Metabolisme lent, saps com reconèixer-ho?
Segur que has sentit a parlar moltes vegades de la influència del metabolisme en la pèrdua de pes. Hi ha qui parla de la importància d’accelerar-lo. Però, què hi ha de cert que el metabolisme és ràpid o lent? En primer lloc, cal aclarir que el concepte metabolisme lent i metabolisme ràpid és erroni, ja que a la ‘nomenclatura’ metabolisme se li dona un ús no adequat. El metabolisme podríem definir-lo de manera senzilla com el conjunt de reaccions químiques que es duen a terme a l’organisme per complir les seves funcions. Aquestes reaccions tenen la seva velocitat i és la que és.
El fet que no perdem pes pot tenir a veure amb el nostre metabolisme?
La pèrdua de pes no és matemàtica, depèn de molts factors com ara la taxa de metabolisme basal, l’activitat física, l’estrès, dormir bé, l’equilibri hormonal, l’equilibri de la flora intestinal, la gestió emocional i, per descomptat , mantenir uns hàbits alimentaris correctes. Això sí, tot això afecta el metabolisme.
Es pot accelerar el metabolisme?
Una de les preguntes que es fan moltes persones és com poden accelerar-ne el metabolisme, té realment tanta importància? El metabolisme energètic es pot veure modificat per diversos factors. Tenint en compte que l’energia es crea als mitocondris (que són una cosa així com els bacteris de l’organisme) i que el múscul és un dels teixits més rics en mitocondris, mantenir la musculatura activa farà que es generi més energia i, per tant, que s’augmenti la despesa calòrica, facilitant així la pèrdua de greix corporal. Com més quantitat de músculs o com més activitat muscular, més gran serà la despesa calòrica diària i més fàcil serà generar dèficit calòric (gastar més calories de les que es mengen) per la qual cosa serà més fàcil perdre pes. Així i tot, persones poc actives i que tinguin poca massa muscular tindran menys despesa energètica diària, això podríem traduir-ho en un metabolisme més lent.
De què depèn que el nostre metabolisme sigui lent o ràpid?
Mantenir un bon percentatge de massa muscular i una alta freqüència d’activitat física mantindran els mitocondris activats, generant més energia i, per tant, gastant més calories.
-L’estrès accelera el metabolisme, ja que les neurones també tenen molts mitocondris, si es manté accelerada l’activitat neuronal, també es gastarà més energia, però això que a priori pot sonar beneficiós, realment és perillós per a la salut, ja que l’estrès prolongat pot causar malalties cròniques. La millor manera de generar petites dosis controlades dʻestrès és, per exemple, lʻentrenament físic diari.
– Per contra, quan l’activitat depurativa del fetge no és adequada, s’acumulen toxines a l’organisme que acaben inflamant-lo i generant obesitat. Per això és important portar una dieta saludable per no saturar el fetge.
-Un altre factor fonamental és la flora intestinal, ja que hi ha bacteris de la flora intestinal que ajuden a metabolitzar greixos i carbohidrats adequadament i altres bacteris de l’intestí que se sap que poden fer que acumulis més greixos i generar obesitat.
– Finalment, el més freqüent, és que quan es fan dietes hipocalòriques, que a més se solen fer de manera repetitiva, l’organisme ha d’aprendre a viure amb menys calories, ja que baixa el seu metabolisme, per això es recupera el pes després tan fàcilment, perquè resulta gairebé impossible generar dèficit calòric. A més, quan es fan dietes hipocalòriques, o molt restrictives, és freqüent que es perdi molt de pes en forma de massa muscular, per la qual cosa es perden mitocondris (bateries) i això fa disminuir el metabolisme energètic.
-També, el fet de tenir alt el greix visceral, per exemple tenir fetge gras, farà que el fetge no pugui eliminar toxines adequadament, per la qual cosa produirà inflamació de baix grau que desencadena obesitat, per una banda, a més de no poder utilitzar correctament els greixos com a font d’energia; per altra banda, de manera que disminueix la capacitat de cremar greix.
-I cal tenir en compte també la menopausa, l’hipotiroïdisme i el sedentarisme.
