“No tornaré a ser president, així i tot, tinc clar que mai deixaré al club penjat”
Gerard Gimenez, president del VPC i exjugador de rugbi, fa un balanç de la seva gestió en una època marcada pels canvis, després que el club marxés a Catalunya i tanqués un cicle de més de 50 anys al rugbi francès.
Per: Roser Puigbò · Foto: VPC Andorra Rugby XV
Fa un any i mig que vas assumir la presidència del VPC. Des de fa uns mesos el club ha patit molts canvis, com ho heu afrontat des de la junta?
La veritat és que molts. El primer any vam compartir instal·lacions amb l’FC Andorra. Però el més intens han estat els darrers sis mesos. El fet de no assolir l’ascens la temporada passada amb el masculí i la sorpresa del canvi de normativa a França, ens va fer prendre decisions. Marxar a Catalunya, després de tants anys, no va ser tan evident i també hem fet un trasllat cap a Prada de Moles, després de jugar sempre al Nacional.
Fins al moment com va la temporada?
Crec que estem fent un bon paper a Catalunya. A nivell sènior masculí, vam reunir-nos amb els jugadors per saber on volien anar. Ells mateixos van decidir que volien estar a divisió d’honor catalana i lluitar per una plaça a segona espanyola. Amb l’equip B la idea és consolidar-lo, mai havíem tingut un masculí tan complet i això és tot un èxit. Pel que respecta al sènior femení, l’objectiu era anar a honor i així ha estat, volem mantenir la categoria que és on creiem que les noies han d’estar. Estic molt orgullós del que hem fet pel creixement del femení.
I respecte als equips base?
Sobre els equips base, el club va decidir posar-los al màxim nivell de Catalunya, i els objectius també se’ls han marcat ells. Han fet la fase prèvia, els U-14 que van a primera catalana i els U-16 i els U-18, que ho fan a segona.
Una base on, de moment, majoritàriament són equips formats per nois. Què pot oferir el VPC a les noies?
El fet d’haver canviat de lliga millora el panorama per a les noies. Competint a Catalunya, ens permet que els U14 i U16 puguin ser mixtes. Per tant, tal com surten de l’escola de rugbi, sempre tenen on jugar, fins a arribar a l’equip sènior. Encara que com a club ens agradaria, a la llarga, fer un equip femení consolidat d’U16, ja que l’U18 és una realitat. Seria tot un honor.
A títol personal, què és per a tu el rugbi?
La meva vida. El rugbi m’ha donat els valors, la família i l’opció de viatjar i conèixer a gent d’arreu. Per a mi és un esport que ofereix uns valors immillorables.
“El rugbi m’ha donat els valors, la família i l’opció de viatjar
i conèixer a gent d’arreu”
I el VPC?
És l’equip de la meva vida. Jo vaig començar sent un U6 i vaig militar a les seves files fins a arribar al primer equip. Durant els meus anys de jugador vaig tenir l’oportunitat de jugar a França, però vaig decidir quedar-me a Andorra i jugar amb els meus companys. Sempre he gaudit molt del meu equip.
Quin creus que és el futur del VPC?
Jo veig al VPC jugant al nacional d’aquí a uns anys i tenint un primer equip semiprofessional. D’altra banda, veig que les noies arribaran a consolidar l’equip i en sentirem molt a parlar. Faran un gran grup, que ajudarà a consolidar la base del femení. També ens agradaria augmentar l’escola de rugbi.
Trobeu a faltar l’estadi?
Estem molt bé a Prada de Moles i el comú d’Encamp ens ha posat les coses molt fàcils. Però, així i tot, el Nacional és el lloc que li toca al rugbi.
“Estem molt bé a Prada de Moles […] així i tot, el Nacional és
el lloc que li toca al rugbi”
I el teu futur? Contemples tornar a presentar-te com a president del VPC?
La veritat és que no. Durant aquest temps he deixat de fer moltes coses, sobretot amb la família. Les meves filles requereixen tota la meva atenció, s’estan fent grans i necessito que també s’adonin que estic allà. Per tant, no tornaré a ser president, així i tot, tinc clar que mai deixaré al club penjat.
I com a jugador?
Aquesta sí que és una etapa que ja ha acabat. M’agradaria tornar a jugar? Sí. Però per salut i edat no ho veig possible, ja que no estic preparat per tornar a unir-me als sèniors.
