25 N, la lluita que no cessa

Com cada any, cada 25 de novembre, celebrem el dia internacional de l’eliminació de la violència contra les dones. Una data que serveix per a reivindicar la lluita que van començar les germanes Mirabal i que va posar de manifest que la violència de gènere continua sent una de les principals problemàtiques, que afecta milions de dones arreu del món.

Sens dubte, aquest 25 N, serà molt diferent dels anys anteriors i estarà marcat per la Covid-19. Potser no es veuran a milers de dones manifestant-se pels carrers i demanant més polítiques públiques per a acabar amb les desigualtats a les quals ens hem d’enfrontar diàriament. No obstant això, serà un dia i un mes per a reflexionar, per a conscienciar-nos, encara més, de la nostra situació, aquí i arreu del món, i denunciar sense por de represàlies, qualsevol forma de violència, perquè la violència és present en la majoria dels àmbits en els quals ens desenvolupem.

L’objectiu d’aquest dia, no només és cridar l’atenció sobre la desigualtat, la discriminació, els ‘femicidios’ i les diferents formes de violència masclista, sinó també reclamar la implementació de les polítiques públiques per a erradicar i prevenir la violència. Perquè cap dona està exempta d’aquesta realitat, perquè pot ser que siguis o hagis estat una d’aquestes tres dones, que, segons l’informe publicat per l’ONU l’any 2017, que pateixi o hagi patit violència de gènere al llarg de la seva vida, o simplement, que hagis naturalitzat tant algunes conductes, que no siguis conscient del que t’està passant. No obstant això, aquesta problemàtica s’està fent cada vegada més visible arreu del món i cada vegada són més els moviments feministes i col·lectius socials que s’uneixen per a dir-li: NO a la violència de gènere.

Per què el 25 N?

Aquesta data té com a propòsit reivindicar la lluita que van iniciar les “papallones”, les tres germanes, Pàtria, María Teresa i Minerva Mirabal, que van ser assassinades brutalment per ordre del dictador Trujillo, l’any 1960, a República Dominicana. Les papallones van ser tres actives militants contra la dictadura de Trujillo. Després de la seva mort es van convertir en el símbol mundial de la lluita contra la violència de gènere.

En 1993, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona, en la qual va definir la violència contra la dona com: “Tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un mal físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la prohibició arbitrària de la llibertat, ja sigui que ocorri en la vida pública o en la vida privada”. Anys més tard (1999), l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

Llavors què és la violència de gènere?

María Àngels Babot, psicòloga i perita forense del Centre d’Atenció psicològica Vincles, defineix la violència de gènere com el resultat d’una cultura patriarcal que delimita les identitats i les relacions entre home i dona, en funció del sexe biològic, prevalent la superioritat dels homes sobre les dones.

No naturalitzem la violència, perquè la violència no és només física

Si bé la forma més comuna de la violència és la física, existeixen altres tipus de violència que en alguns casos tendeixen a naturalitzar-se o passar per alt, producte de certes “pautes culturals” que romanen arrelades en la societat i que es donen com a resultat de les relacions de poder, històricament desiguals, entre els homes i les dones. Però, la violència es pot frenar a temps si estem alerta a alguns senyals.

“Si et fa callar en una conversa de manera pública o privada, si menysprea la teva opinió atribuint manca de coneixements, si t’insulta o si t’humilia, si vol saber tot el temps on estàs, si et demana explicacions de tot, si t’allunya de la teva família, si sempre tens la culpa, si no valora res del que fas, això també és violència” assegura Babot. A més a més, afegeix que la violència es pot donar en qualsevol àmbit social, edat, posició econòmica o nivell d’estudis i que existeixen diferents tipus més enllà de la física, com la psicològica, sexual i econòmica.

Per tant, la violència de gènere transcendeix el maltractament físic i implica tota classe de subordinació que impedeix el ple desenvolupament de les nostres capacitats i el ple domini de la nostra llibertat.

Les xifres de la violència en el món

• L’OMS afirma que una de cada tres dones en el món pateix violència física i/o sexual de parella o violència sexual per part de tercers.
• El 38% dels assassinats de dones, que es produeixen en el món, són comesos per la seva parella masculina.
• En 2017, al voltant de 87.000 mil dones van perdre la vida en el món. El 58% dels crims van ser comesos per esposos, nuvis i familiars.
• En 2018, 3.529 dones van ser assassinades, per raons de gènere, en 25 països d’Amèrica Llatina i el Carib.
• L’últim informe de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) va revelar que, en l’àmbit mundial, unes 50.000 dones van ser assassinades l’any passat a mans de les seves parelles íntimes o familiars.

