Els laboratoris premen l’accelerador per a la viabilitat de les seves vacunes

Si el començament del 2020 ens va sorprendre amb una pandèmia que ningú no s’esperava i que acabaria fent estralls, tant en la salut com en l’economia de tots els països del món, i Andorra no ha estat una excepció, la llum al final del túnel s’espera en forma de vacuna, l’única solució per a poder frenar la proliferació i la bel·ligerància de la Covid-19.

Des del primer moment, molts laboratoris d’arreu del món es van posar mans a l’obra per a situar-se en primera línia de sortida, d’una carrera que suposarà grans beneficis per a les dites empreses i un alleujament per a les economies i la salut d’uns països que ja estan patint uns efectes devastadors en tots els seus sectors.

Si les vacunes són un èxit, i això suposarà que, no només han de ser efectives per a frenar la pandèmia, sinó que els efectes secundaris han d’afectar mínimament als que la reben, tothom respirarà més tranquil. Però no tothom tindrà la sort de ser el primer a rebre una d’aquestes anhelades dosis, ja que els laboratoris no tenen la capacitat productora per a poder cobrir el 100% de la població de tots els països, motiu pel qual, els grups de risc com ara professionals amb un alt grau d’exposició o gent gran, seran els primers a comptar amb aquesta immunització.

Però, per saber com va aquesta cursa de fons, repassem els laboratoris que participen en aquesta competició i en quin punt es troba la seva vacuna.

La primera a comunicar que la seva vacuna tenia una efectivitat del 90% (testada en més de 43.000 persones), va ser la farmacèutica nord-americana Pfizer, va ser el passat dia 9 de novembre; però només una setmana després, el laboratori Moderna, també dels Estats Units, va anunciar que la seva vacuna BNT162b2 tenia una eficàcia superior a la del seu competidor, concretament un 94,5% (en una mostra en la qual van participar 30.000 persones). Sens dubte, aquestes dues vacunes són les que compten amb més possibilitats per a començar la seva distribució a principis del 2021, però n’hi ha més laboratoris que estan encarant la recta final de les seves.

Però, analitzem com són aquestes dues vacunes i quins són els trets diferencials entre ambdues. Com ja hem esmentat anteriorment, la vacuna de Pfizer té una efectivitat del 90% i ha estat testada en 43.000 persones, mentre que, la de Moderna, anuncia una eficàcia del 94,5%, amb 30.000 persones que han rebut una dosi d’aquesta prova. Pel que fa a la vacuna de Pfizer, aquesta s’ha de conservar a -70º, un gran problema per al seu emmagatzematge, mentre que la de Moderna ‘mRNA-1273’, es pot mantenir entre els 2º i 8º, durant 30 dies o fins a 6 mesos a -20º.  Pel que fa a la seva distribució, Moderna té previst fabricar 20 milions de dosi per a distribuir, als Estats Units, abans que acabi l’any; però de cara al 2021 té previst distribuir, entre 500 i 1.000 milions de dosis per a la resta del món. Pel que fa a la vacuna de Pfizer, aquesta espera produir 50 milions de dosis, abans que acabi el 2020, i un total de 1.300 milions per a l’any vinent. Val a dir que, ambdues vacunes necessitaran dues dosis per a ser efectives.

Malgrat tot, alguns experts s’atreveixen a denunciar que els laboratoris estan actuant de manera atípica i irresponsable, més pròxims a la ciència-espectacle, que als estàndards rigorosos que requereix una fita com aquesta. Així que, la pandèmia ha creat un nou escenari mundial, on les vacunes contra la Covid-19 han obert un nou mercat i una nova expectativa per a superar aquesta xacra mundial i grans potències com ara EUA, la Xina, Rússia o la Gran Bretanya, acceleren per a liderar aquest nou escenari i comptar amb un lloc preferent envers els seus competidors.

Però revisem com estan la resta de vacunes. En total, més de 200 vacunes estan en fase d’experimentació: 47 en etapa clínica i 155 en preclínica, segons l’OMS. De les que es troben en fase clínica, a banda de les esmentades anteriorment, trobem 8 vacunes més en fase tres o final.

• Sinovac i l’Institut Butantan de Brasil: és una versió inactivada del virus que s’està provant a Indonèsia, Brasil i Turquia.
• Institut Wuhan de Productes Biològics i Sinopharm de la Xina: es tracta d’una versió inactivada del virus que s’està provant als Emirats Àrabs Units i el Marroc.
• Institut de Productes Biològics de Pequín i Sinopharm de la Xina: vacuna basada en una versió inactivada del virus, en proves als Emirats Àrabs Units i l’Argentina.
• Universitat d’Oxford i AstraZeneca, al Regne Unit: és una versió no replicant d’un adenovirus, el virus que causa el refredat comú, al Brasil, Estats Units, l’Índia i Rússia.
• CanSino amb l’Institut de Biotecnologia de Pekín, a la Xina: és una versió no replicant d’un adenovirus, es prova a Rússia i Pakistan.
• Institut d’Investigació Gamaleya de Rússia: es tracta d’una versió no replicant de dos adenovirus, s’està provant a Rússia i Bielorrússia.
• Janssen (de Johnson & Johnson): és una versió no replicant d’un adenovirus, es prova als EUA, Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Sud-áfrica.
• Novavax: vacuna basada en proteïnes del SARS-CoV-2 que s’està provant als EUA. Mèxic i Puerto Rico.

Si tot va bé, i aquests assajos experimentals no comporten més problemes dels previstos, el 2021 serà l’any en el qual la humanitat podrà descansar més tranquil·la, ja que haurem vençut una malaltia, que no només ha arruïnat la nostra salut, havent-se cobrat milions de morts, sinó que també haurà arruïnat les nostres butxaques i part de les nostres vides. Perquè no ens enganyem, si els països més rics i desenvolupats segueixen acaparant gran part de la producció d’aquestes vacunes, l’especulació amb el preu de les mateixes no trigarà gaire a aparèixer, malgrat el compromís de molts mandataris i laboratoris en el sentit contrari. Temps al temps, ja que la producció prevista per al 2021 només podrà cobrir un 14% de la població mundial, previsiblement dels països més rics, i aquesta no és una bona dada per a posar punt final a una pandèmia, que posarà en escacs els països menys rics i desenvolupats.