Montserrat Ruiz Martínez: “Si volen venir a gaudir i a ballar, les portes de TC estan obertes”

“Mama Mons” per a alguns, Montserrat per a uns altres, és una dona agraïda a la vida, amant de l’acordió, de la bona música i de la dansa; que va saber combinar les seves passions per capitanejar, al costat del seu marit, David Bringué, la direcció de l’Escola de Danses Urbanes TC, ubicada a Escaldes-Engordany, des del gener de l’any passat.

 D’on et ve la vena artística?

Des de molt petita, em va cridar l’atenció l’acordió i, sempre vaig tenir molt clar que volia estudiar música. Vaig començar a tocar amb sis anys, amb un acordió que em va prestar un veí, i encara tinc i toco un acordió italià que em va regalar el meu pare, quan tenia 12 anys, va ser el segon que vaig tenir. Quan tenia set anys, vaig debutar en un festival de l’escola i, als dotze vaig participar en el Campionat d’Europa, a Baden Baden, a Alemanya, amb el meu marit, que llavors tenia 14 anys. Vàrem quedar Campions d’Europa, cadascun en la seva categoria, i això va ser durant quatre anys consecutius. Van ser uns campionats on ens ho vàrem passar molt bé i on vaig poder anar acompanyada del meu pare i el meu sogre, que va fer possible que pogués anar amb l’escola Mateu.  Tant el meu marit com jo vam poder obtenir la titulació oficial del Liceu de Barcelona.

Com va sorgir la possibilitat de muntar una escola?

Volíem muntar una escola diferent i fer alguna cosa que no hi hagués a Andorra. L’escola és una continuïtat del que vam començar, de molt joves amb el meu marit, a través de la passió per  l’acordió, que posteriorment es va unir amb la passió pel ball que sempre va tenir la meva filla, la Maria. Ella balla des que té cinc anys, porta la vena artística dels seus pares, però no amb un instrument, sinó amb el ball. Va descobrir que li agradaven molt les danses urbanes i li va ser molt difícil trobar una acadèmia on pogués fer aquest ritme. Després que va començar a ballar, l’acompanyàvem a tots els campionats i, en un moment, ens vam plantejar amb el meu marit, per què no obrir una escola de danses urbanes? Vam començar l’any 2017, a Santa Coloma i, des del gener de l’any passat, ens vam instal·lar a Escaldes-Engordany. Una realitat que també ha estat possible, gràcies al suport i l’ajuda que ens han donat els nostres pares.

Què són les danses urbanes?

Són estils de dansa que es realitzen al carrer, com ara el hip-hop, el break dance, el locking i l’afro dance, entre altres estils.

Per què es diu TC?

TC vol dir Tribu Cachonda! TC és una gran família i qui entra a l’escola, no només forma part de l’acadèmia, sinó que es converteix en membre d’aquesta gran família en la qual ens ajudem i encoratgem mútuament, els més petits amb els més grans i viceversa.

A partir de quina edat els nens i les nenes poden començar a ballar a l’acadèmia?

A partir dels tres anys poden venir a ballar i després no hi ha límit d’edat. No és necessari que tinguin una base prèvia. TC és una acadèmia que rep a la gent que vol ballar, com a hobby, o a alumnes que volen formar-se professionalment per ser ballarins o professors.

Es pot provar fent una classe? Com ho fan amb els protocols de la Covid-19?

Sí que poden venir a fer una classe i provar si els hi agrada. L’alumne pot triar el professor que li agradi, però tractem que sempre tinguin el mateix perquè puguin aprendre de manera contínua. També poden triar la quantitat de dies que volen venir a la setmana. Estan separats per categories: ‘baby’, infantils, júniors, juvenils i ‘premium’, que és una categoria per a persones majors amb classes adaptades. Per la Covid-19 hem de controlar l’aforament i utilitzar la mascareta durant la classe. Disposem d’un protocol establert pel ministeri d’Esports. En l’actualitat, i a causa de la pandèmia, tenim 115 alumnes. Abans de la Covid-19 teníem 180 alumnes.

Per què li recomanaries a una persona que s’inscrigui a l’escola i que faci ball?

Perquè el ball és molt divertit, i és un esport en el qual mous tot, de cap a peus, menys les dents. (Riu). Tots els músculs que no coneixes i que no se t’han mogut en la vida, amb el ball els mouràs, fas molt exercici i te’l passes molt bé.

Si volen venir a gaudir i a ballar, les portes de TC estan obertes i els qui vulguin ser ballarins o professors, els formem com a professionals perquè puguin ballar, per als ‘40 Principales’ o per a qualsevol cantant del món.

L’escola ha participat en diferents esdeveniments i campionats …

Sí, hem fet molts esdeveniments i campionats, a nivell nacional i internacional, dels quals participen, en alguns casos, tots els alumnes de l’escola i, en altres, només alguns. Quant a l’equip de competició, cada any els professors seleccionen als alumnes que vulguin formar part del grup de competició, mitjançant un càsting, i es forma un equip per competir. Enguany esperem tornar a fer el càsting perquè els alumnes es tornin a animar. Dels càstings dels anys anteriors, amb l’equip DEIVAS, vam ser la primera escola del país a participar de Got Talent, també vam tenir l’oportunitat d’estar en el mundial d’Orlando ‘ALL DANCE WORLD CHAMPIONSHIP’, on vàrem quedar com a subcampions i campions del món, i en el ‘HHI WORLD CHAMPIONSHIP’ a Arizona O.S. a., on vam ser subcampions.

 De què es tracta la formació titulada i reconeguda per la UNESCO que ofereix l’escola?

Som membre del Consell Internacional de la Dansa. Som l’única escola del país que podem donar el diploma de danses urbanes, reconegut per la UNESCO, i a escala mundial. Tenim la formació, la qual està a càrrec del professor i ballarí Omar Fernàndez, que combina la teoria i la pràctica. Cada alumne ha d’anar passant diferents nivells per obtenir el seu diploma. Cada nivell és d’almenys 150 hores, incloent-hi classes, assajos, actuacions i conferències.

Fins a on t’agradaria arribar amb l’escola, quins són els teus somnis pendents de concretar?

Tenim molts projectes, però de moment no els puc dir tots. Si al novembre tot va bé, podrem participar al mundial d’Orlando, perquè ens hem classificat i tenim la delegació “All Dance Andorra” i David, la delegació “HHI Andorra”, la qual cosa ens permetrà participar en el campionat del món per a l’any 2022, si la pandèmia ho permet. Són molts els projectes que, a poc a poc, s’aniran posant en marxa per al mes de setembre i novembre, a mesura que la situació sanitària millori.