#EspecialMeritxell | Un nou curs polític ple de complexitats
Superat l’any més difícil que es pugui recordar, en matèria sanitària, en la història moderna i contemporània del Principat, la coalició conformada per Demòcrates per Andorra, Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos, el Govern de Xavier Espot, amb algunes peces noves i altres canviades de posició, encara el tram final del 2021 amb un urgent llistat d’assumptes pendents.
Fotos: SFGA/JAViladot
L’avortament i la pandèmia van ser els temes més rellevants que es van discutir en el marc del Dia de Meritxell del 2020, però, un any més tard i amb la normalitat mitjanament recuperada, el debat sobre l’avortament s’ha refredat de manera considerable. Això, per descomptat, en cap cas significa que aquest tema hagi deixat de ser vigent, però sí que permet entendre quines són les prioritats que l’Executiu considera per l’esdevenir del país en el futur immediat.
La Covid-19 continua present
Després de mesos complicats, amb una pressió important sobre el sistema sanitari andorrà, el Principat ha aconseguit la fórmula per conviure amb el virus del SARS-CoV-2: vacunació i mesures preventives. Amb 95.916 vacunes aplicades –50.924 primeres dosis i 44.992 segones– fins al 30 d’agost d’enguany, Salut ha assolit un 58% de vacunats amb segones dosis sobre una base poblacional de 77.000 persones.
Ara el focus es posa sobre els joves d’entre 12 i 15 anys, cridats a vacunar-se com a mesura complementària prèvia a l’inici de les activitats escolars, però aquesta convocatòria no ha estat ben rebuda per una part dels pares que, organitzats a través d’un grup de Telegram, van manifestar el seu rebuig. De moment, i això s’ha de reconèixer, la postura de l’Executiu ha estat la de convèncer i no pas imposar.
Mentrestant, Govern –com tots nosaltres– ha de continuar convivint amb la pandèmia, però no oblidar que el Pla Integral de Salut Mental i Addicions (PISMA) és imperatiu, donat un context en què l’angoixa, l’ansietat i la depressió es veuen accentuades per les limitacions que la mateixa pandèmia ha portat.
Camí a la sostenibilitat
Que Andorra acollís la darrera XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern ha servit per a reforçar la posició del Principat envers un tema que és de vital importància per a la política del continent europeu, com és el cas de la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic.
El multilateralisme és el camí escollit per Govern per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment aquells relacionats directament amb accions mediambientals. És en aquest sentit que la Declaració d’Andorra, acordada en el marc de la Cimera, recull l’impuls de l’Agenda Mediambiental Iberoamericana i altres accions, totes en la línia de la cooperació, per frenar la disminució de la superfície dels ecosistemes naturals, la pèrdua de la diversitat i pal·liar els efectes negatius del canvi climàtic.
Quant a la política interior, Medi Ambient preveu aprofundir en matèria del foment de l’economia circular i prevenir doncs la generació de residus. En la mateixa línia, la prohibició dels plàstics d’un sol ús i la lluita contra el malbaratament d’aliments també són accions considerades per la cartera de la ministra Sílvia Calvó que, recentment, va fer pública una nova normativa per preservar la fauna i la flora autòctona.
Si bé sembla que, en els aspectes abans citats, la iniciativa andorrana cap a la sostenibilitat va vent en popa, les mancances del transport públic a Andorra han significat un dels obstacles més recurrents i significatius per aconseguir la mobilitat sostenible. L’ampliació d’horaris i freqüències dels busos, així com l’optimització de les línies disponibles i la incorporació de noves, són demandes que, segons el Centre de Recerca Sociològica (CRES), la meitat de la ciutadania considera necessàries per poder prioritzar l’ús del servei de transport públic. No obstant això, Govern va anunciar l’entrada en vigor de la implementació de la nova política tarifària, amb un abonament mensual de 30 euros que comptarà amb viatges il·limitats per tot el país, una iniciativa valorada positivament per bona part de la població, però que serà sufragada per la controvertida taxa verda. Arribarem als 400.000 usuaris mensuals que l’Executiu preveu amb l’entrada en vigor del nou abonament? Només el temps i els viatgers ho diran.
Diversificació econòmica encara no visible
La Covid-19, a banda de tot el que ha comportat com a amenaça a la vida i el benestar de les persones, ha despullat les febleses del Principat d’Andorra que, motivades en gran part per una insuficient diversificació econòmica, s’han traduït en un important impacte negatiu sobre el PIB.
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va admetre que, en efecte, “Andorra encara és un dels països menys diversificats econòmicament d’Europa”, però remarca que el Principat també és un dels països del continent –després de Sèrbia, Finlàndia, Liechtenstein i Suècia– que majors passos ha fet cap a la tan esmentada diversificació, en el període comprés entre els anys 2000 i 2009. Això ho confirma l’índex de Herfindahl-Hirschman, presentat per Gallardo en el Butlletí del Consell General Núm. 91/2021, publicat el 19 d’agost. No obstant això, el citat document també revela que Andorra és, després d’Irlanda i Luxemburg, el país de la regió pitjor valorat en aquest aspecte.
El ministre va ser clar com l’aigua en qualificar negativament el decreixement econòmic que la pandèmia ha causat entre 2020 i 2021, però també ha posat en valor els 12 sectors estratègics que l’Executiu i el sector privat han identificat com a vehicles de la diversificació. Les tecnologies vinculades a la blockchain, els actius virtuals i els esports electrònics són algunes de les branques previstes per Govern, al mateix temps que contempla les fintech, el comerç electrònic, les greentech, la salut i el benestar, la biotecnologia, l’economia de l’esport, la producció audiovisual i l’explotació i modernització del sistema agrícola. L’objectiu, com no pot ser d’una altra manera, és millorar el poder adquisitiu d’andorrans i residents –tocat en bona part per la pandèmia– i atraure inversions estrangeres, les quals, l’any passat, van patir una davallada del 36% quant al volum inicial declarat, respecte de l’any 2019.
El panorama és complicat, sí, però no totes són notícies negatives. El passat mes de maig, el nombre total de persones assalariades va créixer un 3% respecte del maig de 2020, situant la xifra en 36.744 persones. Aquest increment també s’ha vist reflectit en la massa salarial, situada en 77,98 milions d’euros, que és igual a una variació positiva del 9,3%. Tanmateix, el nombre de persones sense feina inscrites en el Servei d’Ocupació va disminuir, de juliol de 2020 a juliol de 2021, un 33%; en el mateix període, ha augmentat en 45,6% el nombre de llocs de feina oferts pel Servei d’Ocupació. Malgrat tot, hi ha sectors, com ara la Unió Sindical d’Andorra (USdA), amb Gabriel Ubach com a secretari general, que han denunciat, en el programa Ara i Aquí, la precarització dels llocs de feina i una pèrdua del 30% en poder adquisitiu de la població durant els darrers 14 anys.
A aquest neguit, del qual també s’ha fet eco part de la ciutadania, s’hi afegeixen les dificultats per accedir al mercat immobiliari de lloguer, una situació que l’actual coalició governamental s’ha compromès a resoldre, però que encara continua essent una problemàtica molt present en la quotidianitat de la població. És qüestió de temps perquè el CRES publiqui un estudi relacionat a la situació de l’habitatge que ajudi a esbrinar accions concretes per donar-ne solucions.