“La intenció és acabar en les dues primeres posicions, rebre les semifinals a casa i assolir l’objectiu de guanyar la Lliga”
Dani Raya, mànager general i entrenador del VPC
Per: Roser Puigbò · Fotos: César De Pablos
Portes gairebé mitja temporada afrontant un nou repte com a entrenador. Com vas plantejar-ho en un inici?
Quan va acabar la temporada passada vam estar treballant en la nova per veure els efectius, baixes, altes i saber cap on volíem anar. Crèiem que era important créixer com a club i que calia posar-hi esforç.
I personalment? Passar a ser entrenador de dos equips masculins i el femení no deu haver estat una tasca fàcil…
La veritat és que no. Has de deixar coses de costat, cadascú ha d’entendre el rol que desenvolupa i prendre decisions dins el camp que no sempre agraden. Així i tot, és la meva feina intentar portar els equips de la millor manera possible. M’agrada que hi hagi un projecte conjunt i que tots agafem una part de responsabilitat.
I ara mateix la màxima responsabilitat pel que fa al joc és teva…
No del tot, compto amb un equip molt complet a nivell de staff. Mai soc jo qui pren les decisions, ni dic com s’han de fer les coses. És un treball col·lectiu. De fet, si jo no hi fos, podrien ser totalment autònoms.
I fins al moment, com estan anant les coses?
En general força bé. Crec que després de tants canvis entre el camp, la lliga i el projecte nou, la valoració global és bona. A cada categoria els objectius són diferents. Amb l’equip A estem en un moment dolç, complint el que ens vam marcar a l’inici de temporada i ara ens queda acabar la feina. Amb el B està sent més dur però, s’està consolidant l’equip, hi ha potencial i hem de continuar treballant. Pel que fa al femení la pujada de categoria està sent dura, com preveiem, és un grup fort, però amb els resultats sabem que tenim un lloc en aquesta lliga.
En referència a la sanció que ha rebut el femení, ha estat un cop dur?
Sí, sobretot perquè creiem que no hem fet res dolent. La nostra intenció és promocionar i fomentar l’esport femení, tenir un equip competitiu i fer competir jugadores andorranes que han sortit de la base del VPC. La sanció ha perjudicat pel que fa a la classificació, però la nostra intenció sempre ha estat jugar amb les màximes garanties i aquestes jugadores ens ajudaven.
Amb el masculí l’escenari és diferent, esteu a les primeres posicions de la classificació…
Contents de la dinàmica que estem tenint. Estem complint els objectius de principi de temporada i estem millorant cada setmana amb el col·lectiu. Les baixes no ens ajuden però el grup és fort, ampli i estem coberts en aquest sentit. Tenim intenció d’acabar a les dues primeres posicions per rebre les semifinals a casa i assolir l’objectiu de guanyar la lliga. Tot i que encara falta feina a fer.
Com esteu afrontant les baixes destacades en els equips sèniors?
Sempre una baixa per lesió afecta negativament, però crec que les plantilles són prou àmplies per cobrir-les i fer front als imprevistos. De fet, ens preparem per tenir aquest nivell d’exigència física, intentant reduir el percentatge cada any. Els fisioterapeutes de Clínica Mobile, l’Elia i el Miquel, i el doctor Granyena estan fent una gran tasca.
Has aconseguit fer de la teva passió una professió…
Cert. És un esport que vaig conèixer fa anys i s’assembla molt a la meva manera de ser. Em va enganxar des del primer dia. És maco treballar del que t’agrada, però has de saber separar i tenir moments de desconnexió. Jo els tinc i són molt importants per tenir una bona salut mental. Potser ara portant tres equips no és tan evident, però cal saber desconnectar.
I trobes a faltar jugar?
No. Perquè justament com a jugador el rugbi va deixar de ser un hobby per mi. Sí que és cert que amb la nova lliga i amb el nou projecte m’hauria agradat estar com a jugador, però ara mateix m’omple més ser entrenador.