Laura Montero: Emprenedora i inquieta

La Laura és una dona que enlluerna amb la seva mirada, afable, propera i molt segura de si mateixa. Va néixer a Granollers, la mateixa ciutat on també va néixer i va conèixer el seu marit, el pilot de moto GP Aleix Espargaró. Des de petita es va sentir atreta pel món de l’arquitectura, és per això que va estudiar aquesta carrera.

Des que la Laura va acabar els estudis d’arquitectura, va decidir exercir com a arquitecta freelance per tenir més flexibilitat i poder combinar la seva feina en aquest sector amb la criança dels seus fills i el suport a l’Aleix, ja que un dels seus valors més importants és la família.

Té dos fills preciosos, la Mia i el Max, dos bessons que li han donat moltes alegries i també un gran ensurt, ja que la petita dels germans va haver de ser intervinguda del cor en dues ocasions.

La Laura és una persona emprenedora i inquieta, i gràcies a la proximitat amb la seva comunitat, sorgida de la seva feina com a influencer, i la seva passió per la nutrició, l’esport i un estil de vida sa, ha creat recentment una empresa de nutrició infantil, a més de dirigir projectes d’interiorisme dels restaurants que amb la família ha obert a Andorra.

VIDA FAMILIAR I INFÀNCIA

Per aquells que no et coneguin, com és la Laura?

(Riu). A veure… és una pregunta difícil! Crec que soc una persona alegre i molt activa. Si puc, aprofito fins a l’últim minut del dia, ja que m’agrada la rutina i soc molt planificada.

Parla’ns de la teva infància, com i on es va desenvolupar?

A Granollers, que és una ciutat petita i allà m’he criat amb els meus pares, avis i cosins, on vaig crear un grup d’amigues que, per sort, encara mantinc avui dia. Crec que aquesta és una de les coses que més valors han aportat a la meva vida. Sempre he estat una nena molt inquieta i m’encantava fer activitats extraescolars. Vaig estar uns anys fent classes de música, de solfeig i piano, al conservatori.

Em sento molt afortunada d’haver-me criat en una ciutat amb tota la meva família més propera i d’haver pogut tenir els meus avis, al costat de casa meva, tots aquells anys.

ADOLESCÈNCIA I ESTUDIS

Abans hem parlat de la teva infància, però com ha estat la teva adolescència?

Sempre he estat una noia molt independent i curiosa. M’agradava fer moltes coses i conèixer llocs i gent nova. Als meus pares li agradava molt viatjar i em van poder donar l’oportunitat d’estudiar a l’estranger molts estius i conèixer diferents parts del món.

Per què et vas decantar per estudiar Arquitectura?

Sempre he estat una estudiant molt aplicada i m’agradaven tant les lletres com les ciències, però és cert que des de petita he tingut una especial sensibilitat pel disseny i la decoració, cosa que va fer que em decantés per aquesta carrera. La meva mare sempre comprava revistes d’interiorisme i arquitectura i el que em despertava més interès eren els plànols dels habitatges i edificis.

Com va ser aquella època d’estudiant, i com vas viure la teva experiència universitària?

Arquitectura va ser per a mi una carrera molt exigent i tècnica. Requereix molt d’esforç i constància i vaig arribar a tenir un moment de dubte sobre si fer un canvi cap a interiorisme. En aquell moment vaig tenir l’oportunitat d’estudiar durant un any a l’estranger i va canviar la meva perspectiva totalment.

Explica’m una mica aquella experiència…

El meu principal interès era poder sortir d’Europa per conèixer un nou lloc que pogués ser rellevant i interessant respecte del que jo estudiava. Vaig aconseguir una plaça a una universitat de Sao Paulo, on vaig tenir l’oportunitat de descobrir una altra nova faceta de l’arquitectura molt més artística i enriquidora. Això va suposar per a mi un impuls i un plus d’energia que em va permetre afrontar, amb molta més il·lusió, el final de carrera. Sempre recomanaré a qualsevol estudiant que intenti fer una part de la seva formació en un altre país. Valoro molt l’oportunitat que vaig tenir de conèixer gent nova de diferents cultures i procedències. Brasil és un país que té molt més a oferir que el que estem acostumats a conèixer com a turistes.

VIDA PROFESSIONAL

Actualment, a què et dediques i com ha estat el camí per assolir aquesta activitat?

Principalment, em dedico a la nova empresa que recentment he creat que compagino amb el meu treball a xarxes socials com influencer. A més, també participo, quan sorgeixen oportunitats interessants, en projectes d’interiorisme. Els més recents han estat la creació de dues pizzeries i un restaurant japonès a Andorra.

