(+Vídeo) Roser Suñé: “S’han d’enfortir les comunicacions entre els ciutadans i els representants electes”

► Gaudeix d’aquesta entrevista també en vídeo

Com a síndica general, Roser Suñé clou una etapa complexa al Consell General, ja que, la legislatura que la va portar a ser la primera dona en la història d’Andorra a ocupar aquest càrrec, ha estat marcada pels desafiaments polítics, econòmics i socials que la pandèmia de la Covid-19 i el conflicte entre Rússia i Ucraïna han ocasionat, tant al país i com al seu entorn. Repassem amb ella part de la seva experiència i demanem la seva valoració sobre les eleccions i els pròxims reptes que definiran el futur d’Andorra.

Fotos: César De Pablos

Les del pròxim mes d’abril seran unes eleccions interessants, amb tres noves formacions polítiques. Com espera que siguin aquests comicis generals?

Els veig interessants. Són unes eleccions com corresponen cada quatre anys i demostren una bona salut democràtica, perquè tenim sis grups diferents. Al final, hi ha hagut menys dispersió de la que vam preveure en un inici i crec que això donarà lloc suficient perquè tothom pugui explicar les seves idees i que els votants puguin escollir allò que considerin bo per a ells i per al país.

Creu llavors que el sorgiment d’aquests nous actors polítics és una mostra de l’enfortiment de la democràcia andorrana?

Almenys és una mostra del compromís dels ciutadans del país per a poder exercir càrrecs públics i desenvolupar polítiques que, espero, siguin a favor del ciutadà.

Quin considera que serà el partit millor posicionat després de les eleccions?

El partit que està governant sempre surt amb prioritat, però crec que s’ha de desenvolupar la campanya. Això ja ho veurem.

En la mateixa línia, quin podria ser el partit que doni la sorpresa?

No faré apostes ara (riu). Penso que hem de deixar que els electors escoltin els programes i tampoc no seria just, amb el lloc que ocupo, que jo manifestés opinions sobre els partits que encara no han començat la campanya.

La pandèmia, sens dubte, ha estat el factor més significatiu i que més ha incidit en la feina legislativa, però, dins d’aquest context, quin aspecte va ser el més complicat de gestionar?

A l’hora de legislar, hi va haver dos elements que es van haver de considerar immediatament; el primer, la necessitat de poder decretar, si calia, un estat d’emergència, per al qual van desenvolupar ràpidament una llei que contempla un dels aspectes que preveu la Constitució. Després, vam considerar tota la part econòmica, en la creació de la figura dels ERTO, la qual no teníem a dins de les estructures del país i que ajudaven a poder sobreposar les seqüeles econòmiques de la malaltia.

Superada aquesta etapa, se sent satisfeta de la seva feina i de la resta de consellers durant la legislatura?

La pandèmia ens va ajudar al fet que la ciutadania veiés que les estructures de l’Estat eren sòlides. Això, des del lloc que ocupo, és important de fer-ne menció i d’avaluar-ho. Es va legislar de pressa, es va donar resposta ràpida a moltes situacions i l’Executiu també va ser molt àgil en el desenvolupament dels programes que li corresponien.

“Hi ha un repte evident que és l’habitatge, un desafiament que segurament afronta la major part d’Europa”

Hi ha sectors de l’oposició que lamenten la forma tan ràpida de legislar del Consell, ja que consideren que no hi va haver prou debat o consens sobre determinades lleis i mesures.

Depèn del que entenem per legislar ràpid. Davant d’una emergència, és evident que s’ha de legislar a molta velocitat; davant d’altres temes, crec que s’ha tingut el temps suficient. Recordo que hi ha hagut lleis que han tingut entre set o vuit períodes de pròrroga, que representen 15 dies hàbils, per a poder treballar-les. Després hi ha les discussions a les comissions. Sí que és cert que, al final, hi va arribar un volum de lleis que és el que la premsa destaca més, però aquestes lleis ja portaven mesos treballant-se.

Des de l’oposició també s’ha apuntat a la manca d’informació suficient per a poder legislar.

Els consellers tenen la capacitat suficient per a recaptar informació per si mateixos. Si del que estem parlant és de les dificultats que tenen grups més petits per donar l’abast a tot, és cert que n’hi ha hagut, però, a nivell tècnic, ells en tenen capacitats suficients.

Ha dedicat molt bona part de la seva vida a la docència i a la política. Després d’aquesta legislatura com a síndica general, quin altre objectiu es planteja Roser Suñé?

Doncs viure (riu). És cert que ja tinc una edat que, si en vull, em permet prejubilar-me. Ara estic valorant si ho faig o si retorno al meu lloc de feina al Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior. Després m’enfocaré en una jubilació activa com correspon a aquesta època.

Això vol dir que tancarà del tot la seva etapa com a política?

No. La política no es tanca mai. Sempre he dit que es fa política des de qualsevol aspecte de la vida si ets un ciutadà que vol ser membre d’una col·lectivitat. No fa falta ser sempre a la primera línia, ja que es pot fer política des de molts llocs com ara la societat civil o les estructures dels partits. Jo continuaré col·laborant des del partit en les tasques que es puguin considerar.

Clou la seva etapa com a síndica general essent la primera dona que ocupa el càrrec i en el marc del 30è aniversari de la Constitució. Se sent d’alguna manera part de la història andorrana?

Aquesta és una fita que mai no m’havia plantejat, però és veritat que, pel fet de ser la primera dona, sé que sortiré als llibres d’història. Però, del fet de dona, sempre n’he reivindicat dues coses. La primera és intentar equivocar-me com tothom, ja que crec que el sexe no determina res i, per tant, reivindico que el podem fer igual de bé o malament que qualsevol home. Després, hi ha un segon aspecte que sí que va lligat al fet de ser dona, que és el de demostrar que també podem ocupar els llocs que es consideren d’alta rellevància en les estructures.

Parlamentaris i altres polítics manifesten que la Constitució és encara un document molt vigent per a satisfer les necessitats del poble andorrà. Comparteix aquesta visió?

Sí, totalment. La Constitució té 30 anys i crec que és un text que, tothom que tingui interès per la política, hauria de llegir i conèixer. Penso que encara té molt marge per a poder desenvolupar-nos com a Estat en el segle XXI.

Canviaria alguna cosa de la Carta Magna?

En aquest moment, no. Els canvis s’han de fer quan toquin, amb calma i molta reflexió. En la història, 30 anys són pocs. Hi ha molt marge de desenvolupament.

Quin serà el màxim repte del pròxim Govern?

En aquest moment, hi ha un repte evident que és l’habitatge, un desafiament que segurament afronta la major part d’Europa. Després hi ha un gran repte que crec que s’estendrà durant els anys vinents, que serà la transformació energètica i la lluita contra el canvi climàtic, una problemàtica que tenim a sobre i que ens obligarà a replantejar certes coses.

Finalment, què desitjaria per a Andorra de cara als pròxims quatre anys?

Desitjaria un desenvolupament equilibrat per a tota la societat, per a cada persona. Hem creat un Estat amb una sanitat i una educació d’alta qualitat que hem de mantenir, afegint-hi una seguretat que sempre ha estat patrimoni del país. Cal continuar desenvolupant aquests aspectes per a garantir-los a les futures generacions.