Edgar Cid Franco, rere la conquista d’un somni
Nascut a Andorra, però criat a Portugal, l’Edgar Cid Franco és un jove que, a banda de treballar en el sector de la construcció i ser emprenedor online, té formació en cocteleria professional. Però, lluny de les bastides i de les barres d’un bar, una de les seves passions és el modelatge, amb el qual ha pogut participar en el certamen Miss & Míster Global Mediterráneo 2021.
Fotos: Antonio Miralles
El concurs, presidit pel dissenyador Juanjo Colomer, es va celebrar l’any passat a Elx, on l’Edgar i altres participants van haver de conviure-hi durant una setmana i ser sotmesos a l’escrutini d’un jurat, que va valorar les diferents aptituds de cada model. Sobre aquesta experiència, el jove andorrà comparteix amb nosaltres algunes de les seves vivències.
Desafortunadament no vas poder guanyar. Va ser una competició molt dura?
No diré que no, perquè sí que em va fer mal no guanyar. Va ser una competició molt dura, però era conscient que hi havia molta competència a nivell internacional. Per exemple, Míster Brasil estava molt preparat i modelava des de molt petit. El de Veneçuela, igual; ja tenia un molt bon currículum de desfilades. En canvi, jo només portava sis mesos en el món del modelatge.
Com et vas prendre el desenllaç del certamen?
Em va doldre no guanyar, perquè, quan vaig parlar amb un dels jutges, em va dir que, per a ells, jo sí que era Míster Internacional. Això em va frustrar bastant, però sempre escullo quedar-me amb el costat bo de les coses. Va ser una gran oportunitat que em va servir per conèixer-me més a mi mateix i per representar al meu país, que tant estimo. El que més em va agradar va ser portar la banda d’Andorra, que sempre la porto en el cor. Estic orgullós d’haver pogut representar al país en aquest concurs i, si bé no vaig guanyar la banda, he sumat molta experiència i seguretat.
El certamen va implicar que estiguessis una setmana en constant avaluació per part del jurat. Quina experiència t’ha quedat d’aquesta participació?
Va ser una setmana intensa, plena d’assajos, d’entrenaments constants, sacrificis i molta companyonia. No tots els models tenien clar aquest concepte de companyonia, perquè alguns pensaven que només es tractava desfilar per als millors dissenyadors. En canvi, jo sí que ho tenia molt clar, perquè sabia que era molt diferent el fet de participar en una desfilada que en un certamen de bellesa. No és només estar en una passarel·la, el certamen també implica estar amb els teus companys 24/7, compartir amb ells, aprendre dels altres i donar el millor de tu. M’emporto una experiència molt bonica i, a més a més, grans companys i amics. Sento que he pogut aportar valor i que he ajudat altres persones a ser millors. Aquestes bones sensacions em motiven per a parlar amb el meu representant i que pugui continuar presentant-me en més certàmens d’aquest tipus.
Ver esta publicación en Instagram
Què es necessita per ser model?
Crec que no es necessita gran cosa. Simplement, voler-ho ser i treballar molt per a aconseguir-ho. En el meu passat, sempre vaig tenir molts complexos i això m’afectava cada vegada que havia de parlar en públic. Era tartamut per por i perquè em sentia menys que els altres, però un dia vaig començar a treballar aquests complexos per poder-los superar i aquí estic. Crec que, per a ser model, no només importa l’aspecte físic, sinó també la salut mental. Has de proposar-t’ho fins a aconseguir-ho.
Però sí que cal alguna aptitud per arribar més lluny en aquesta carrera, no?
Porto molt poc de temps en el món del modelatge, però crec que és molt important cuidar-se, estimar-se i fer activitat física. En definitiva, fer coses que sumin. Per a generar major visibilitat, crec que és necessari crear contingut, a través de les xarxes socials, per mostrar al món una mica del que som i el que fem.
Et veus amb ganes de participar en un altre concurs? A quin certamen et veurem pròximament?
Sí. Sens dubte, m’encantaria participar en altres certàmens de bellesa, especialment en un que es realitzarà a Portugal. És el meu somni poder-ho fer. Encara no sé quan ni a on, perquè això ho he de parlar amb la meva delegada Yolanda Cid, amb qui estic molt agraït. L’única cosa que sé és que vull mostrar al món la meva banda d’Andorra, i quina millor manera de fer-ho que amb el modelatge? Aquest és un món que m’apassiona.
