#SantJordi Històries d’amor: La Carme i el Toni

La Carme Lupiola i el Toni Riera es van conèixer el 2006 a Andorra, ballant sardanes. “El Toni es va enamorar de mi immediatament”, explica amb orgull la Carme. Ella té 78 anys i ell, 94. El Toni fa prop d’un any que viu al Cedre i la Carme hi va cada dia, “ell és el meu sol i m’estima molt”, diu. Un sentiment que corrobora el Toni, que assisteix a la conversa des de la seva cadira de rodes i es mira la Carme amb amor “sí, t’estimo molt”, li diu mirant-se-la amb una dolçor infinita.

Ella va néixer al País Basc però es considera de Manlleu, on va viure la infància i la joventut. El Toni, és de Verges, Girona, i fa molts anys que viu a Andorra. Ella té un fill, i ell una filla i un net.

Com us vau conèixer?

Ballant sardanes! Jo havia vingut a viure a Andorra perquè el meu fill treballava de perruquer aquí i em va dir de venir, perquè jo ja m’havia separat i estava sola. Era l’any 2001 i com que m’agradava molt ballar sardanes hi anava sovint a Escaldes, a la plaça Coprínceps. Allà vaig conèixer el Toni, l’any 2003. Ell també era sardanista i quan em va veure, es va enamorar de mi immediatament. No em deixava sola ni un moment, però no hi havia res entre nosaltres, només ens agafàvem les mans ballant sardanes…

Tenies pensat tornar-te a casar?

Ui no…. Després de separar-me tenia clar que no. L’any 2006, el meu fill va decidir marxar cap a Vitòria, d’on és la seva dona i jo vaig marxar amb ells. Li vaig dir al Toni que me n’anava a viure al País Basc i em va venir a acomiadar. El meu fill em deia que el Toni era molt bona persona i que potser m’hauria de repensar el fet de marxar d’Andorra. Durant el viatge, ell em va trucar un munt de vegades per saber com anava tot, i quan vaig arribar a Vitòria, el Toni em va dir que havia fet mal fet de marxar i que em venia a buscar. Al meu fill, fins i tot li van caure les llàgrimes d’emoció!

“El Toni és el meu sol… m’estima molt”

I us vau casar…

Encara no… Vam viure junts un any, perquè jo no em volia casar. Fins que un dia, passant davant de l’església d’Escaldes, em va dir “Carme, et vols casar amb mi?”. I li vaig dir que sí! Potser si m’ho arribo a pensar massa li dic que no! Ens vam casar al comú d’Escaldes, ell era vidu i jo separada.

Quina és la frase més bonica que li ha dit mai el Toni?

Me’n diu tantes… És el meu sol, ens estimem molt. Tenim la sort que tota la família estem molt units, tots els fills estan encantats amb la nostra relació.

Si s’hagués de tornar a casar, el tornaria a triar a ell?

Sí…. amb els ulls clucs. Quan anem pel carrer, la gent ens mira com si fóssim promesos, ens diuen “mireu, els enamorats”!

Li regala la rosa per Sant Jordi?

I tant! El primer Sant Jordi que vam estar junts em va portar un gerro ple de roses. No falla mai.