L’economia “postcovid”, un repte per al 2021

Resoldre la crisi econòmica, a banda de la sanitària, és un dels neguits que els diferents governs d’arreu del món han d’afrontar durant el 2021, un any que diferents experts i polítics qualifiquen de “transició”, amb l’expectativa que l’anhelada recuperació tingui lloc entre el 2022 i el 2023.

Fotos: SFGA/CEsteve · Eduard Comellas · César De Pablos

La Covid-19, sens dubte, ha estat una variable inesperada per als governs i empresaris del món que, des del març de 2020, han hagut de readaptar les seves gestions; uns per a garantir el benestar sanitari, econòmic i social dels seus ciutadans, els altres per a garantir la viabilitat dels seus negocis, en un període on han regnat la incertesa i les especulacions.

Pel que fa a Andorra, després de la 25a presentació de l’informe econòmic, celebrada el passat 22 de setembre per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), el cap de Govern, Xavier Espot Zamora, va precisar que la caiguda aproximada del PIB seria d’un 10%, amb un dèficit situat en 110 milions d’euros el 2020 i en 75 milions d’euros el 2021, motiu pel qual l’Executiu ha insistit a estabilitzar aquests indicadors i a protegir els sectors més febles del teixit econòmic.

Malgrat les mesures econòmiques –que n’han estat moltes–, la CCIS valora la caiguda de l’activitat productiva de les empreses com a un fet “sense precedents en la nostra història recent”, on l’economia andorrana es veu “endinsada en una profunda crisi” de la qual bona part de les empreses no se’n podran sortir. Com és notori i evident, els assalariats i autònoms també es troben en una situació de vulnerabilitat; cal recordar que, el passat mes de maig, l’atur va arribar a una xifra rècord, amb 1.761 persones inscrites al Servei d’Ocupació. Aquest indicador es va mostrar més baix, el passat 16 de desembre, quan el mateix ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va situar el total d’aturats en 1.134 persones.

Aquest increment en la pèrdua de llocs de treball no és un neguit exclusiu de Govern, la CCIS, les patronals i el teixit empresarial, sinó també dels representants del Consell General. En el cas de Judith Salazar, consellera pel Partit Socialdemòcrata (PS), considera preocupant que, “en un país on mai no ha faltat la feina”, es presenti un problema d’aquesta magnitud, en especial en “sectors que depenen directament del turisme i que, malgrat el component de comerç intern, no perceben suficients ingressos per la seva activitat. Ara és quan toca parlar de diversificació econòmica”.

Precisament, la diversificació és un dels temes més tocats per la CCIS però, amb els peus sobre la terra, aquest organisme planteja el canvi de model a un llarg termini, específicament a 20 anys, “amb la implicació de la societat civil i els diferents sectors econòmics”, tal com van avançar Miquel Armengol, president de la CCIS, i Pilar Escaler, directora de l’ens, durant la presentació del programa ‘Fem Empresa’, que busca ajudar el teixit empresarial a superar la crisi econòmica derivada de la Covid-19. Tot i que la diversificació econòmica és un procés, malgrat que complex, necessari, aquest no resoldrà els problemes econòmics del 2021, en un país en el qual, segons precisa la parlamentària socialdemòcrata, “no hi ha les estructures suficients per fer front a la crisi”, ja que Andorra no compta, entre altres coses, amb la figura de l’atur contributiu i amb la suficient recaptació fiscal de la qual dependre. A aquest escenari, indica Salazar, s’hi afegeix “la dificultat d’accés a les dades públiques, la qual cosa també dificulta la possibilitat de fer projeccions”.

