Claude Benet: “El Fargo no és de ningú, però vull fer-ho un projecte de tots”

El Dodge Fargo ha estat sota la lupa de simpatitzants i detractors per igual, ja que, si bé és un vehicle d’interès històric, el pressupost de la seva restauració no alegra a tothom. No obstant això, Claude Benet, president de Velles Cases Andorranes, es pren amb seriositat la missió de retornar-li al Fargo els seus anys daurats.

Fotos: Jean-Luc Herbert

Desembre ja és aquí. Podrem veure enguany el resultat de la restauració del Fargo?

Malauradament, el tema de la pandèmia ens ha retardat molt. Per a aquest desembre ja haurem avançat, ja que hem començat el revestiment del vehicle, però no hem arribat encara a la fase final. De totes maneres, la fase final dependrà del finançament per poder tenir una visió externa d’un vehicle ja restaurat, ja que, si tenim més finançament, podrem acabar l’interior, que ja està netejat de tots els danys acumulats al llarg de 40 anys. Pel que fa al motor, aquesta seria l’última peça que posaríem en marxa si arribem a tenir el finançament necessari, però el motor en concret no ens preocupa molt perquè no farem circular el Fargo… si de cas serien desplaçaments molt curts.

El passat mes de març, tot just abans de la pandèmia, deies que les aportacions necessàries per a la restauració provenien de capital privat, fins a assolir la xifra de 25.000 euros. Has rebut, però, alguna aportació directa per part d’alguna entitat pública?

Des d’aleshores, les aportacions han apujat una miqueta més però, vull dir, que no gaire més. Ara haurem de rellançar la col·lecta de fons. A altres països hi ha sovint voluntaris o associacions d’experts en el sector de l’automobilisme o industrials amb coneixements que permeten reduir els costos de restauració… a Andorra això no existeix.

Sí que hem rebut una aportació petiteta dels comuns… els havíem demanat que cadascun fes una aportació d’uns 4.000 euros, però només ens van poder donar 400 euros per cada comú. Ells són els únics estaments públics que ens han fet algun tipus d’aportació econòmica… Crec que no hi ha la sensibilitat de protegir el nostre patrimoni i penso que també és feina nostra sensibilitzar la gent.

La carrosseria del Dodge Fargo, de matrícula AND 194, va ser fabricada per l’extinta empresa Currus, a França

I algun ajut no monetari per part d’aquestes o altres entitats?

A nivell d’assessorament tècnic, sí que hem rebut algun suport per part del COEX. Quan el Fargo romania aturat a Fontaneda vam comptar amb el suport d’alguns pèrits per treure’l d’allà. Cal dir que aleshores van rebre l’ajut de l’empresa Mauco, que va ser l’encarregada de portar el Fargo a la nau que un mecenes ens va cedir durant 6 mesos, un suport que ens va permetre tirar endavant el projecte i n’estic molt agraït. El suport dels meus companys de Cases Velles Andorranes també ha estat molt important, així com el “Crispi” (Josep Martínez), mecànic amb experiència en vehicles d’alta gamma. Alguns fotògrafs, com ara Jean-Luc Herbert, entre d’altres, també es van interessar a fotografiar el Fargo i fer un seguiment del procés de restauració. Una associació de residents internacionals, que es diu International Club of Andorra, també ens va donar suport, així com vosaltres com a mitjans de comunicació. No puc deixar de mencionar al Sergi Mas, que va fer una litografia molt maca per a cadascun dels donants; al professor Alan Ward, que ha estat un gran assessor. Ha estat una feina conjunta i això m’anima molt!

Algunes persones veuen el Dodge Fargo com a una pèrdua de temps o com un munt de ferralla, però quina és la seva importància o per què és tan especial?

Crec que la importància d’aquest autocar rau en el fet que és el més antic d’Andorra i no hi ha cap que se l’assembli, i que ha pogut sobreviure al pas dels anys. És un autocar que mostra la història del transport d’aquella època, ja que els vehicles moderns no tenen res a veure. Volem que les noves generacions s’assabentin sobre el que suposava viatjar en el passat. La feina nostra, si bé és restaurar el Fargo, també és sensibilitzar la ciutadania i les autoritats, quelcom que resulta molt gratificant malgrat els temps de dificultat que estem passant tots.

Quina ha estat, fins ara, la relació amb la Comissió de Vehicles Antics?

La veritat és que no s’han interessat gaire en aquest assumpte. Vull dir, hem picat moltes portes com ara Govern, Automòbil Club d’Andorra, privats… però no hi ha hagut un interès molt explícit per part de la Comissió de Vehicles Antics, tot i que podria haver-hi alguna iniciativa discreta o llunyana per la seva part. A mi no m’han contactat directament. Sempre he dit que el Fargo no és de ningú, però vull fer-ho un projecte de tots. Potser –penso– Andorra és un país al qual li falta una mica de sensibilitat sobre el patrimoni cultural (…).

Hi ha un mural a la seu del COEX amb un autocar pintat molt maco, però amb el Fargo, que és real, Govern no s’hi ha posat. Em sap greu perquè aquest és real i el podem restaurar… i quedarà molt maco!

Et preocupa que algú “es pengi una medalla” a partir de la feina que tu i altres persones heu fet?

Això no em preocupa gens perquè sempre serà benvingut el que doni un cop de mà. Si algú es penja la medalla, sense haver fet res, sí que em sabria greu. Si Govern algun dia incorpora el Fargo en tot el que és el seu patrimoni cultural, estaria encantat de la vida perquè penso que això és bo per al país. Tothom fa el que vol i el que pot.

Una vegada restaurat el vehicle, quina serà la utilitat del Fargo? Què passarà amb ell?

Jo el que tinc clar és que el vehicle no és meu… no és de ningú. Estic fent una feina que, en teoria, no m’hauria tocat fer-la a mi, ja que això és una competència més aviat del Ministeri de Cultura, però no s’han mogut molt i per això ja ho faig jo. El vehicle no és meu, però aniré treballant perquè la restauració vagi el més lluny possible.

A partir d’aquí, penso que el més bonic per al Fargo és que el posessin en un lloc d’exposició on sigui visible per a tothom, com ara l’Estació Nacional d’Autobusos perquè la gent que arribés pogués veure un vehicle d’altra època. També podria ser aprofitat per qualsevol entitat comercial per fer promocions dels seus productes i serveis, per exemple a la Fira d’Andorra la Vella. Hi ha moltes possibilitats.