Guillem Forné: “La política no és un ofici sinó una vocació de servei”

Amb tan sols 35 anys, Guillem Forné Gispert és conseller de Cultura, Igualtat i Participació Ciutadana del Comú de La Massana i una de les peces claus de Liberals d’Andorra. Des de petit, la seva vida ha estat marcada per la música i per la política, dues facetes de les quals mai no s’ha separat. Net d’Antoni Forné, primer degà del Col·legi d’Advocats d’Andorra, i fill de Marc Forné, cap de Govern durant més d’una dècada, el Guillem té com un dels seus objectius continuar estudiant per poder col·legiar-se com a advocat.

Foto: Eduard Comellas/Comú de La Massana

La música i la política són dues coses que portes a l’ADN, però quina d’aquestes facetes ocupa una part més especial en la teva vida?

Totes es compaginen, ja que una no tindria sentit sense l’altra. La faceta musical m’ha acompanyat des que tenia 8 anys, quan vaig començar a cantar amb el Cor dels Petits Cantors. També vaig fer piano i després vaig canviar al violoncel… en un grup de música, tocava el baix i ara estic amb l’òpera. La música és una afició que gaudeixo molt, però no és una faceta per viure com a professional. La política tampoc és per viure d’ella, ja que no és un ofici sinó una vocació de servei. Com que al final és la gent qui decideix si repeteixo o no en el meu càrrec, compagino aquestes dues facetes amb la part empresarial i professional.

Apuntaves que vas començar des de molt jovenet al Cor dels Petits Cantors. Què és el que més recordes d’aquella experiència?

Els Petits Cantors són l’alma mater, tant meva com de centenars d’alumnes que han passat per allà. Qualsevol persona que hagi format part, pot dir que la Catherine Metayer ha estat una segona mare. L’estimem de manera molt especial perquè ens va fer gaudir de la música i apreciar-la. Molts de nosaltres hem continuat en la música per la seva influència. En part, soc conseller de Cultura gràcies a la Catherine, perquè, amb ella, vaig descobrir que la cultura és la millor manera d’ajudar a tothom i d’entrar a la política.

Com és la convivència entre els vessants polític, laboral i artístic, considerant que ets part d’Andorra Lírica? Resulta molt difícil conciliar tots tres aspectes?

És molt dur! Estic extremadament dolgut de no haver participat en l’òpera ‘La Vall d’Andorra’. Li vaig dir a la Jonaina que no podia ser-hi, que no comptés amb mi. Pensa que, a banda d’aquestes facetes, estic cursant un postgrau en Mediació. Després començaré el màster en Dret per poder col·legiar-me. Porto totes aquestes setmanes tan a fons, sobretot ara que soc pare per segona vegada, que he hagut de sacrificar una mica la part musical.

Deies que la política és vocació, però potser has entrat en ella per influència de la teva família?

És impossible negar això (riu). No ha estat ni tan sols cosa del meu pare, sinó que la nostra relació amb la política prové del meu avi, l’Antoni Forné, que és un dels veterans del dret i de la política andorrana. Lògicament, créixer en una llar en la qual el meu pare era cap de Govern m’havia de portar a algun lloc. Ell ha estat un grandíssim referent per a mi, especialment pels valors que ha intentat transmetre com a polític.

“El meu pare ha estat un grandíssim referent per a mi, especialment pels valors que ha intentat transmetre com a polític”

Et visualitzes algun dia com a cap de Govern? Et fa il·lusió la idea?

Me’n fa vertigen. Sé perfectament el que comporta ser cap de Govern i el sacrifici que representa… ho vaig viure a casa durant 10 anys. Com a polític per vocació, estic obert a tot. Seria un orgull i un honor arribar a ser cap de Govern, però, lògicament, no tinc aquesta aspiració en aquest moment, perquè, a banda de ser una gran responsabilitat, considero que als meus 35 anys soc molt jove per assumir-la.

La passió per la música i per la política és quelcom que també comparteixes amb la teva esposa, la Rebeca Roger, filla de la Isabel Lozano, l’única dona que ha estat, fins ara, candidata a cap de Govern. Sempre ha existit entesa entre vosaltres malgrat les diferències quant a ideologia política?

Érem l’antítesi en la política (riu). La meva sogra, la Isabel Lozano, va ser rival política directa del meu pare, ja que es va presentar a les mateixes eleccions. Hi havia una rivalitat boníssima entre ells, però sempre la recorden com a una de les rivalitats més maques i cordials que han tingut. La política no té res a veure amb les qüestions personals. Si bé jo soc del Partit Liberal i la meva dona, la Rebeca, era dels Verds d’Andorra, cada cop vèiem que hi havia moltes coses en comú en les nostres idees. Però sí que és curiós que puguem estar junts i fer un dinar de família entre Liberals i Verds sense tirar-nos un plat al cap (riu).

Molt freqüentment t’hi veig acompanyat de la més gran de les teves filles. Et consideres un home de família?

Molt. Això sempre ha estat el més important per a mi. Sempre he tractat de compartir amb elles la meva passió per la música, el teatre, la cultura i tot allò que es faci tant a La Massana com a altres parròquies. És donar una mica de continuïtat a tot el que m’ha transmès el meu pare.

Quins valors ha de tenir un home de família?

El principal valor és treure’ns l’estereotip que “els homes ajudem a casa”. No es tracta d’ajudar la meva dona, d’ajudar a criar les meves filles. Es tracta de cuidar-les i aportar a casa tant com la meva dona. Afortunadament, aquest estereotip ha perdut vigència en l’actualitat i no tinc cap problema en sacrificar qualsevol altre aspecte per tenir una millor vida familiar. La família sempre ha de ser el primer.

Després d’un mandat trastocat per la pandèmia, quin consideres que és el teu assoliment més important com a conseller de Cultura, Igualtat i Participació Ciutadana?

Vam començar el mandat amb molta il·lusió i, al cap de tres mesos, va esclatar la pandèmia. Malgrat tots els reajustaments pressupostaris que van ser necessaris, una de les coses que més valoro és la resiliència i la capacitat de readaptació de tot el col·lectiu d’artistes, que van buscar sempre una forma d’ajudar i ser-hi presents.

Això és per la part cultural, però què destacaries quant a Igualtat i Participació Ciutadana?

La posada en marxa de l’Espai Ciutadà és quelcom molt destacable, ja que el fet que un polític respongui els teus neguits és molt important, ja que ens permet escoltar els ciutadans i trobar solucions als seus problemes. Aquesta és una de les principals tasques que els polítics mai no hem d’oblidar. Si ha alguna consulta que s’escapi del meu àmbit, la tracto conjuntament amb el conseller corresponent per trobar-ne solucions en equip.

Què t’agradaria fer per La Massana que encara no has pogut materialitzar?

Moltes coses! Tenim pendents moltes coses a fer amb els artistes, per exemple festivals. També estem avaluant una remodelació de la plaça de Les Fontetes perquè hi hagi un espai físic permanent per a actuacions culturals. Hi ha una cosa que em fa molta il·lusió i de la qual no puc avançar molta informació, que és poder homenatjar i recuperar la història dels passadors i el seu rol durant la Segona Guerra Mundial. Per mi seria fantàstic trobar un espai, sigui museu o exposició, de commemoració de tot aquest fenomen que ha estat important per La Massana i per Andorra. Això és un tema que em toca molt per la seva història i perquè la meva família també va formar part d’aquella organització. Moltíssima gent va sobreviure gràcies a la feina dels passadors. Espero que pròximament puguem informar-vos més detalls.