També dono suport a la part administrativa de les empreses i inversions que realitzo amb Aleix al país, cosa que requereix molt de temps i afecte, però que resulta molt gratificant.

Explica’ns una mica més sobre aquestes empreses.

Un dels objectius de l’Aleix sempre havia estat tenir un restaurant propi. I, finalment, va sorgir aquesta oportunitat a Andorra, fa uns anys, per posar-lo en marxa conjuntament amb el nostre soci. Així és com va néixer Ginza41, el nostre primer restaurant japonès. Som uns apassionats de la cuina japonesa, així que va ser la nostra primera opció. Fins al dia d’avui hem obert també dos italians, que es diuen Quarantuno Pizzería.

Què és el que més t’agrada de la teva professió, el que més t’omple?

En general, el que m’agrada més és innovar i poder fer coses diferents: explorar nous sectors i empreses per aprendre coses noves i actualitzar-me constantment. És molt enriquidor perquè coneixes gent diferent que et fa créixer com a professional.

T’hauria agradat dedicar-te a alguna altra activitat o professió?

M’agrada molt portar un estil de vida saludable, l’esport, la nutrició… Especialment, el món de la nutrició infantil és una cosa que em sembla molt interessant alhora que important. Per això, he creat una empresa de nutrició infantil en línia, amb seu a Andorra, conjuntament amb una nutricionista de Barcelona, que ajuda les famílies a millorar els hàbits d’alimentació que realitzem a casa d’una manera senzilla i divertida.

Quins són els vostres serveis?

És una plataforma que ofereix serveis de planificació i assessorament nutricional per a un target de famílies amb fills, a partir d’un any. Cookkids ofereix el suport que, avui dia, li manca al món de la nutrició; ja que falta molta informació al respecte i el nostre objectiu és poder ajudar a millorar l’alimentació saludable de les persones.

Dedueixo que només se centrarà en nutrició infantil, és correcte?

Nutrició infantil i familiar. Si bé hi ha moments en què els pares mengen alguna cosa diferent dels nens, lʼobjectiu és que tots a casa puguin menjar el mateix, així com educar els paladars dels fills, per tal dʼevitar problemes com ara l’obesitat. És cert que els pares anem de bòlit, però hem de fer el màxim perquè els nens mengin sa.

El públic objectiu serà d’Andorra o contempleu també clients de fora?

Acabem d’arrencar l’empresa, justament després de l’inici del nou curs escolar, i el nostre objectiu és que qualsevol persona tingui accés a aquests productes, així com a tota la informació relacionada. A partir d’aquí, si hem de fer tallers o activitats, començaríem, com no pot ser d’altra manera, per Andorra.

Com es diu la plataforma?

Cookkids. @cookkidsclub a Instagram.

Ens pots explicar una mica més sobre la teva feina com a influencer?

El meu principal objectiu és escoltar la meva comunitat per poder oferir contingut de qualitat que els pugui ser útil i interessant. El meu contingut es caracteritza per ser de temàtica de lifestyle. Comparteixo diversos moments i activitats de la meva vida que puguin ser inspiradors per a altres, de temàtiques com ara esport, família, moda, interiorisme, vida saludable…

A més, coneixent el gran potencial que tenen les xarxes socials i el gran altaveu que poden arribar a ser, no descarto poder ampliar el meu contingut i presència a les xarxes sobre el món de l’arquitectura i interiorisme.

Què opines del món dels influencers i les xarxes socials?

Al meu entendre, és un món interessant que està tenint un creixement exponencial. Crec que està bé aprofitar i aprendre de les oportunitats que puguin sorgir, com ha pogut ser el meu cas. Tot té el costat positiu i el costat negatiu. És un món tan obert en el qual “tot val”, però que tard o d’hora arribarà al límit. Penso que arribarà un moment en què tornarem a valorar la privacitat i en el qual l’escenari canviarà.

Tens algun projecte per fer a Andorra?

Ara acabem d’obrir una altra pizzeria Quarantuno, a Escaldes-Engordany, i estem treballant en la posada en marxa d’un altre restaurant japonès.

VIDA A PARELLA I FILLS

T’agraden les motos?

Sí! Sempre m’han agradat molt, però ara les visc d’una altra manera.

Com vas conèixer l’Aleix, va ser en alguna cursa de motos?

No. L’Aleix i jo ens coneixem des de l’època d’adolescents, des de molt petits, perquè ell també és de Granollers. Teníem amics en comú, malgrat que ell anava a una altra escola, però aquest va ser el punt de partida de la nostra amistat.

Qui va fer el primer pas, va ser ell o tu?

