L’Auditori Nacional batega al ritme de les cançons més populars i roqueres de tots els temps
El concert protagonitzat pel Cor de Rock d’Andorra i el Cor Vivace de Barcelona va aplegar a més d’un centenar de cantaires a l’escenari de l’Auditori Nacional d’Ordino.
Fotos: Reinaldo Márquez
Formada per 78 cantaires, d’entre 30 i 50 anys, amb una trajectòria de 12 anys i 10 projectes musicals a l’esquena, la coral barcelonesa es va estrenar per primera vegada al nostre país amb un repertori de música moderna en el qual no van faltar els temes dels Beatles, de Madonna, d’ABBA, Coldplay i on es van repassar alguns dels grans èxits de Christina Perri i Queen, entre molts altres. Les seves propostes musicals, que també inclouen coreografies, tenen anualment un fil conductor. Enguany, el projecte musical va relacionat amb les pel·lícules, realitzant un viatge per les influències i confluències, al llarg de set dècades, entre la música pop-rock i el setè art.
La coral barcelonesa es va estrenar per primera vegada al nostre país amb un repertori de música moderna
Per la seva banda, el Cor de Rock d’Andorra, l’agrupació de cantaires que va néixer el 2016 amb la voluntat de donar continuïtat al projecte escolar de l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp, i després ampliant la participació a tota la societat a partir dels 16 anys, va delectar al públic present a l’auditori amb la interpretació de les versions més conegudes de música pop, rock i de les llistes d’èxit.
La formació andorrana, que no para de créixer des de la seva creació, compta amb més de 70 membres que, amb la seva passió i entusiasme, no deixen d’emocionar al públic en cada actuació.
Gil Blasi, codirector del Cor de Rock d’Andorra, va celebrar la presentació conjunta que finalment van poder fer les dues corals, una actuació en la qual segons Blasi les agrupacions es va poder complementar a la perfecció per fer gaudir al públic d’un repertori modern amb cançons populars i roqueres. En aquest sentit, es va manifestar Tomàs Rosado, director de la coral barcelonina, qui es va mostrar molt agraït per la possibilitat de poder presentar-se a Andorra, un país molt proper a Espanya, però en el qual encara no hi havien actuat.