Art Al Set, 18 anys democratitzant l’art

Pilar Cortadella i Laia Maestre són les codirectores de la galeria Art Al Set, un espai amb un fons d’art d’un centenar d’obres de gairebé una cinquantena d’artistes. A la seva sala, s’han mostrat escultures mai exposades de Toutain, gravats i dibuixos de Miró i Picasso, així com d’altres creacions d’habituals com ara Moscardó, Ripollés, Duvan, Pascual o Queralt. Actualment, la galeria acull una mostra pictòrica d’Antoni Tàpies, exponent de l’informalisme.

Foto: César De Pablos

Art al Set ha estat una de les poques galeries privades que ha pogut romandre oberta durant tant temps, malgrat les crisis. És producte de la sort, de l’esforç o d’ambdós factors?

Laia Maestre: És el resultat de l’esforç que hi hem dipositat. Si bé la galeria d’Escaldes-Engordany té 18 anys, els meus pares ja portaven una galeria a l’Empordà, amb la qual van acumular experiència. Després d’aquests anys, podem dir que és 100% d’esforç, malgrat que la sort pot incidir-hi en alguna ocasió.

Pilar Cortadella: És així. Som una família a la qual li agrada l’art i tot el que fem és perquè la gent pugui gaudir de totes les obres que tenim. És una suma de passió amb esforç.

Vau obrir com a galeria i fons d’art, amb l’objectiu de democratitzar l’accés a l’art i als artistes. Sentiu que heu aconseguit aquesta fita?

L.M.: Sí. Des de l’inici, hem tingut una sèrie de socis que hem anat ampliant, any rere any. Aquests socis, als quals els hi agraïm, tenen accés prioritari i informació anticipada sobre les obres. El resultat és molt satisfactori, ja que és una manera d’adquirir obres d’art d’una manera molt més fàcil.

Quin és el perfil habitual de client que visita la galeria Art Al Set?

P.C.: El client d’Art Al Set és un client del país, entusiasta de l’art i que torna a visitar-nos i ser partícip de tot el que fem. Ens mantenim fidels a aquest segment.

L.M.: Podríem dir que la nostra clientela és un 85% nacional, un 10% de segona residència i la resta l’ocupa una part puntual de turista.

Quant al vostre fons d’art, quin tipus de peces podem trobar-hi?

L.M.: El nostre fons d’art compta amb un centenar d’obres que hem adquirit al llarg d’aquests anys, essent majoritàriament dels nostres artistes, tot i que puntualment hem pogut ampliar el fons amb alguna obra que ens ha semblat interessant.

Al llarg d’aquests anys heu afrontat una sèrie de mudances i transformacions, acompanyades, fins i tot, d’un canvi de concepte. Us ha funcionat? Us sentiu ben acollides i establertes a l’avinguda Carlemany?

L.M.: Des de l’inici hem treballat de la manera tradicional d’una galeria d’art. El que sí que hem fet és crear col·laboracions amb hotels i el Centre Júlia, destinades al turista. Això ens ha aportat experiències positives, però ens sentim més còmodes seguint el format original d’exposicions en un espai ben situat. Si bé hem compaginat les exposicions individuals i col·lectives, sempre explorem diferents formats que integren xerrades i demostracions amb artistes. Això permet la gent descobrir tècniques una mica desconegudes, com ara la caseïna i la pintura al fresc.

“D’artistes, n’hi ha molt bons! Sí que, potser, caldria un ajut més important de l’administració perquè aquests artistes poguessin anar a fires i ser valorats a l’exterior”

Quina és l’experiència més dolça o satisfactòria que vau tenir al llarg de la vostra trajectòria?

P.C.: Sens dubte, una de les millors experiències va ser publicar el llibre ‘Andorra, el cor dels Pirineus’, amb la col·laboració de l’artista Lluís Roura i els textos d’Antoni Morell, editat en quatre idiomes, que va ser un èxit rotund.

L.M.: Mai no havíem treballat amb el format d’un llibre, però va ser una experiència satisfactòria. Vam acompanyar la presentació amb l’exposició de 63 quadres sota la temàtica d’Andorra, que van ser catalogats en la publicació. El resultat va ser molt bo.

P.C.: Un altre moment important va ser mostrar l’escultura ‘Mà de Déu’, de Lorenzo Quinn, al Parc de la Mola, una obra que cridava molt l’atenció de la gent. Va ser tot un gust poder exhibir aquesta escultura de gran format.

I dels temps recents destaqueu alguna altra activitat?

L.M.: Sempre hem tingut la intenció d’ajudar i, en aquest cas, hem participat en subhastes benèfiques d’art, a favor d’UNICEF, i una exposició a benefici d’AUTEA. Per nosaltres és molt important poder ajudar les persones del país a través de l’art.

Us heu quedat amb l’espina de no poder engegar algun projecte?

L.M.: Amb l’anterior administració teníem pautada una exposició de Botero, però això va quedar aturat per la pandèmia. Era una exposició única que mai havia viatjat a Europa i era una ocasió molt bona que vam haver de cancel·lar.

Els temps canvien i tot apunta a la digitalització. Com esteu adaptant-vos a aquestes noves tendències? Us mantindreu fidels als vostres principis?

L.M.: Des del primer moment hem tingut una pàgina web informativa per als nostres clients, de la qual hem rebut un feedback molt positiu i, en la qual, des de fa un parell d’anys, hem implementat un servei de shopping online. No obstant això, la galeria està ben situada i la nostra filosofia és que, comprar una obra d’art, és una emoció o un moment que no es pot reemplaçar amb cap botiga virtual.

Duvan, un dels vostres artistes, està explorant en el món de l’art digital i de les NFT. Veieu això com a una possibilitat per al mercat andorrà?

L.M.: N’estem treballant i l’organitzem de cara a principis de 2022, sobre el mes de febrer, amb una nova exposició que servirà per mostrar la seva obra. Una cosa és vendre obres, a través d’internet, i una altra és tenir nous formats. Estem molt oberts a oferir novetats als nostres clients. Ara que parles del Duvan, cal dir que aquest és un artista que assisteix a moltes fires internacionals, cites que una galeria de les nostres dimensions no es pot permetre, sense el suport de l’administració. Es tracta d’anar més enllà de França i Espanya, amb la mirada posada sobre el nord d’Europa.

18 anys donen per molt. Com veieu la qualitat artística del Principat en l’actualitat?

P.C.: D’artistes, n’hi ha molt bons! Sí que, potser, caldria un ajut més important de l’administració perquè aquests artistes poguessin anar a fires i ser valorats a l’exterior, ja que hi ha una qualitat molt bona.