Gregoire Akcelrod, el futbolista que gairebé es cola a la Champions League

Després d’una pausa de 9 anys en la seva carrera com a jugador, Gregoire Akcelrod torna al futbol de la mà del CF Atlètic Amèrica, de la segona divisió andorrana. Resident a la parròquia d’Ordino, no es va poder contenir a l’hora de calçar-se les botes i tornar a gaudir de la seva passió, amb la qual, a partir d’una broma, gairebé enganya el CSKA Sofia per aconseguir disputar alguns minuts a la UEFA Champions League. Actualment, és agent i ajuda els jugadors a trobar oportunitats a la Premier League.

Fotos: César De Pablos

Com va començar aquesta controvertida història?

Amb només 10 anys, ja jugava a futbol en un equip molt petit, i recordo que el meu pare va venir a veure’m jugar, per primera vegada. Jo estava molt feliç perquè va venir, però, després del partit, em va dir: “Greg, tu ets molt dolent per a aquest esport. No vull que juguis més”. Quan em va dir això, em va trencar el cor i li vaig dir: “OK, prohibeix-me jugar al futbol, però, quan sigui adult, em veuràs jugant com a professional”. Aquesta va ser la raó per la qual jo vaig decidir convertir-me en professional, no perquè fos un boig del futbol.

Actualment, com és la relació amb el teu pare?

No el veig des de fa 20 anys. De fet, els meus pares es van divorciar quan jo tenia 18 anys. Ell sempre ha tingut una visió molt diferent de la família respecte de la meva consideració. És una persona que va estudiar a l’escola de negocis de Harvard, que ha dirigit diferents companyies, i que volia que jo fos el seu successor, però, amb només 10 anys, això no m’importava… només volia ser futbolista.

Mai no t’has preocupat per la possibilitat de tenir problemes amb la llei per ‘falsificar’ la teva carrera?

No. De fet, amb 10 anys, vaig començar a jugar sol al meu jardí. Quan vaig arribar als 16, vaig estar intern en una escola privada per a nens rics i, un cap de setmana, que no tenia res a fer, vaig entrar a internet perquè volia fer una broma als meus amics. Aleshores, vaig agafar una peça del lloc web de Ronaldo, el brasiler, amb un article de L’Equip dient que jo aniria a jugar al Real Madrid. Akcelrod jugaria per al Real Madrid! (Riu). Quan vaig fer 18 anys, vaig enviar cartes al Chelsea, Manchester City i altres equips, i un club de segona divisió em va trucar per saber si volia provar amb el primer equip. Ells havien buscat el meu nom a internet i van descobrir el meu lloc web. No sabia que podia passar de no tenir club, amb 16 anys, a provar en un equip top d’Anglaterra. Sí, va ser quelcom molt boig, però mai no ho vaig fer intencionadament. Tot va ser producte de la coincidència i de la sort, ja que, ara fa 20 anys, no hi havia tantes estadístiques i informació com ara.

Quina va ser la teva primera reacció quan vas veure l’impacte que va tenir aquella broma?

A primera vista, l’any 2010, jo estava en totes les televisions franceses per tot el que va passar amb el CSKA Sofia. Aleshores, jo jugava a l’Argentina, a Tigre, i una persona es va apropar a mi, i a dos jugadors més, i ens va preguntar si volíem jugar a Europa. Tots vam dir que sí, però, quan em va dir que seria a Bulgària, jo vaig respondre que no. Després, em va insistir i em va preguntar si volia jugar la Champions League… òbviament vaig dir que sí. Vaig fer proves a Bulgària, durant tres dies, i l’entrenador es va atansar al meu agent per dir-li que em volia contractar.

“Crec que vaig ser molt impacient. Hi havia clubs d’Anglaterra, la segona divisió xinesa o la segona divisió grega que volien contractar-me”

Quan van començar a torçar-se les coses?

Ens vam fer les fotos amb la samarreta, tot i que encara no havia signat el contracte; és a dir, es va fer pública la notícia un dia abans de la meva incorporació oficial. Llavors un seguidor del CSKA Sofia va entrar al blog del Paris Saint German, on jo havia jugat a nivell amateur, amb el cinquè equip, el pitjor de tots, però el PSG és el PSG, és un club molt famós des del qual podia aconseguir oportunitats a altres clubs. Aleshores, aquell fan va preguntar per mi i, com que els seguidors del PSG no em coneixien, van dir que jo era un fals jugador. A partir d’aquí, el seguidor del CSKA va contactar amb un periodista i, l’endemà, vaig veure la meva cara en els diaris búlgars, on es plantejava si seria el nou David Beckham o si mai no havia jugat amb el primer equip del PSG.

Com et vas prendre que els seguidors del PSG revelessin la veritat?

Com que no parlo búlgar i no n’entenia res, vaig entrenar i, posteriorment, em van dir que tornés a París. Allà, amb Google Translate, vaig entendre el que va passar. Estava molest perquè crec que, si ets bo al camp, mereixes un contracte; tota la resta no és important. Però, quan estàs en un gran club, influeixen molt la política i la comunicació. Va ser una gran lliçó per a mi.

Has jugat a diferents països i a diferents equips, però quina d’aquestes experiències t’ha marcat més?

(Sospir). L’experiència més boja va ser a la Xina. Ja havia aconseguit, al Canadà, el meu somni de tenir un contracte professional, però, al cap d’un any, ja estava molt avorrit i no volia romandre-hi perquè hi havia salaris molt baixos. Llavors, me’n vaig anar a la Xina i, després d’una setmana, un equip de la segona divisió estava interessant en mi. Recordo que el meu agent em va preguntar si volia jugar amb Drogba i Anelka i, per descomptat, vaig dir que sí (riu) malgrat que no entenia com això seria possible. Allà, a l’hora de sopar, vaig agafar una mica de menjar xinès, unes patates i quelcom més que, posteriorment, vaig descobrir que era gos! Em vaig emmalaltir i vaig deixar de menjar i beure. Al cap de tres dies, va arribar el moment d’entrenar, encara sense recuperar-me, i l’entrenador va valorar que no era prou bo. Lògicament, el meu cos estava terrible! Després d’aquella experiència, ho vaig deixar tot perquè no volia tornar a jugar futbol, fins que vaig arribar a Andorra.

Et penedeixes d’alguna decisió presa durant la teva carrera?

Sí, crec que vaig ser molt impacient. Hi havia clubs d’Anglaterra, la segona divisió xinesa o la segona divisió grega que volien contractar-me, però jo volia saltar ràpidament als millors clubs. És una lliçó de vida. Molts futbolistes juguen per un objectiu, el meu era descobrir nous països, persones i cultures.

Després d’aquesta tempesta mediàtica, has plasmat la teva experiència en un llibre, ‘Pro A Tout Prix’. Quina ha estat la resposta per part del públic?

M’ha causat molta sorpresa, perquè penso que, si no ets Ronaldo, els llibres sobre futbol no funcionen. Però, en el meu cas, tot i que encara no entenc per què, totes les televisions a França volien que participés en els seus programes. Aleshores, es van vendre 2.000 unitats del meu llibre i es van exhaurir algunes edicions. A partir d’aquí, un productor nord-americà va comprar els meus drets i està produint un documental sobre la meva història… de fet, ell ja havia treballat en un documental sobre Ronaldinho. Estic molt feliç de compartir la meva experiència amb els nens, perquè sàpiguen com funciona la indústria del futbol, quelcom molt difícil d’entendre.