Vicky Grau, energia i dinamisme al cor de Naturlandia

En parlar de Naturlandia, és molt fàcil relacionar aquest nom amb els paisatges o el Tobotronc, atractius innegables d’aquest parc natural situat a les muntanyes de Sant Julià de Lòria. Vicky Grau, apassionada per l’esquí i ambaixadora de la seva parròquia, és l’encarregada de comunicar i posicionar els valors que fan de Naturlandia un espai singular digne de visitar.

Fotos: César De Pablos · Arxiu/Vicky Grau

Des de molt jove has estat vinculada al món dels esports. Explica’ns com va sorgir aquesta passió?

Des de petita, tota la família tenia la tradició de pujar a esquiar, els meus germans estaven ja a l’esquí club i, en aquell moment vaig seguir l’estela marcada per ells i, també em van apuntar a l’esquí club. A poc a poc, es va convertir en un esport que em va agradar, on veia que anava millorant i, finalment, vaig quedar molt enganxada. Recordo uns inicis amb bons resultats en curses infantils, a Andorra. Després vaig continuar amb la federació, en un grup infantil; on participàvem en competicions internacionals, i anava progressant, fins que amb el pas dels anys, la meva activitat esportiva es va anar professionalitzant, motiu pel qual vaig haver de finalitzar els meus estudis a França per a poder combinar els estudis amb l’esquí. Un cop assolit el “BAC”, em vaig dedicar al 100%, només a l’esquí, participant en copes d’Europa, copes del món, mundials i JJOO, i formant part de l’equip nacional, des del 1991 al 2002.

Ja que menciones que, durant la teva carrera com a esquiadora alpina, has tingut l’orgull de representar Andorra en quatre Jocs Olímpics d’hivern. Què destacaries d’aquestes experiències?

Quan mires enrere, t’adones que és quelcom molt diferent, l’experiència que vius en aquell moment, de com la valores més endavant. En cada ocasió ho he viscut de diferent manera, suposo que per l’experiència adquirida, o bé pel moment esportiu en el qual em trobava. Cada participació la prepares com si estiguessis participant en una cursa més de la Copa del Món, ja que competeixes amb les mateixes rivals. Però per altra banda, uns Jocs Olímpics tenen el seu toc especial amb moments molts màgics, com ara la inauguració, els moments que es viuen en una vila olímpica, el contacte i la interacció amb atletes d’altres disciplines, o el suport incondicional de tot el públic, això és molt maco.

“Hem de posar el 200% d’energia, no queda una altra opció que viure cada dia i tirar tots junts cap endavant”

De moments màgics que es queden marcats per sempre, destacaria l’entrada a l’estadi en la cerimònia d’inauguració, ple de gent aplaudint i veure la bandera del meu país davant meu. En l’àmbit esportiu, és una cursa important, però la preparació és exactament la mateixa que per la resta de curses de la temporada. Dels records que tinc, els més especials són, de les olimpíades de Nagano 1998, on vaig aconseguir el meu millor resultat en uns Jocs Olímpics, va ser un any esportiu força satisfactori en general. També destacaria les olimpíades de Salt Lake, el 2002, per l’espectacularitat de la inauguració, i els de Lillehammer, el 1994, per la convivència i el bon ambient amb la resta d’atletes a la vila olímpica… són moments que he tingut la sort d’haver viscut.

Després de la teva vida com a atleta, vas decidir estudiar dues carreres a Barcelona: Direcció i Administració d’Empreses Esportives, per una banda, i Turisme, per una altra. Per què vas decidir prendre aquesta línia?

En acabar la trajectòria esportiva tenia 26 anys, i creia que el millor era aprofitar la meva experiència esportiva i complementar-la amb estudis afins, després d’un temps buscant opcions, vaig decantar-me per una carrera d’administració, però en la que ja tenia experiència, i en la que m’interessava aprendre la part de gestió. Després vaig decidir que podia compaginar una segona carrera, i vaig decantar-me per la de turisme, perquè tenia molt clar que volia treballar a Andorra, i que era obvi que la carrera de turisme em podria obrir portes, més endavant, a nivell laboral al país.

