Ewelina Więcław: “L’erotisme està molt present en tots els moments de la nostra vida”

Radicada a Barcelona des del 2008, l’Ewelina Więcław ens va confessar sentir-se captivada per la gent d’Andorra, per la seva alegria i pel seu tarannà hospitalari. També encantada per la bellesa de les muntanyes del Principat, l’artista polonesa presenta l’exposició ‘Expressions’, una sèrie pictòrica que explora les emocions de l’ésser humà.

Fotos: César De Pablos

El teu art ha arribat a Tòquio i Nova York, entre altres ciutats. Com va afectar la pandèmia el teu procés creatiu per afinar els detalls finals de l’exposició?

En el moment de la pandèmia, vaig aprofitar l’oportunitat per tornar a Polònia i vaig passar mig any allà, ja que el trobava a faltar. Malgrat tot, jo seguia pintant com sempre ho he fet. Aquesta nova exposició compta amb obres recents, però també amb peces del 2019 i del 2020, que permetran veure la transició d’una temporada alegre a una de preocupacions, explorant expressions de solitud, d’aclaparament, d’estrès i de tancament, fins a arribar al moment en què milloren les coses. Tens tot l’espectre d’emocions en una sola exposició.

El teu treball s’ha caracteritzat per ser acolorit, però ‘Expressions’ és una mostra de domini dels clarobscurs i les tonalitats més sòbries. Et va resultar complex fer aquesta transició durant la pandèmia?

No, perquè segueixo jugant amb forts contrastos. Les obres no només són grisos; malgrat que no tinguin tant color, continuen sent molt expressives i dinàmiques, gràcies al contrast.

La teva obra també ha estat marcada per l’erotisme. Quin és el concepte que hi ha al darrere?

Crec que l’erotisme està molt present en tots els moments de la nostra vida, ja que això mou el món. El cinema, els anuncis, les relacions socials… tot va mogut per l’erotisme perquè d’alguna manera és quelcom que desitgem.

‘Expressions’ es pot visitar, fins al 31 de gener, a la galeria Art Lab Andorra sota reserva prèvia

Les figures femenines són fonamentals en les teves obres, però veus el teu art com a una mena de reivindicació a favor dels drets de les dones?

Clar! És el que m’agradaria creure. Penso que hi ha moltes situacions en les quals encara som considerades ciutadanes de segona categoria, rebent sous més baixos pels mateixos càrrecs, sempre al darrera de la dinàmica social. Malgrat que hi ha canvis a favor, encara hi ha molt a fer. Per exemple, amb el tema de l’avortament a Polònia, la legislació no ens deixa decidir. Són coses que molesten i és per això que vull donar més protagonisme a la dona a través de l’art.

Quin tipus de sensacions busques despertar entre el teu públic? Quin és el teu propòsit artístic, quant a aquesta exposició?

L’objectiu és que tothom es faci la seva opinió i visqui la seva pròpia experiència. Mai no pinto perquè algú digui alguna cosa concreta. Quan pinto, és perquè sento alguna cosa o perquè hi veig algú sentint-ne, perquè la seva emoció m’omple. Per a mi l’art és una teràpia.

La seda és un suport freqüent en les teves peces. Per què aquest i no un altre material?

Fa temps que feia mocadors de seda i em va agradar tant aquest material per la subtilesa i la delicadesa, però també pel caràcter vibrant dels colors i les pintures. És una base molt bonica per a pintar. En descobrir la seda vaig pensar que estaria molt bé incloure-la en quadre.

Acomiades el 2021 i dones la benvinguda al 2022 a un altre país, Andorra. Vas escollir exposar a Andorra o Andorra et va escollir a tu?

Tot ha sortit fortuïtament. Estava fent un projecte a Andorra i, arran de l’obertura de la galeria Art Lab, va sorgir l’oportunitat d’exposar-hi i n’estic encantada.

Malauradament no tindrem vernissage.

No em preocupo pel vernissage perquè fa poc vaig tenir el mateix problema a Polònia, on vaig fer una exposició al museu del meu poble i ens va tocar fer una finissage. Crec que això és el que farem aquí. De moment, fem visites privades i, quan la Covid-19 ens ho permeti, celebrarem la fi de l’exposició.

A banda de Tòquio i Nova York, les teves pintures també són presents a Singapur, Barcelona i Andorra. Com et sents en veure que la teva obra és ben apreciada per persones de racons tan diferents?

És genial (riu)! M’alegra molt que persones de cultures i mentalitats diferents puguin donar valor a la meva obra.

Et vas iniciar com a joiera a la Fundació Miró. Com vas descobrir les teves capacitats en altres expressions artístiques?

Tota la meva vida he estat connectada a diferents formes d’art. Quan era adolescent, vaig començar a fer escultura en fusta perquè tenia alguns amics que ja ho feien i em va cridar l’atenció. La germana del meu pare era professora d’art i això em va permetre aprendre una mica més. Sempre buscava tècniques noves que m’han fet passar pel gravat en cristall, l’escultura, la pintura, la joieria… Va ser amb aquesta última amb la qual vaig aconseguir una sortida comercial.

Algun artista t’ha inspirat?

Com que sempre he estat connectada a l’art, m’he inspirat en molts artistes. Un dels que més m’agrada és Milo Manara, artista còmic eròtic, així com l’art de Ladislav Sutnar, Malika Favre o Andy Warhol, que és una llegenda. També admiro altres tipus d’artistes, com H. R. Giger, escultor i artista gràfic que va col·laborar amb la pel·lícula Alien… M’agraden coses molt variades, no em tanco només en el pop art.

Treballes en algun altre projecte? Ens avances un detall?

Per a l’any vinent, estic preparant una exposició de pintures i escultures.

A Andorra?

Ja ho veurem! (Riu) Encara no tinc un pla tancat, però estem valorant totes les opcions.