ClàssicAnd, el nou festival de la mà de Joan Anton Rechi

El director d’escena andorrà, Joan Anton Rechi, tot un professional de primer nivell format en teatre i que ha acabat esdevenint un referent dels escenaris operístics, torna a Andorra amb el Festival ClàssicAnd. Una cita amb la cultura que té com a principal objectiu posicionar el Principat com a referent cultural internacional, ja que portarà al país artistes de renom mundial, tant pel que fa a l’àmbit de la música clàssica, la dansa i les arts escèniques. L’esdeveniment tindrà lloc del 2 a l’11 de juny.

Entrevista: Elena Melgarejo · Fotos: César De Pablos

Què significa per a vostè, tornar a Andorra, amb aquest nou festival, ClàssicAnd?

És una de les coses que més il·lusió em fa en la meva carrera. Andorra és casa meva, vaig néixer aquí, m’he criat aquí i poder fer un projecte relacionat amb el que faig al Principat és una de les coses que més il·lusió em fa. Puc dir que ClàssicAnd és un d’aquells projectes que et toquen el cor i espero que a la gent també li toqui. Sempre penso que la cultura serveix per fer-nos millors persones, per fer societats millors, societats més justes i tot plegat fa que sigui un projecte on hi he posat el cor i molta il·lusió.

El festival tindrà lloc la primera quinzena de juny, del 2 a l’11, per què vau escollir aquestes dates?

Hem escollit aquestes dates perquè és un moment on els altres festivals encara no han començat. També penso que és un moment on la gent comença a tenir moltes ganes de sortir, d’anar a veure espectacles, de fer coses… Tenim moltes propostes que són en espais naturals, a l’aire lliure. A l’estiu també hi ha molta gent del país que marxa fora i volem que sigui un festival que interessi no només a la gent de fora, sinó també a la gent del país.

Una de les altres coses que caracteritza el festival, és que no només es fa en una parròquia concreta, sinó que tindrà diferents escenaris repartits per diferents indrets del país.

Sí, aquesta és una de les millors coses. Hi ha molta gent implicada al darrere, des del Govern d’Andorra, Andorra Turisme i el Ministeri de Cultura, el Comú d’Andorra la Vella, el Comú d’Ordino i dos patrocinadors: Mora Banc i Crèdit Andorra. Tots ells han apostat per fer una cosa de país, que penso que és molt important. Tenim actuacions a Andorra la Vella, a Encamp i a Ordino i a més a més, dins de cada parròquia hi ha diferents espais. Veure un concert el podem gaudir a tot arreu, però hem de fer propostes diferents que siguin molt més que anar a veure un concert, que sigui realment una experiència on tot acompanya: el que escoltes, el que veus i l’entorn on ho fas.

Així bé, el festival començarà el divendres 2 de juny amb l’espectacle “Stabat Mater” de Pergolesi.

Així és, l’”Stabat Mater” inaugurarà el festival a la Plaça del Consell. És una d’aquelles peces que quan comencen ja et posen la pell de gallina. El fem amb l’Orquestra Nacional Clàssica  d’Andorra, que no hi podia faltar. Dirigida pel Dani Espasa i amb la Carmela Remigio, que és una soprano impressionant italiana i amb l’Asude Karayvuz, una contralt turca que també té una veu impressionant.

Tot seguit podrem gaudir d’un espectacle que dirigiràs tu mateix: “Viure/Morir”.

Sí, dissabte dia 3 tenim un espectacle a l’Auditori d’Ordino, “Viure/Morir”, on combinem música i textos amb un arpista, una pianista i amb la Rossy de Palma. Un espectacle que dirigeixo jo mateix, i que vol fer una reflexió sobre el que ha suposat la pandèmia i sobre el que suposa la mort, però des d’un punt de vista molt positiu, de veure la llum al final del túnel.

El festival també vol homenatjar el 30è aniversari de Jurassic Park.

El diumenge dia 4, tenim una de les coses que espero amb més ganes i desitjo que tingui molt d’èxit, la projecció de la pel·lícula Jurassic Park, al Parc Central. És un acte gratuït on, al mateix temps que veus la pel·lícula, sents la música de John Williams, interpretada per l’orquestra del Reino de Aragón i dirigida per en Josep Caballé.

Pel que fa a la següent setmana del festival, el dijous 8, podrem gaudir de Valentin Dityuk.

Als Jardins de Ràdio Andorra tindrem a Valentin Dityuk, que és el tenor solista de l’Òpera d’Ucraïna. Actualment aquesta Òpera, que està a Kíev, està bombardejada i ell no hi pot ser per motius de guerra. Fem aquest acte simbòlic on convidem també a una pianista russa, per demostrar com la cultura ens ajuda a ser millors i a lluitar contra totes les injustícies d’aquest món.

Divendres 9, el festival es trasllada cap a Ordino amb Anita Rachvelishvili.

Anita Rachvelishvili és una de les estrelles de la música clàssica, una de les mezzos més importants del món, una de les veus més impressionants que jo he sentit a la meva vida.

Dissabte 10 el festival compta amb doble actuació.

La dansa és la protagonista i tenim dues propostes molt interessants. La primera és Yoann Bourgeois Dance Company, un ballarí que puja a una escala i cau en un llit elàstic i torna a pujar les escales des del llit. Una peça que es farà quatre cops al dia a la cruïlla de l’Avinguda Meritxell amb el carrer Riberaygua, que dura deu minuts i serà gratuïta. I a la nit tenim la companyia Vertigo Dance Comany, que no han estat mai a Espanya ni tampoc a França, per tant, és una primícia tenir-los aquí, presentat el seu nou espectacle.

I ja arribem a l’últim dia d’espectacles, el diumenge dia 11.

Diumenge tanquem el ClàssicAnd amb una peça que jo adoro que és de l’Elvis Costello. “The Juliet Letters”. Un cicle de cançons que va fer als anys 90 i ho fem amb l’Ulysses Quartett, que és un quartet de corda nord-americà i amb el Benny Benack III, que és la nova promesa del jazz.

Com van ser els seus inicis com a director artístic, perquè va decidir apostar per aquesta professió?

Jo des de ben petit tenia clar que em volia dedicar a les arts escèniques, no que volia dirigir òpera, això ha sigut una mica la casualitat que m’hi ha portat. Vaig formar part del grup de teatre Emprius, que va crear en Ramon Vidal. A partir d’aquí vaig anar a estudiar a l’Institut del Teatre a Barcelona on vaig veure que el que realment m’agradava era el procés d’assajos, però quan s’havien de fer només les funcions, ja no m’agradava tant. Va ser aquí quan vaig pensar que la direcció era realment el meu camí.

Alguna anècdota que destacaries de la teva professió?

D’anècdotes en tinc moltes… m’ha passat una mica de tot. Una vegada vaig haver de fer de Sansón en una producció de Sansón i Dalila, perquè el cantant que feia de Sansón es va posar malalt. Teníem un substitut que va venir a cantar, però va dir que no es veia en cor de fer la producció perquè hi havia molt de moviment i com que el meu ajudant també estava malalt, es va decidir que fes jo de Sansón mentre que el cantant, des d’un lateral, cantava la producció. Així que jo vaig fer com si fos en Sansón fen playback (riu). Vaig tornar als meus inicis interpretatius.