“Amb la nova direcció, sembla que Naturlandia farà un canvi molt significatiu i representatiu”

Des del 2012, portes el Departament Comercial i de Màrqueting de Naturlandia. Què representa per a tu ser al capdavant d’aquest departament, durant més de 8 anys?

La feina m’agrada molt. Naturlandia és un centre d’activitat que es troba a la meva parròquia, Sant Julià de Lòria, en un entorn incomparable, i té molt potencial. A escala comercial i de màrqueting, et dona moltes possibilitats. Amb la nova direcció, sembla que Naturlandia farà un canvi molt significatiu i representatiu, el qual ens permetrà millorar la gestió. Tenim moltes ganes de desenvolupar nous projectes. Creiem en el potencial que té el parc, i ens fa il·lusió començar aquesta nova etapa.

De la teva feina, quines han estat les etapes més complexes?

El més complicat ha estat la situació generada per la Covid-19. L’estiu passat vam anar de menys a més,  amb unes previsions que, d’inici no eren massa bones, però finalment no va anar tan malament, sobretot, a partir de l’agost, i fins a mitjans d’octubre, on vam entrar en la segona onada de la pandèmia. Els moments més difícils, sens dubte, són aquests de pandèmia arran de la incertesa. Això fa que ens esforcem a posar el 200% d’energia, no queda una altra opció que viure cada dia i tirar tots junts cap endavant. Soc optimista i penso que podem tenir un bon estiu. Ara estem treballant amb públic nacional i amb públic francès, potenciant l’estació d’esquí de fons; està venint molta gent del país, que descobreix aquesta disciplina, i n’estem molt contents. Estem potenciant els serveis de restauració amb una acceptació molt bona, així que traiem aspectes positius, malgrat que ens agradaria que vingués més gent, però la situació és complicada, sense poder rebre turistes d’Espanya.

I de les experiències que t’han causat més satisfacció?

De bones experiències i bons moments, n’he tingut varis. Recordo esdeveniments que hem tingut al parc, gaudir jo mateixa de les activitats que proposem, com la nit de les llàgrimes de Sant Llorenç o una sortida nocturna en moto de neu; també hi ha hagut moments intensos com la festa del ‘Súper 3’, on rebíem un volum inimaginable de nens que passaven per les nostres activitats i que, sens dubte, generava uns esforços a l’equip de manera indiscutible, però que t’omplien de satisfacció un cop acabada la jornada. Com a fita recent, destacaria la cohesió que tenim a l’equip de direcció, quelcom que no teníem abans.

Quines novetats esteu introduint per continuar apostant per un model de turisme sostenible i rendible?

El que s’ha començat a fer, des de l’estiu passat i durant aquest hivern, és diferenciar molt més els dos sectors que tenim. Per una banda, la Cota 1600, quin perfil és d’un espai més lúdic, en un entorn de muntanya, amb activitats com ara l’Airtrekk, que és molt dinàmica, o el Tobotronc, l’activitat que tothom coneix. A la cota 2000, tenim un producte més natural, integrat amb l’entorn, amb esports tradicionals com ara l’esquí de fons. De cara a l’estiu, crearem rutes de BTT per a tots els públics. Tenim el Camí dels Antics Oficis, que volem potenciar, i altres projectes que desenvoluparem, tots ells vinculats a les muntanyes.

Un altre repte important que estem treballant és el rebranding de Naturlandia, que comporta un canvi d’imatge i de nom. Aquí hi haurà molta feina de màrqueting i comunicació, que m’agrada. Penso que els dos anys que tenim pel davant seran força intensos, interessants i m’aportaran molt en l’àmbit laboral.