Rosa da Silva: “Si tothom tingués les mateixes oportunitats, estaríem contribuint a una societat molt millor”

La Rosa da Silva és una dona que coneix prou bé les consideracions d’una responsabilitat tan important com la d’assumir la vicepresidència del Patronat de les Dames de Meritxell, ja que compta amb formació universitària en Treball Social i una experiència de 17 anys al Ministeri d’Afers Socials. Al llarg de tot aquest temps, la seva missió ha estat una sola: lluitar perquè totes les persones tinguin igualtat d’oportunitats, amb especial èmfasi en la infància.

D’on et ve aquesta preocupació per aconseguir la igualtat d’oportunitats entre les persones?

Perquè penso que, si tothom tingués les mateixes oportunitats en la vida, estaríem contribuint a una societat molt millor.

Treballar al Ministeri d’Afers Socials, en contacte amb diferents realitats, et resulta molt diferent de la feina que fas al Patronat?

Sí, és diferent, ja que la meva experiència de 17 anys al Ministeri d’Afers Socials va ser professional. Allà m’encarregava de l’atenció primària de totes les casuístiques i problemàtiques. A poc a poc, em vaig focalitzar en la infància en risc fins a engegar diferents projectes, com ara el primer Servei d’Acolliment Familiar i les primeres adopcions internacionals a Andorra. Va ser una època molt activa en què en un moment donat vaig ocupar el càrrec de cap del Servei d’Infància. Els últims anys van ser especialment durs, ja que, si bé soc una professional, hi havia casos que m’afectaven emocionalment. Així que vaig decidir fer un pas al costat i canviar d’aires.

I què vas fer aleshores?

Vaig començar a treballar a l’escola bressol Dames de Meritxell, un dels primers projectes impulsats pel Patronat. Aquesta escola es va crear en un context social en què les dones havien de treballar i no tenien on deixar els seus nadons. Fer aquest canvi em va encantar.

I ara ets vicepresidenta del Patronat

Aquesta responsabilitat també és diferent, ja que l’escola bressol, de la qual soc directora i assalariada, funciona com una empresa, però amb un recurs social i amb preus assequibles, amb la perspectiva d’ajudar les famílies que no poden assumir aquesta despesa. Aquesta és la meva faceta professional. El que faig a dins del Patronat com a vicepresidenta és completament voluntari. Aquesta responsabilitat la vaig assumir des de fa poc, a partir de la trista pèrdua de la Meri Ayuso.

Quines són les responsabilitats inherents al teu càrrec?

Soc el pont entre el Patronat i els professionals que detecten necessitats en els infants o les famílies. Però, igualment, la meva tasca és similar a la de resta de membres, perquè totes plegades treballem per recaptar més fons i per sumar nous socis a la nostra base, en la qual hi ha persones des de fa 50 anys. Hi ha moltíssima gent que hi col·labora.

Explica’ns una mica més sobre aquesta relació amb els professionals. De què es tracta?

Quan un professional (treballador social, educador, professor d’escola, infermera) detecta algun cas de vulnerabilitat i de potencial atenció, m’encarrego d’orientar-lo sobre la informació que necessitem per poder ajudar la persona en qüestió. Per fer-ho, no demanem noms ni cognoms, només una nota explicativa de la casuística, amb un pressupost, perquè el Patronat pugui discutir i acordar les ajudes. Normalment, si tenim pressupost, el Patronat n’acorda totes.

Quins són els problemes més importants als quals has de fer front des de la teva posició?

Un dels principals problemes que ens preocupa, però que afortunadament hem pogut fer-ne front fins ara, és l’increment de casos relacionats amb la salut mental, sobretot infantil i juvenil. Si bé tota la part sanitària està completament coberta al nostre país, potser caldria invertir més en aquelles activitats externes que els poden ajudar a integrar-se a la societat. Cal dir que nosaltres no fem intervenció directa, sinó que facilitem que aquests nens puguin fer musicoteràpia, teràpies amb gossos, pintura, activitats de teatre… Tot allò que els professionals identifiquin com a beneficiós per a aquests nens i joves, ho financem.

Com a vicepresidenta del Patronat, què demanaries als andorrans?

Soc de les persones que és feliç quan al meu entorn li va bé, saps el que vull dir? Si tenim una societat en què la majoria de les persones està integrada, amb persones econòmicament estables i amb igualtat d’oportunitats, tindrem una societat més beneficiosa per a tothom. Voldria que les persones s’hi involucressin més. Tots formem part de la mateixa societat i vivim en el mateix país.

Quins són els objectius més importants que esperes implementar durant el teu càrrec?

Continuar recaptant els recursos necessaris per continuar ajudant les persones que ho necessiten. Afortunadament, ho hem aconseguit amb el sopar del 50è aniversari, però encara hi ha molt a fer. Amb la col·laboració de diferents escoles, hem pogut finançar el suport extraescolar dels infants que ho requerien i que les seves famílies no es podien fer-ne càrrec. Hi ha professors que, en la seva voluntat d’ajudar, ens fan preus especials i fins i tot hi ha qui ho fa gratuïtament.

Què t’aporta el fet d’implicar-te en el Patronat?

La meva feina al Patronat va molt lligada a la que faig a l’escola bressol, i em sento molt satisfeta de totes dues. El més important és que tots els nens surtin d’allà amb el màxim desenvolupament possible i que siguin molt feliços.