El fotògraf Carles Esteve es capbussa a la Peixera
Fins al 20 de març, el fotògraf Carles Esteve presenta el projecte ‘HAIKU VERMELL’, a l’espai la Peixera, on el grup de creadors La Xarranca ha donat visibilitat als artistes del Principat.
Fotos: La Xarranca · César De Pablos
L’obra del Carles Esteve, un dels inconfusibles i incombustibles fotògrafs que recullen el dia a dia del Govern d’Andorra, difícilment es pugui explicar amb paraules. Es tracta d’una instal·lació on la màgia es percep in situ, en directe, ja que consta d’un mirall ubicat al mig de la Peixera on, com el mateix Carles explica, “t’has de veure reflectit en el mirall per compatir el que va ser el meu moment ‘haiku’”.
Un haiku és un gènere poètic japonès conformat per tres versos de cinc, set i cinc síl·labes, en aquest ordre, en el qual l’autor busca fer èmfasi en la natura o la quotidianitat. Precisament, en aquesta línia s’ha emmarcat el Carles a l’hora de crear el ‘HAIKU VERMELL’, una composició inspirada en els capvespres. El mirall que hi ha dins de la sala consta de dues bombetes vermelles que, quan estan enceses, creen l’atmosfera lumínica pròpia d’aquest moment del dia, que també representa allò que és efímer o és a punt d’acabar. Al sostre, hi ha penjada una fotografia d’un banc que l’autor compara amb l’estructura de les portes Torii, molt pròpies de la cultura japonesa. Al revers de la foto, el haiku de Carles tempta els vianants: En el nou mirall | un paisatge infinit | capvespre vermell. “Aquesta foto es reflecteix en el mirall de tal manera que, quan estàs davant de l’aparador, et veuràs reflectit en ell al mateix temps que la foto”, expressa el fotògraf, qui ha volgut integrar l’espectador amb l’escena creada.
Va ser la primera experiència de Carles Esteve amb el haiku i, malgrat que admet que “no és un muntatge perfecte sinó una reflexió”, va aconseguir configurar una obra dinàmica en la qual dues fotografies més –una a l’esquerra i una altra a la dreta– completen el trinomi iconogràfic, com si es tractés d’un haiku. Aquesta també és la primera vegada que ‘el fotògraf de Govern’ –com afectuosament el recordem alguns col·legues de feina– exposa individualment, una vivència que ell mateix va considerar complexa, però a la vegada enriquidora.
