Francesc Solana, el millor director esportiu del bàsquet espanyol

Francesc Solana, director esportiu del MoraBanc Andorra, va rebre el guardó com a millor director esportiu del basquetbol espanyol, un premi atorgat per la revista Gigantes del Basket. Per a Solana, qui ja porta 11 temporades en el club tricolor, veu aquest premi com a un reconeixement a la feina que, any rere any, han dut a terme els professionals que treballen per fer del MoraBanc Andorra un club consolidat a la Lliga ACB i el continent europeu.

Fotos: MoraBanc Andorra/Martin Imatges

Francesc, portes una vida dedicada al basquetbol on has triomfat tant dins com a fora de la pista. Per a tu, què representa que una publicació històrica com ara Gigantes del Basket reconegui la teva feina com a millor entrenador esportiu del bàsquet espanyol?

La veritat és que, primer de tot, estic content pel reconeixement a la meva figura, en especial després de la meva trajectòria com a jugador. Com a equip, aquest guardó també és un reconeixement a la feina ben feta pel MoraBanc Andorra al llarg de les 11 temporades que porto com a director esportiu.

Quina consideres que ha estat la clau de la teva gestió perquè t’atorguessin aquest guardó?

La passió i la intuïció són fonamentals en aquesta feina que, a més a més, m’agrada molt. És una sort poder-la desenvolupar durant 11 anys al mateix club, on tots els que hi treballem tenim una idea conjunta que ha permès desenvolupar un projecte i un club de bàsquet consolidat i amb bona reputació a tot Europa.

2020 va ser, probablement, l’any més difícil en la teva carrera com a director esportiu. Quins van ser els reptes que et van suposar més preocupacions i com els vas afrontar?

2020 ha estat, sens dubte, l’any més complicat de gestionar, ja que aquell 13 de març es va tancar Andorra i es va suspendre la Lliga ACB. Durant els primers quinze dies, hi havia molta incertesa sobre què passaria, tant des d’un punt de vista de la gestió del club com la que han viscut els jugadors i el cos tècnic. No saber què passaria la següent setmana va generar molt estrès i molts problemes, que el club ha sabut portar molt bé, fins que vam reprendre l’activitat durant el mes de maig i, posteriorment, l’activitat competitiva durant el juny. A l’estiu, es van relaxar les mesures que afectaven tota la població, i vam poder plantejar una nova temporada. En ser un esport professional, tenim la sort de tornar a competir, però no com volem, ja que l’absència de públic és la dificultat més gran que tenim, però ens adaptem als escenaris i assumim nous reptes, com ara les realitzacions freqüents de testos, que hem superat, amb la perspectiva que arribi un escenari optimista on hi hagi una vacuna. Mentrestant, continuarem fent el millor que puguem i esperem que el públic pugui tornar-hi com més aviat millor.

I al llarg dels 11 anys que portes en el càrrec, quins són els moments més memorables que t’arriben al cap?

Sempre destaco tres moments. El primer d’ell va ser quan vam començar el projecte i vam poder sumar a Joan Peñarroya com a entrenador, l’any 2010. Aleshores, el Gorka (Aixàs) em va donar la confiança per dur a terme aquest projecte i tots tres vam formar un bon equip per tornar Andorra al bàsquet professional. Aquestes són les persones més representatives del canvi que va afrontar el club, però sense deixar de banda tota la gent que hi ha darrere, setmana a setmana, tirant cap endavant per fer realitat aquest projecte, des d’afició i entrenadors, fins a patrocinadors. El segon moment destacat és l’ascens, quan vam poder portar l’equip a la Lliga ACB, després de quatre temporades, objectiu pel qual es va fer un esforç molt important i vam comptar amb el suport institucional del Govern d’Andorra, que ha estat cabdal per aquest projecte de país, així com el suport dels nostres patrocinadors. El tercer moment va ser quan vam jugar per primera vegada els playoffs i la Copa del Rei, una fita que ens ha permès veure del que som capaços, i ara fa quatre temporades que juguem en competicions europees. Aquestes metes ens situen com a un equip consolidat no només a la Lliga ACB sinó a Europa.

Davant dels teus ulls han passat jugadors talentosos per formar part del club. Algú que recordis, sigui per la seva trajectòria o per la seva personalitat?

N’hi ha molts. Tots els jugadors que han vingut aquí i han pogut ajudar-nos a créixer, són part important del club. Hi ha jugadors que han tingut la sort de complir els seus objectius personals d’intentar anar una escala més amunt, i això ens ha servit també per fer-nos millor equip. Però també hem tingut jugadors que, malgrat no tenir aquest renom, ho han donat tot per aquest equip. Cadascú, amb la seva aportació, ens ha portat fins aquí, així que és molt complicat destacar algun jugador. Sí que hi ha jugadors que han marcat la nostra afició i és quelcom molt satisfactori veure com tot el poliesportiu està corejant el nom d’un jugador estimat… Ens omple molt que els jugadors siguin tan ben rebuts i estimats per la nostra afició. Això ha passat amb Albicy i Shermadini, que són jugadors que sempre han estat agraïts amb el MoraBanc Andorra.

Has estat partícip de moments durs fins a assolir la consolidació del club com a referent en la Lliga ACB. Actualment, quins són els objectius que des del teu càrrec impulses per fer créixer el BC MoraBanc Andorra?

A curt termini, ens hem d’enfocar en els resultats de la setmana. A llarg termini, ens toca treballar perquè l’equip tingui la millor preparació i les millors condicions per a afrontar els partits. Hem d’intentar ser el màxim de competitius cada temporada, penso que l’objectiu més important que ens tracem cada any és precisament aquest. L’ADN del club ens marca ser competitius sempre i guanyar, sigui com sigui, i contra el rival que sigui; crec que això, malgrat que tinguem millors o pitjors classificacions, sempre ens ha donat grans resultats i fa que els jugadors se sentin identificats amb l’equip i el projecte del club.

Quin és el següent pas en la teva carrera a mitjà o llarg termini? Et visualitzes formant part del MoraBanc Andorra o et planteges canviar d’aires en algun moment?

No, em veig treballant al MoraBanc Andorra molt temps perquè és un projecte que recorre el seu camí, que està lluny de tenir un punt final. Quan era jugador, sempre tenia l’aspiració d’intentar jugar en un millor equip i al màxim nivell, però, en ser dirigent d’un club, no tinc aquesta ambició ni aquesta idea. Intento gaudir al màxim del dia a dia i no concentrar-me en cap a on anar, ja que, en cas de ser així, no podria gaudir la meva feina. Crec que part del meu èxit i del club es deu al fet que treballem cada dia amb la màxima il·lusió, com si fos l’últim dia, per portar el MoraBanc Andorra el més amunt possible.