Júlia Amor: “Vull continuar essent fidel a mi”
És Laurediana, té 22 anys i, fins fa poquet, era estudiant de Creació i Producció Musical. Les seves conviccions són molt presents en cada vers de les seves cançons i, en cadascuna d’elles, Júlia Coll, sota el nom artístic Júlia Amor, coqueteja amb el synth pop i el dream pop, gèneres amb els quals vehicula poderoses lletres autobiogràfiques que busquen donar veus a altres dones. L’abril passat, va presentar el single ‘Súper extraño’ a la sala Taro de Barcelona.
Fotos: César De Pablos
Per a les persones que encara no et coneixen, qui és la Júlia Amor? És molt diferent a la Júlia Coll?
La realitat és que no hi ha tanta diferència entre la persona i el personatge. Jo també soc la Júlia Amor. M’agraden les arts i crec que soc molt sensible. També m’agraden molt els animals (riu).
Vas néixer a Andorra, però vas començar a descobrir aquesta vena artística i musical a Barcelona. Com es va donar?
He crescut a Sant Julià de Lòria, un poble súper tranquil, però després vaig marxar a estudiar Creació i Producció Musical, a Barcelona, on he pogut descobrir el món de l’art i la música, a través de locals, bandes i tot aquell moviment que, a Andorra, encara no hi és.
La teva música té molt a veure amb el synth i el dream pop. Com van ser els primers contactes amb aquests gèneres no gaire comuns en l’actualitat?
Quan era petita, escoltava música dels 80 amb els meus pares, però només la que arribava a Andorra. M’he adonat que, a Barcelona, hi ha una cultura musical i referències difícils de trobar aquí. Sempre he escoltat pop, però crec que la meva preferència s’ha donat a partir de la barreja entre aquest gènere, la influència musical dels meus pares i l’experiència que he acumulat a Barcelona.
Quan et vas capbussar a fer música d’aquest tipus?
Durant la quarantena. En aquell moment no tenia molts materials i vaig començar barrejant cant amb música electrònica. Va ser com redescobrir una part del meu passat i de trobar l’estil amb el qual em sentia més còmoda. Amb Chri Blau, ja treballàvem junts i portàvem una feina molt enfilada. Suposo que estar junts durant les 24 hores del dia ens va permetre enfocar-nos més en l’EP.
L’amor, la inseguretat i l’autosuperació són temes freqüents en les teves lletres. És aquesta una manera d’expressar experiències viscudes en la teva pròpia pell?
La meva música sempre parteix des d’una experiència personal, del que sento i del que visc. La salut mental és un tema que sempre m’ha interessat i que he tingut la facilitat d’entendre. Inevitablement, això estarà present en les meves cançons.
També reivindiques les dones que han patit violència, que busquen superar els seus traumes. Partint del que em comentaves anteriorment, també has estat objecte de violència o maltractament?
Sí, maltractament amb totes les lletres. Però aquí la pregunta és: “quina dona no ha patit violència?”. És difícil trobar-ne una.
“La meva música sempre parteix des d’una experiència personal”
Com ho vas afrontar?
He tingut la sort de comptar amb els meus pares, sempre. Els meus amics de Barcelona també han estat un suport molt important.
Després d’aquesta experiència, quin missatge busques transmetre a les víctimes de violència?
Que no cal esperar que la teva parella t’agredeixi físicament per buscar ajuda. Moltes vegades restem importància als senyals que poden ser indicatius de violència i creiem que les agressions són coses que només passen a la nit, causades per persones boges, quan normalment no és així. Freqüentment la violència ve de persones del teu entorn i això fa que sigui molt difícil de detectar-la.
Treballes amb Futures Licenciades, un col·lectiu amb important presència de dones, i amb Pèrtiga, una agència de booking i management que impulsa el talent femení. Què representa això per tu?
És un gran honor. Penso que és important donar-nos suport entre dones, ja que hi ha certes situacions que ens fan difícil sentir-nos còmodes. És una relació d’empatia, de persones que s’identifiquen amb allò que hem viscut.
Ver esta publicación en Instagram
Fruit d’aquesta relació, vas presentar el single ‘Súper extraño’, una cançó una mica més optimista.
És un tema que posa en relleu la dualitat que hi ha entre la sortida d’un bucle de malestar emocional i el llarg procés que comporta. ‘Súper extraño’ recorda un creixement en espiral, de veure la llum de mica en mica, de ballar, de confiar i d’estar bé, malgrat que hi hagi coses encara per sanar.
També vas interpretar ‘Súper extraño’ a la sala Taro de Barcelona.
Va ser súper ‘guay’. La cançó estava acabada des de fa molts mesos i el live va ser el resultat d’una llarga feina. He de dir que se’ns va anar una mica la pinça i vam començar a afegir-hi coses. Al final, semblava més un videoclip que una sessió en directe (riu). Va ser molt divertit i alhora enriquidor, perquè s’hi van sumar diferents persones com ara l’Eva González, que va fer tota la direcció d’art.
Pot semblar massa precipitat, però cap a on vols anar amb la música?
M’encantaria dedicar-me a la música perquè és el que més m’agrada en el món, però soc conscient que és complicat. Aquesta és la meva meta immillorable, però una altra és seguir essent sincera amb les coses que faig, especialment en una indústria tan hostil com la de la música. Vull continuar essent fidel a mi, a la meva moguda, valorar-me pel que faig i que la gent em pugui reconèixer per això. Vull envoltar-me d’homes i dones que m’apreciïn pel que tinc al cap. Si bé parlàvem de les dones que hi ha darrere, en el projecte també hi ha homes que han estat importants com ara el Chri Blau o Marc Luguera, que són molt conscients del que hi ha. Aquest suport és valuós.
Et veurem cantant a Andorra aviat?
Sí, espero que pròximament. Estem treballant per presentar una nova producció que donarà continuïtat a l’EP ‘No habrá hogar’. Ara mateix estem fent feina d’estudi i treballant la imatge.