(Riu). A veure… havíem estat amics durant molts anys, i teníem molt bona relació però, el que va estirar més de la corda, va ser ell.

Recordeu bé aquell moment? Com va ser?

Sí, vàrem coincidir una tarda, gràcies a uns amics en comú. A partir d’aquell moment, recordo que, quan acabava alguna carrera, em deia ‘Laura, vaig a casa teva després de la cursa, l’enregistres i la mirem junts’ (riu). Així va començar la nostra amistat.

Què és el que més t’agrada de l’Aleix?

És una persona molt treballadora, que sempre es posa objectius i no para fins a aconseguir-los, però sempre en la mesura del que és possible. Té una força mental brutal, és molt lluitador. Això és quelcom que admiro d’ell.

Té algun defecte que es pugui confessar?

Com tothom, té alguna cosa que no és tan bona, però no diria que són defectes, ja que les seves virtuts pesen molt més. Sí que és una persona, a vegades impulsiva. També és molt perfeccionista i molt exigent, cosa que, en ocasions, es pot convertir en un defecte.

Què és el que més us uneix com a parella?

La nostra vida no és estàndard ni té una rutina fixa marcada, a causa, sobretot, de la necessitat de viajar que té l’Aleix per la seva carrera professional i els seus entrenaments. Hem hagut de treure el millor d’aquesta distància i també temps, que de vegades passem separats, i intentem sempre viure el nostre dia a dia i la nostra relació com una aventura impredictible, essent positius i aprofitant el temps en família.

Compartiu alguna afició?

A tots dos ens agrada el món del cinema, l’esport i la gastronomia. Tenim sort de compartir aquestes aficions, perquè ens permet gaudir-ne junts en el nostre temps lliure.

Per què vàreu decidir venir a viure a Andorra?

Buscàvem un canvi i, tenint en compte que Andorra ens atreia molt i a Espanya no tenien cap lligam laboral, doncs vàrem prendre aquesta decisió. D’altra banda, aquí trobem millors oportunitats empresarials, tranquil·litat i seguretat. És un lloc ideal per formar una família i, molt important, és perfecte per fer esport, quelcom de vital importància per a ells. Andorra ens agrada molt. Crec que una de les coses que més m’agrada és que sento aquest país una mica com a Granollers, és a dir, una ciutat on està tot a prop. Hem trobat tot el necessari per crear la nostra família.

Què va suposar per a tu aquest canvi tan important?

Va ser difícil allunyar-me de les meves amistats de tota la vida i, sobretot, de la meva mare, ja que tenim una relació molt especial. Tinc la sort que sempre que pot ens visita i podem continuar passant molt de temps juntes.

Tens dos fills bessons. Com us vau prendre la notícia?

Va ser una sorpresa perquè no t’ho esperes, però amb molta il·lusió. És cert que la feina és doble, però la diversió també. És una meravella veure la connexió que tenen entre ells.

Com vau afrontar la notícia de la cardiopatia de Mia?

Al principi va ser un cop molt fort i vam decidir informar-nos, deixar-nos assessorar pels professionals i afrontar junts la situació. Quan estava embarassada, els doctors detectaren en una ecografia que el cor d’un dels nadons, en aquest cas la Mia, tenia una anomalia. Aleshores, havíem d’esperar que ella naixés per poder aprofundir en el problema. A partir d’aquell moment, una vegada la Mia va néixer, vam haver d’afrontar diverses cirurgies en les quals van poder corregir satisfactòriament el problema. Ella continua sent una nena cardiòpata, però pot continuar vivint una vida normal. Tot això ens ha fet més forts i ens ha ensenyat a valorar i a gaudir més del present i de la nostra vida en família.

Quin consell donaries a uns pares que puguin estar en una situació similar?

El primer de tot, informar-se i confiar en els professionals mèdics, ja que és una situació inesperada que t’agafa per sorpresa. I, en segon lloc, informar-se i recolzar-se en fundacions relacionades amb la causa. És per això que, en el nostre cas, vàrem decidir col·laborar amb la fundació Cor All Family i compartir en un dels seus llibres, “Batecs d’Esperança”, la història de Mia, amb l’objectiu d’acompanyar famílies que puguin estar passant per una situació similar.

Ja es troba bé del tot?

Sí. Afortunadament, la Mía va superar l’operació correctiva i pot fer vida normal. És cert que s’hauran de fer revisions periòdiques, durant tota la seva vida, perquè no deixa de ser una cardiòpata.

Van a l’escola o a la guarde?

Sí, van a l’escola. Han començat aquest any.

Són andorrans? Van néixer a Andorra?