Crèdits tous, una vegada més sobre la taula

Amb l’obertura de les pistes d’esquí ajornada fins al passat 2 de gener, mesures de seguretat restrictives per a bars i restaurants, locals d’oci nocturn gairebé inoperatius i els països veïns amb fortes limitacions en la mobilitat dels seus conciutadans, l’hostaleria, la restauració i el comerç al detall són els sectors més debilitats durant la pandèmia, ja que, sense turistes, és poc el benefici a treure. No és per poca cosa que la CCIS, en l’Informe de Conjuntura (gener-juny 2020), destaca que “els indicadors de confiança del sector del retail se situen en nivells mínims històrics” associats a la reducció d’ingressos. Pel que fa al sector turístic, especialment l’hoteler, aquest evidencia un enorme pessimisme amb nivells de confiança “mai vistos en els últims 10 anys”.

Per parar el cop –o intentar-ho– aquests i altres sectors, la CCIS es va reunir amb representants de més de 20 sectors econòmics, per dissenyar el programa ‘Fem Empresa’, un pla d’actuació per donar assessorament, eines i recursos a les empreses del país. Entre altres demandes recollides per l’ens, els sectors han remarcat “la necessitat de regular l’ampliació de carències de crèdits tous fins el 2024-2025, per a tots els sectors d’activitat, com una solució que els permetria gestionar millor la tresoreria i els deures contrets, amb més fortalesa financera i liquiditat. I, per altra banda, evitaria que el Govern s’hagués de fer càrrec, en cas de no pagament, minimitzant l’impacte que suposaria per a les arques de l’Estat”. En aquesta línia, el PS ha volgut regular per llei un model de moratòries i carències bancàries, en el qual entressin les persones jurídiques, una idea amb la qual, segons Salazar, “ens hem trobat amb una forta oposició des de l’inici, ja que, des de l’administració, no s’ha volgut ‘apretar’ el sector bancari”, a diferència del que succeeix a Espanya, on els crèdits es vehiculen a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i “l’Estat avala el 80% de l’import del préstec, mentre que la banca assumeix el risc de l’altre 20%”.

Acceleració de la digitalització

Si quelcom ens ha deixat clar la pandèmia, és que la digitalització és, si no el futur, un medi per arribar-hi. La transformació digital de les empreses, orgànica o forçada, ha estat un tema encara més present, des del passat mes de març, quan els negocis van haver de trobar una altra fórmula per ser més competitius, mantenir-se presents en el segment i, per descomptat, continuar generant ingressos. Per a la CCIS, aquest canvi serà cabdal per a afrontar la transició de 2021, per la qual cosa impulsarà programes de formació destinats a facilitar el procés d’adaptació de les empreses al món digital.

Ja remarcava el grup parlamentari socialdemòcrata, que “hem de ser capaços d’acompanyar aquesta transformació electrònica”, una premissa que comparteix el mateix cap de Govern, qui considera necessari “impulsar la digitalització, millorar l’experiència dels clients i potenciar el comerç en línia” com a tasques fonamentals per a elevar la qualitat de l’oferta comercial, turística i de serveis del Principat, a l’hora que es fomenta la inversió estrangera en sectors amb potencial de creixement, com ara el digital, la salut, la innovació i la recerca a través del desenvolupament d’un parc tecnològic, tal com contempla l’Executiu en el pla d’acció ‘Horitzó 2023’.

Els reptes de l’administració

Si bé les idees, plans i estratègies poden semblar atractius sobre el paper, l’administració té la responsabilitat de fer d’Andorra un territori més fèrtil perquè les inversions, locals i estrangeres, siguin més abundants. Mantenir una pressió fiscal competitiva, no superior al 25%, que garanteixi la recaptació, és una de les causes necessàries a la qual apunta la CCIS, però, evidentment, l’optimització i digitalització dels tràmits duaners i de l’administració pública podrien ser un element diferenciador quan de capitalitzar noves inversions es tracta.

La simplificació de tràmits, la reducció dels temps de les gestions, la coordinació amb la banca, gestories, immobiliàries i oficines d’immigració i duanes, són altres dels punts millorables amb l’objectiu d’atraure més inversionistes. En paraules del cap de Govern, “simplificar els processos administratius per fer una administració més eficient, eliminant els entrebancs burocràtics, és una de les assignatures pendents i que cal millorar per afavorir la recuperació econòmica”.