L’altra cara de la pandèmia, l’augment de casos per violència masclista

Què succeeix a Andorra?

L’altra cara de la pandèmia és l’increment de casos per violència de gènere. El Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere va atendre un total de 311 casos, entre els mesos de gener i octubre de 2020, dels quals 160 corresponen a l’any en curs, 108 són casos de prevalença de dones que ja van acudir al SAVVG i que es continuen tractant i els altres 43 són casos reoberts. En aquest sentit, Mireia Porras ha assenyalat que la majoria de les dones ateses pateixen maltractament psicològic, en menor mesura, violència física, econòmica, ambiental o sexual i les franges d’edat de les dones que la pateixen va de 28 a 39 anys, de 40 a 51 anys i de 18 a 27 anys.

Cal destacar que s’han atorgat 156 prestacions econòmiques per un import total de 159.069,85 €, per a cobrir necessitats bàsiques, activitats extraescolars i guarderies o per a garantir el procés de recuperació, entre altres accions.

311 casos és una xifra que preocupa i en la qual es continua treballant per a poder erradicar-la i ajudar a tirar endavant a moltes dones que es troben en aquesta situació.

Si pateixes violència de gènere pots trucar als següents números

• Truca al 181. Atenció gratuïta les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any
• Servei d’Atenció a Víctimes de Violència de Gènere
• Número de telèfon del Ministeri: +376 874 800
• Número de telèfon del Servei: 181
• Número de telèfon per WhatsApp: 606 181
• Correu electrònic: igualtat@govern.ad

Quina és la millor arma per a combatre la violència?

Mireia Porras, Cap de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Ministeri d’Afers Socials insisteix que l’erradicació d’aquestes conductes està en l’educació.

“S’ha de canviar l’educació que encara continua sent patriarcal. Desmitificar l’amor romàntic, l’amor per a tota la vida. L’educació té un paper fonamental. No només a l’escola, sinó de tota la ciutadania en general, des dels pares, mares, mestres, els mitjans de comunicació, els programes de televisió, el cinema, etc. Moltes vegades es reprodueixen conductes violentes i fa que ho normalitzem tot. És un treball conjunt que hem de fer a la població, des d’una edat primerenca, per a poder canviar-ho i aconseguir aquesta igualtat de gènere. Si fem accions, des de tota la ciutadania, per a aconseguir la igualtat de gènere, aquestes mateixes accions repercutiran en l’erradicació de la violència de gènere” afirma Porras.

En aquest sentit, el ministre d’Assumptes Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, destaca la importància de treballar en la sensibilització, la formació i la prevenció, en diferents àmbits, per a fer front a aquesta problemàtica.

D’altra banda, Aurora Baena, membre d’Acció Feminista coincideix amb Mireia Porras i admet que no és un camí fàcil, però la clau està en l’educació i la visibilització d’aquesta problemàtica. “S’ha d’insistir en dos punts molt bàsics per a poder-ho solucionar. Un és l’educació, plantejar-se el model que estan oferint als nostres nens, el model de societat que tenim, i posar-los en qüestió, per a començar a detectar micromasclismes. L’altre punt és canviar dinàmiques, mentalitats i no tolerar la violència de gènere, que alimenta a aquests petits masclismes. No minimitzar-los, ni restar-li la importància que tenen”  sosté Baena.

Sens dubte, queda un llarg camí per recórrer per a erradicar definitivament la violència de gènere en la nostra societat. Treballar de manera conjunta amb totes les parts implicades, desenvolupar plans d’acció per a educar, des de la igualtat, i prevenir la violència, això serà clau per a transformar aquesta trista realitat.

El 25 de novembre, i cada dia de l’any, és una data per a dir-li no a la violència masclista, per a repudiar totes les agressions que reben les dones, només pel fet de ser dona, i reclamar major legislació que penalitzi aquest tipus de conductes.

Associacions a Andorra 

Acció Feminista. www.acciofeminista.com. Tel. : 606 681

Stop Violències : stopviolencies.wixsite.com. Tel. : 346721

Associació de Dones d’Andorra: www.ada.ad. Tel. :  360760