Sí, tenen passaport andorrà. No van poder néixer a Andorra, a causa del diagnòstic de la Mia, ja que la ginecòloga andorrana em va derivar a un hospital amb una UCI específica de nounats, tenint en compte que la Mia estaria ingressada cinc setmanes, i també per atendre la seva cardiopatia.

ÀMBIT PERSONAL

Quines són les teves virtuts més destacables?

Això ho hauria de dir una altra persona, no jo. Crec que soc molt ordenada i planificada, raó per la qual aconsegueixo fer moltes coses amb el temps que tinc. Soc també molt alegre, activa i força social. En definitiva, creiem que el que millor em defineix és que soc organitzada i resolutiva.

I tens algun defecte que em puguis confessar?

Penso que de vegades sóc molt tossuda, cosa que està relacionada amb l’autoexigència. De vegades abasto més del que puc, i això fa que molt sovint em frustri. Em costa dir que no.

És fàcil conviure amb tu?

Jo crec que sí. Les experiències que he tingut, quan he hagut de compartir la meva vida amb l’Aleix, o quan vaig viure amb altres companys de pis al Brasil, em fan creure que soc fàcil, ja que sempre parteixo de la premissa de no actuar de la manera amb la qual no m’agradaria que algú em tractés a mi. Així he trobat l’equilibri. Sí que és veritat que tinc caràcter i molta personalitat, però acabo buscant un punt d’inflexió… Crec que no sóc una persona difícil.

Acostumes a acompanyar l’Aleix a totes les carreres que pots?

Sempre que he pogut ho he fet. És cert que en el moment en què vam ser pares (de dos bessons) les coses van canviar una mica, especialment els dos darrers anys per culpa de la pandèmia. Així i tot, tinc clar que mentre duri aquesta etapa de la seva carrera esportiva, intentaré donar-li suport i acompanyar-lo al màxim.

Què és el més difícil per a tu com a parella d’un pilot de motoGP?

El més difícil, en primer lloc, és la distància, perquè ell té molta pressió i sento que no puc donar-li suport de la mateixa manera si no hi estic físicament. A més, moltes vegades el canvi d’horari i els ajustats temps de descans dels quals disposa, dificulten la comunicació, sent més dur, ja que tenim dos nens petits.

Per descomptat, els moments més durs que hem patit han estat els accidents o les caigudes que ha tingut. No poder acompanyar-lo, en algunes ocasions i en aquests moments, és molt complicat. A més, la pressió de la competició fa que la recuperació hagi de ser ràpida (al mateix temps que satisfactòria) per poder reprendre les carreres com més aviat millor. I això no sempre és fàcil

INQUIETUDS I HOBBIES

A què dediques el teu temps lliure, si és que el tens. Què és el que més t’agrada fer?

M’encanta l’esport i creo que és una via de desconnexió i de salut, llavors la meva prioritat, ara mateix, és fer-ne cada vegada que puc. Viatjar i compartir moments amb família i amics és una cosa que també m’agrada molt.

M’agrada moltíssim cuinar. M’agradaria poder dedicar-hi més temps i cuinar “per plaer” en comptes de per rutina. Com us comentava, m’encanta la nutrició, i experimentar amb receptes noves i aprendre d’aquest món és quelcom que m’encantaria.

Una cosa relacionada amb la meva feina a les xarxes socials que m’agradaria desenvolupar més és el món de la fotografia i l’edició. Així com la creació de contingut i estètica. És per això que de vegades em porta molt de temps desenvolupar el meu contingut, perquè m’encanta experimentar amb els materials, la il·luminació…

Quin esport practiques?

M’encanta l’esport en general. Ara mateix prioritzo exercicis de força, cardio i pilates per cuidar la meva salut. Com a esports més de lleure, m’encanta el trail, el pàdel, l’esquí de muntanya… segons l’època de l’any.

Quin tipus de música t’agrada?

Depèn de l’ocasió però molt variat. Per exemple, si estic fent esport m’agrada la música House o Tecno, per animar-me i motivar-me. En el dia a dia, escolto pop i els hits del moment. Si estic en mood més tranquil intento buscar llistes de chill out o pop indie. Lògicament, quan hi ha nit de noies no hi pot faltar la reguetó.

 

RESPOSTES BREUS

Platja o muntanya: clarament muntanya.

Gos o gat: Gos, tenim dos beagles.

Dia o nit: dia.

Salat o dolç: salat.

Una sèrie: Joc de Trons.

Un esport: esquí de muntanya a l’hivern, trail a l’estiu.

Te o cafè: cafè amb llet vegetal.

El teu horòscop: Taure.

Un superpoder: teletransportar-te.

Pizza o pasta: pizza.