Jesús Galindo: “Veure una pel·lícula en versió original permet apreciar millor el treball de l’actor”
El passat 27 d’abril, el Cineclub de les Valls va celebrar 25 anys de difusió de cinema d’autor en versió original. A propòsit de la data especial, vam conversar amb Jesús Galindo, president de l’associació.
Fotos: Cortesia/Jesús Galindo
Fa poc vau celebrar el vostre 25è aniversari, amb la projecció de la pel·lícula ‘Sis dies corrents’, de la Neus Ballús. Ens podries explicar els detalls d’aquesta trobada?
Vam convidar l’actor Pep Sarrà per fer una espècie de cinefòrum. La Neus Ballús fa un tipus de cine hiperrealista que sembla documentalista, però no, la realitat és que les seves pel·lícules són ficció. El Pep Sarrà és un actor que va interpretar el seu propi personatge com a lampista. Els altres protagonistes són el Valero i el Moha que també fan aquest ofici.
Entenc que tots tres fan aquesta feina a Barcelona.
El Pep ja s’ha jubilat i, precisament la pel·lícula tracta del moment en què ell es jubila, de l’arribada del Moha, un noi més jovenet que va venir del Marroc per cobrir aquesta vacant, i de les friccions amb el Valero. Doncs sí, aquests senyors són lampistes que van haver de superar un càsting de 1.000 candidats. El treball de selecció de la Neus es veu reflectit en la riquesa dels personatges, ja que el Pep és un home assenyat i ben endreçat; el Moha és un noi molt tímid i que parla poc, de mirades molt maques i penetrants, mentre que el Valero és molt xerraire i extravertit. S’hi van ajuntar i van fer un còctel explosiu després de dos anys de treball en la pel·lícula.
Per què vau escollir ‘Sis dies corrents’ per projectar-la el dia del vostre aniversari?
Perquè, quan projectem pel·lícules en català, tenim molt més públic. També ajuda que ‘Sis dies corrents’ va triomfar als Premis Gaudí, amb cinc guardons com a millor pel·lícula, millor direcció, millor muntatge, millor actor per al Mohamed Mellali i millor actor secundari per al Valero Escolar. Una pel·lícula en català, en ser més pròxima, també ens dona la possibilitat de convidar alguna persona involucrada per poder fer cinefòrum.
Us heu caracteritzat per mostrar un altre tipus de cinema, aquell que genera debat i desperta inquietuds. Però què representa per vosaltres celebrar 25 anys de trajectòria?
És tot un honor poder presentar cinema d’autor en versió original. Fa 20 anys, la gent anava molt més al cinema, així que tenim davant nostre un gran repte. Hi ha tantes plataformes i canals de televisió, que ha canviat el paradigma. Hem de seguir vius 25 anys més i hem de portar més gent al cinema! (Riu).
Creus que s’extingirà l’experiència de veure una pel·lícula a una sala de cinema?
No t’ho sabria dir. A títol personal, m’agrada molt anar al cinema, perquè la qualitat de so i la pantalla són majors, tampoc hi ha interrupcions. És una oportunitat de socialitzar, de trobar-te amb la gent i discutir les pel·lícules, un escenari que no t’ofereix la televisió. Realment no sé on pararà el cinema tradicional, tot i que hi ha més producció audiovisual i de molt bona qualitat. Penso que hi ha molt jove submergit en les tauletes, mòbils i ordinadors.
La gent jove s’anima a anar al Cineclub de les Valls?
De tant en tant, sí que ens visita gent jove i volem que hi vinguin, ja que enriqueixen el debat i, amb el full de sala que els donem, de certa manera ajudem a educar. Això no t’ho dona la tele.
Canvia molt el fet de veure una pel·lícula en versió original?
Sí que canvia molt. Et dono un exemple, el Tom Hanks té una veu espectacular en versió original. El mateix passa amb la Júlia Roberts (riu). Veure una pel·lícula en versió original permet apreciar millor el treball de l’actor i de la producció en general.
Trobo que a Andorra la versió original no triomfa tant com la versió doblada.
Penso que si ens haguéssim acostumat, des de petits, a veure versions originals, potser tindríem més afició per aquesta opció. Potser som una mica còmodes i això fa que ens perdem allò que els actors volíem transmetre. En el cas de ‘Sis dies corrents’, veiem tres actors que parlen català, castellà i àrab. És una experiència més autèntica que reflecteix el que ens trobem al carrer.
Aquest tema aixeca una mica de polèmica entre les persones que defensen el català, ja que prefereixen veure pel·lícules en aquesta llengua i no pas en una altra.
Al Cineclub de les Valls, sempre intentem que els subtítols estiguin en català, però, a vegades, en treballar amb distribuïdores de Madrid o de Sevilla, resulta molt difícil. Hi ha un tema comercial, però també un component polític delicat. Suposo que el govern de la Generalitat donarà unes partides per subtitular determinats films en català, no poden abastar tot el mercat. Tot i que no vull ficar-me en política, entenc que hi ha un component polític i comercial en aquest assumpte.
A banda de les projeccions programades per al maig, hi ha previsió d’alguna altra activitat?
He de ser franc, la pandèmia ens ha deixat una mica tocats econòmicament i hem de valorar la situació. Sí que ens agradaria fer un acte més, però hem de fer números per continuar celebrant els 25 anys. El que sí que et dic és que, amb la projecció de ‘Sis dies corrents’, la gent es va mostrar molt contenta i satisfeta.
Parlem de les pel·lícules que projectareu al maig.
El dia 4, hi projectarem ‘Quo vadis Aida’, una pel·lícula ambientada en la guerra de Iugoslàvia, que la veiem com un tema molt vigent amb el qual es pot fer paral·lelismes. ‘Poser’, programada para el dia 18, és una pel·lícula guardonada a l’Americana Film Festival de Barcelona i que parla de la música i els millennials; amb ella, volem atraure el públic jove. Finalment, el 25 de maig, presentarem ‘Libertad’, de Clara Roquet, amb la col·laboració d’Ull Nu, un festival que m’encanta, que valoro positivament, amb gent molt jove i talentosa. Estem contents de treballar amb ells!
