que sento que hi ha una especialitat d’infermeria dermoestètica. En què consisteix això?

La infermeria dermoestètica, coneguda també com a infermeria gestora d’imatge corporal, és un concepte relativament nou al sud d’Europa, però que ja té recorregut al Regne Unit i als Estats Units. Es tracta d’una branca de la infermeria que se centra en els tractaments i tècniques destinats a la cura de la pell, al manteniment de les seves qualitats naturals i a la prevenció de possibles afeccions.

Per què vas decidir decantar-te per aquesta branca de la infermeria?

Em vaig formar a Barcelona com a infermera de quiròfan. És una disciplina que m’agrada molt i que m’ha permès veure de prop moltes cirurgies estètiques. Si bé ja trobava aquests procediments molt interessants, em vaig sentir inspirada per dues amigues que exerceixen com a infermeres dermoestètiques fora d’Andorra, tot coincidint amb una reducció de jornada a causa del fet de ser mare de dos nens. Aquesta aturada m’ha donat l’oportunitat de provar-ho i fer els meus primers passos.

“Com a infermera dermoestètica, treballo amb diferents diagnòstics com ara el trastorn de la imatge corporal, la disposició de millorar l’autoconcepte i la baixa autoestima situacional”

La infermeria de quiròfan és molt diferent de la infermeria dermoestètica, sens dubte. Què és el que més t’ha atret d’aquest vessant?

Exercint la infermeria de quiròfan, he estat molt a prop de pacients oncològics, sigui perquè inicien la quimioteràpia i els he de posar la via intravenosa o perquè participo en els processos quirúrgics d’extracció d’algun tumor. Mentre estudiava la infermeria dermoestètica, vaig descobrir la micropigmentació oncològica, que consisteix en aplicar pigment en la pell per a restablir l’aspecte previ al càncer i ajudar, doncs, al fet que el pacient recuperi l’autoestima. També existeix la micropigmentació preventiva, que comporta la pigmentació de la zona de les celles i les pestanyes abans que el pacient les perdi a causa de la quimioteràpia. Això ajuda a fer que l’impacte visual sigui més reduït i els hi afecti menys. Tot i que encara no està molt instaurat a Andorra, el fet de poder ajudar els pacients amb càncer a través de la infermeria dermoestètica, amb l’autorització del metge tractant, és una possibilitat que m’ha motivat a obrir la meva consulta.

Percebo molta empatia en les teves paraules. El càncer t’ha afectat a tu o a algú que estimes?

Sortosament, el càncer no m’ha afectat a mi o algun ésser estimat, però sempre he sentit sensibilitat envers els pacients. Gràcies a la idiosincràsia de la nostra professió d’Infermeria, entenem molt bé que són persones que afronten, probablement, el repte més important de la seva vida, en un procés difícil i transcendent. La infermeria ens permet adaptar-nos millor a les seves necessitat i demandes.

A banda d’atendre pacients oncològics, quins altres aspectes formen part de la teva branca professional?

Com a infermera dermoestètica, treballo amb diferents diagnòstics com ara el trastorn de la imatge corporal, la disposició de millorar l’autoconcepte, la baixa autoestima situacional, entre altres. Quant als tractaments, el meu èmfasi és la zona facial; faig des de mesoteràpia i pílings químics, fins a l’aplicació d’àcid hialurònic, planificació de rutines per a la cura de la pell i prevenció de l’envelliment accelerat de la pell, tot amb procediments gens o mínimament invasius, amb productes sanitaris homologats i marques de primera qualitat. Entre les meves favorites, n’hi ha Medik8, Mesoestetic, Juvederm, entre altres. Pel que fa a l’equipament, en el cas de la micropigmentació, faig servir un dispositiu d’Amiea, un referent alemany en el sector, reconegut per l’Associació Espanyola de Micropigmentació (AEM) i homologat a nivell europeu.

En ser una branca professional tan nova, esteu reconeguts per la llei andorrana o alguna autoritat en la matèria?

Totalment! A Andorra, la Llei 39/2022, reguladora de les professions titulades de la salut, ens empara i especifica l’abast de la nostra professió. Aquesta llei detalla i delimita totes les funcions i activitats que podem fer com a infermers.

Com creus que influeix la irrupció de la infermeria dermoestètica a Andorra?

Si bé a l’estranger la infermeria dermoestètica és una realitat cada vegada més visible, a Andorra hi ha encara feina a fer. Ara mateix tinc algunes companyes de professió que, a poc a poc, van obrint les seves consultes, no només a aquesta sinó a diferents àrees, que els hi permeten tenir més autonomia. Amb això demostrem que una infermera pot aportar molt més i que no ha d’estar sempre lligada a l’àmbit purament sanitari.

Entre els estudis, la formació constant, la responsabilitat de ser mare i la teva carrera professional, com arribes a tot?

Des del primer moment, he tingut el suport dels meus pares i gràcies a ells vaig poder estudiar fora. Tot i que aquí també tenia oportunitats, als 18 anys vaig decidir provar sort a Barcelona. Hi vaig fer Infermeria i posteriorment un màster d’Infermeria Quirúrgica, tot a la Universitat de Barcelona. Exercint la meva professió, vaig conèixer el meu home i després vam tenir dos nens, durant tot aquest temps m’ha donat el seu suport i em va encoratjar a tirar endavant un projecte pel meu compte, ja que ens ho vam saber muntar perquè tots dos poguéssim passar temps amb els nens.

---

Centre Mèdic i Quirúrgic · C/ Nacions Unides 17, baixos. AD700 ESCALDES-ENGORDANY · Telf: +376 801 222