Ja de ben petit, quan li preguntaven què volia ser de gran ho tenia clar. El Jordi Moreno volia ser policia. I ho va aconseguir. No a mitges, sinó que ha arribat a ser-ne el director general. Va començar com a agent ras i ha acabat com a màxim responsable del cos. Sense perdre, però, la seva bonhomia i empatia amb tothom.
Policia per vocació?
Sí, i tant! Sempre havia volgut ser policia, ja de ben petit, ho tenia claríssim. L’any 1985, no era gens fàcil aconseguir entrar al cos, però em vaig preparar a consciència i vaig aconseguir la plaça.
Foto: McGrau
A casa seva qui mana?
La dona… (riu). La veritat és que tenim una gran relació, fa 34 anys que ens vam casar i ens organitzem molt bé. Però mana ella… quan diu que hem de marxar i que cal desconnectar, segur que marxem!
Quina va ser la seva reacció quan li van proposar ser el director de la policia?
M’ho vaig pensar, perquè no les tenia totes… és una gran responsabilitat, però vaig acceptar i n’estic molt content. Tinc la sort de tenir un ministre que em dona suport i amb qui és molt fàcil treballar.
Què és el més difícil en el seu dia a dia?
El que més em costa és gestionar el personal, m’agradaria que tothom estigués motivat i treballés a gust i cada vegada és més difícil. He d’assumir que sempre hi haurà algú que no estarà content, i això em costa. No m’importa treballar moltes hores seguides, les que calgui… però satisfer les més de 300 persones que tenim al cos, no és fàcil. Tenim un organigrama enorme i complex, hi ha policies que volen canviar de tasca, especialitzar-se, però no sempre puc respondre com voldria a les seves demandes, ja que la prioritat és l’interès general de la policia. Una altra cosa que em costa és desconnectar de la feina, m’enduc les preocupacions a casa i això no pot ser!
“El que més em costa és gestionar el personal, m’agradaria que tothom estigués motivat i treballés a gust i cada vegada és més difícil”
Foto: McGrau
Quantes dones teniu al cos?
Ara n’hi ha 19, entre les quals una comissària, dues suboficials i dues alumnes agents, que han entrat amb la nova promoció, mentre que la resta són agents. D’altra banda hi ha el personal administratiu, del qual un 90% són dones.
Qui són més disciplinats, els homes o les dones?
Hi ha de tot… La majoria són disciplinats, tant homes com dones.
Quin ha estat el problema més greu que ha viscut al cos?
El més greu que he viscut mai va estar a punt de fer-me deixar la policia. T’estic parlant d’un cas que va passar molts anys enrere, fa més de 30 anys, quan jo era un agent novell. Ens van avisar de l’hospital que estaven atenent una noia amb tots els signes d’haver tingut una criatura, tot i que ella ho negava. Vam aconseguir esbrinar on vivia i vam registrar la casa fins que vam descobrir el bebè ja sense vida amagat dins d’una bossa. Em va impressionar de veritat, les cames em tremolaven i fins i tot vaig plorar. Em vaig dir que jo no serviria mai per ser policia…
Per què creu que Andorra és un país tan segur?
Hi ha diversos factors. Som un petit país, en el cas que es cometi un delicte, podem posar controls a les dues fronteres, tenim un gran coneixement de les zones de muntanya, perquè la geografia és important. Hi ha igualment la nostra legislació i el codi penal, molt restrictiu i rígid en temes com les drogues i altres qüestions, i rigorós amb les expulsions. També cal destacar la cooperació ciutadana, tots ens coneixem i la població col·labora molt amb nosaltres. I, sobretot, he de dir que tenim una policia amb un gran nivell. Comptem amb personal amb una formació molt sòlida i especialitzada, i això és un gran actiu. N’estic molt orgullós.
“Tinc la sort de tenir un ministre que em dona suport i amb qui és molt fàcil treballar”
Tenim una policia repressiva?
Penso que no, la policia ha de garantir l’ordre i d’alguna manera hi ha una certa repressió.
Veu la possibilitat que un dia hi hagi una dona dirigint la policia?
I tant, per què no? Tenim dones molt capacitades, la prova és que fa més de 20 anys que tenim una comissària major, la Teresa Ferreira, que ha estat directora adjunta de la policia, i la Maribel Lafoz, que ja està prejubilada, i que també havia estat directora adjunta.
Quins són els delictes que més han augmentat?
Els temes de blanqueig i de delictes tecnològics. També la violència de gènere i domèstica, s’està fent una bona feina arran del ministeri, i procedim a detencions gairebé cada setmana. Però tinc els meus dubtes sobre el fet que s’hagin incrementat. Jo recordo haver viscut moltes intervencions en aquest sentit, però no es denunciava l’agressor. Ara les coses han canviat, s’ha perdut la por. També hi ha influït la proliferació dels mitjans de comunicació, ara tothom està molt ben informat i tot se sap! Cal destacar igualment la bona tasca que s’està fent des del ministeri d’Afers Socials i les associacions.
Us preocupa la progressió de la delinqüència entre els més joves?
És clar, ens preocupa de veritat. Cada dia són més joves, la delinqüència és més agressiva. Ara ens trobem amb menors de 16 anys que cometen delictes relacionats amb les drogues o amb furts i robatoris. Estem treballant a consciència per resoldre aquesta problemàtica.
El Jordi Moreno Blázquez neix el 17 de juliol de 1963 a Escaldes-Engordany. Estudia al Col·legi Sant Ermengol i comença a treballar de ben jove. L’any 1985 es presenta a un edicte per formar part del cos de la Policia d’Andorra. Va entrar com a agent i va anar progressant a través de tot un seguit de cursos de formació, va passar per un gran nombre de departaments, immigració, servei caní, seguretat ciutadana i fronteres, entre d’altres. Va ser nomenat director del departament de policia el 17 de febrer del 2014. Està casat i té dos fills, el Joel de 32 anys i l’Eva, de 30. També té un net de 7 mesos, el Nil. Entre les seves aficions destaca el bàsquet.
