Gilles Prouheze: “L’equitació és un esport que tothom pot practicar”
Gilles Prouheze és instructor, guia eqüestre i jutge de trekking del Club Hípic L’Aldosa. Es dedica al món de l’equitació des de fa més de 30 anys. Coneix els cavalls millor que ningú al país. S’encarrega de criar-los, educar-los i cuidar-los, perquè després puguin participar de les diferents activitats que proposa el club. Considera que el món dels cavalls és un món molt especial que val la pena conèixer.
Fotos: César De Pablos
Des del Club Hípic, de quina manera es promociona el turisme eqüestre al país?
Nosaltres hem d’aprofitar les quatre estacions que ens ofereix el país. Respecte de l’escola d’hípica, durant l’hivern és més difícil mantenir les classes, per la neu, el fred i l’esquí, perquè això ens canibalitza genets. Però, després, durant la tardor i la primavera, estem plens, tenim al voltant de 155 genets en el club. La nostra època forta per promocionar el turisme eqüestre és l’estiu, per això oferim diversos tipus d’excursions per a tota la família, no només per a turistes, sinó també per a la gent del país.
Tenint en compte que el Club ja té tres dècades de vida, quina ha estat la clau per consolidar-se i per posicionar-se com una referència al país?
Vaig fundar el Club Hípic l’Aldosa, quan vaig arribar a Andorra, l’any 1989. Fa 32 anys que treballo amb cavalls al país. A poc a poc, he anat muntant el club, un club que va anar creixent amb el pas del temps, i en el qual sempre hem treballat molt per a arribar a tenir tot el que ara tenim.
Quin balanç pots fer de la temporada 2020?
Va ser bastant complicat, perquè vam estar parat dos mesos i mig, a causa de la pandèmia. No podíem posar al personal en ERTO, perquè els cavalls necessiten tenir cura de manera regular. Va ser un moment molt complicat, perquè tampoc es podien muntar; llavors, vam haver de donar corda als animals a la pista, per poder-los passejar i que estiguessin en forma. Al juliol, el panorama va canviar, perquè molta gent va aprofitar l’aixecament de restriccions per venir al club a muntar i fer les nostres activitats.
Quins recorreguts es realitzaran, de cara a la primavera i amb l’arribada de l’estiu. L’any passat, durant l’estiu, es van fer alguns recorreguts pel Parc Natural del Comapedrosa, fins al Pla de l’Estany. Enguany teniu pensat incorporar alguna ruta nova o modificar l’existent?
De moment, continuarem fent les mateixes excursions, però promocionarem més el Pla de l’Estany, perquè és una activitat molt important i interessant a Andorra. Les perspectives semblen ser molt bones per a aquest 2021, ja que estem tenint molta demanda de classes per a nens, de les colònies d’estiu amb contractes per dos o tres mesos, un fet que, no només afavoreix al club, sinó també als hotels i comerços de la zona.
Dins de les sortides que es realitzen, oferiu algun recorregut per a nens en poni?
Sí, realitzem sortides amb ponis. Tenim 6 ponis i una burra nana. Els ponis, igual que els cavalls, necessiten molta atenció i una mica més de domatge, el que nosaltres oferim és un circuit de mitja hora pel poble. Els nens, de 6 a 9 anys i mig, poden accedir a aquesta activitat. A més de les classes a l’escola, es pot fer el bateig en poni, del qual poden participar infants, a partir d’un any i mig, i en el qual, la mama i el papa el poden portar, durant mitja hora, en un mini circuit que tenim al mig del poble. En aquests passejos, tractem d’involucrar a tota la família.
Quina és la cura que reben els cavalls, tenint en compte la quantitat d’excursions que realitzen cada dia?
Realitzem un planning per intentar que tots els cavalls facin activitat. En temporada baixa, almenys una hora, cada dos o tres dies, perquè d’aquesta manera es mantinguin en forma. Així, quan arribem al mes de juliol, augmentant l’alimentació i l’exercitació poden realitzar les excursions, sense problemes. Durant la primavera, realitzen una o dues classes cada dia, perquè els dissabtes puguin fer fins a 4 classes.
Com eduques als cavalls?
Intento fer-ho des de zero. Tinc un contacte a Espanya, un noi que compra i cria cavalls de muntanya. A mi m’interessa que els cavalls siguin rústics, forts i que puguin trepitjar bé en l’alta muntanya, és a dir, un cavall polivalent, que pugui sortir d’excursió, fins a tres dies, o que pugui passejar un turista que no sàpiga muntar, o que puguin fer un concurs de salt o de domatge. Començo de la base, quan tenen tres anys, els domo perquè puguin estar amb la gent durant la temporada. Després, descansen fins als 4 anys, tornen a fer la temporada i, quan acaben, romanen a l’hípica per continuar treballant durant l’hivern i que puguin començar a fer escola. A partir dels cinc anys, els incloem en el grup d’escola.
La pluja inhabilita les sortides i excursions previstes?
No, la pluja no ens atura, a nosaltres ens atura, sobretot, el gel. Sempre fem sortides per la neu, i estem acostumats a això, perquè és alta muntanya. Si haguéssim de posposar les sortides per les pluges, no podríem sortir en tot l’any, per això, sempre li demanem a la gent que porti un impermeable per fer l’excursió.
Per què recomanaries a les famílies que facin una excursió d’aquest tipus?
El món dels cavalls és molt especial. Crec que per a les famílies és la millor manera per a descobrir la natura, la flora i la fauna, dels nostres parcs i espais naturals, perquè el cavall és qui ens va guiant, nosaltres només ens hem de dedicar a contemplar la naturalesa i a gaudir de les coses que a peu no es poden veure.
Quin és el cavall o la raça que més t’agrada?
L’encreuament perfecte per a mi seria l’hispà-àrab amb una mica de perxeró, perquè aquest últim té una esquena forta i pot treballar sense problemes en l’alta muntanya; l’espanyol pel seu cap, perquè és més centrat i és un animal molt noble; i l’àrab per tenir una mica de sang i espurna. Aquest seria l’encreuament ideal, perquè tindria un cavall de guerra, de batalla i podria fer de tot.
Quin és el procés que ha de seguir un nen o una persona que vulgui fer equitació?
Primer, ha de completar el procés d’inscripció, després li consultem la disponibilitat dels seus horaris, de manera que, si comença de zero, pugui tenir dues o tres classes particulars per a després poder incorporar-ho en una classe més avançada. Si no, creem un nou grup de principiants, nivell 0, perquè vagin progressant tots junts.
El club també disposa d’egües per a la venda? Estan disponibles en el mateix club o generen el contacte amb tercers per concretar la compravenda dels cavalls?
Depèn del moment, sempre intento tenir un cavall a la venda, que el preparo jo, per estar segur de l’exemplar que deixaré en mans del comprador. Si no, s’intenta fer el contacte amb l’exterior per comprar un cavall que es pugui adaptar al país.
Dels anys que portes al costat dels cavalls i del club, quina ha estat l’experiència més gratificant que t’ha tocat viure?
El més gratificant és veure el somriure de la gent quan baixa del cavall i diu que s’ho ha passat pipa i que volen repetir l’excursió. Després, veure als alumnes que han començat aquí, sense tenir coneixement ni facilitats per a fer practicar aquest esport, competint a alt nivell, això et genera molta confiança i gratificació per la feina que has fet amb ells. L’equitació és un esport que tothom pot practicar, però requereix molta disciplina i paciència. No importa si ets alt, baix o robust, de manera recreativa, tots estem en condicions de practicar-ho.