Històries de Sant Jordi · La Carmen i el Benet

Aquesta és la història de la Carmen i el Benet. Fa més de 60 anys que comparteixen les seves vides. El Benet admet que la clau de l’èxit a l’amor està en la comunicació.

Com va començar la vostra història d’amor? Com es van conèixer?

Ho trobaràs una mica estrany, però el primer contacte que vaig tenir amb la meva dona va ser per error, perquè ella tenia una germana amb la qual s’assemblava molt. Aquella germana treballava de sastressa, a casa d’un cunyat meu, i jo de jove anava allí perquè hi havia un grup de noies que feien tertúlies mentre cosien. Llavors, un dia que hi era allà, li vaig parlar, a qui després seria la meva cunyada, com si fos la meva pretesa núvia, i així la vaig conèixer per primera vegada.

Com es van adonar que eren l’un per a l’altre?

Al cap d’uns dies de tenir una certa relació, una relació d’aquella època!, ens vam adonar que, malgrat que érem bastant joves tots dos, teníem ganes d’emancipar-nos, i vàrem decidir casar-nos. A partir d’aquell moment, un dia sortint del cinema, vam anar a casa de la seva mare, li vaig demanar la seva mà i ens va donar la seva aprovació.

Quants anys porteu junts?

Fa 68 anys que estem junts, ens vàrem casar un 5 de març del 1953. Abans de casar-nos, portàvem gairebé un any de nuvis.

Què va ser el que més li va agradar de la teva parella? Què va ser el que el va convèncer per a escollir-la a ella com a esposa?

A més de ser molt maca, m’agradava la comunicació que teníem, era molt correcta, fàcil, amena, i quan teníem un problema, els raonàvem i preníem una decisió.

Tornaríeu a casar-vos per a reafirmar el vostre amor?

Si pogués tornar als 21 o 22 anys d’aquella època, segurament que sí. Ara estic orgullós de tots aquests anys que hem estat junts, els hem passat d’una manera molt positiva i fantàstica, amb alguns problemes pel mig, com tots, però molt bé.

Quin és millor moment que heu viscut com a parella?

Hem viscut moments, que no sé com triar. Pot ser quan vam fer un viatge turístic amb uns amics, a la Xina i al Japó, i recordo que ens van portar a veure un iot reial d’un mandarí d’aquella època. En aquell iot hi havia un sofà on, el mandarí s’asseia i, els turistes es prenien una foto. Quan jo em vaig asseure, en aquell moment, em vaig sentir com un mandarí. Semblen detalls ximples, però són coses que recordo amb afecte. Recordar coses d’aquelles èpoques i anys viscuts m’ajuda molt a sobreviure i a sentir-me bé.

Quina és la clau perquè l’amor i la companyonia perseveri, més enllà del pas dels anys?

Sobretot, la comunicació. No em feia falta dir-li maca, perquè ella ja sap que ho és. Sempre he preferit demostrar-li el meu amor, amb gestos i fets més que amb paraules.

Acostumeu a festejar Sant Jordi?

Sí, jo sempre li comprava una rosa i ella em comprava el llibre. L’última vegada que vam celebrar Sant Jordi, farà cinc o sis anys, perquè jo vaig escriure un llibre i el vaig presentar el dia de Sant Jordi. Estava amb altres escriptors, a la plaça del Poble, signant el llibre per a la gent que el comprava i ella estava donant tombs per la plaça, i li vaig dir: no fa falta que em compris un llibre perquè tinc un que acabo de fer, i aquesta va ser l’última vegada que el vam celebrar.