Conscienciar per prevenir i tractar a temps

 

Com cada any, cada 19 d’octubre, se celebra el dia internacional de la lluita contra el càncer de mama. Un dia i un mes que tenen com a objectiu sensibilitzar i conscienciar la població sobre la importància de realitzar-se controls de forma regular a les mames (mamografies), per prevenir, detectar i tractar aquesta malaltia. Segons dades difoses per l’OMS, el càncer de mama representa el 16% de tots els càncers femenins. És dels que més afecta les dones, seguit del càncer de pell. Si bé és cert que també ho pateixen els homes i els nens, es dona en menor mesura.

L’OMS sosté que cada 30 segons, en algun lloc del món, es diagnostica un càncer de mama. Si es detecta a temps, les opcions de cura són més grans. Durant el mes d’octubre, associacions i col·lectius d’arreu del món celebren aquesta data amb el símbol d’un llaç de color rosa i realitzen diferents activitats per a donar major visibilitat a la prevenció del càncer de mama. A Andorra, ASSANDCA (Associació Andorrana Contra el Càncer) va realitzar el passat 25 d’octubre, la 7a caminada solidària per a lluitar contra el càncer de mama, enguany de manera virtual a causa de la crisi sanitària produïda per la Covid-19. L’associació va posar a la venda samarretes solidàries, el preu de les quals era a voluntat dels participants. Els fons recaptats  per aquesta activitat es destinaran a les activitats i serveis que actualment presta ASSANDCA.

Però, què és el Càncer de mama?

El càncer de mama és el creixement descontrolat de les cèl·lules mamàries. Les cèl·lules canceroses del pit normalment formen un tumor que sovint es pot observar en una radiografia o es pot palpar com una massa o embalum.

La Mamografia ha d’efectuar-se anualment, a partir dels 40 anys.

Causes

Es desconeixen les causes exactes que el produeixen. Els estudis mostren que el risc de patir-lo augmenta amb l’edat. És menys freqüent en dones menors de 35 anys. El risc augmenta a partir dels 40 anys.

Símptomes

En la seva etapa primerenca, en general, no causa cap dolor. Al principi del seu desenvolupament, és possible que es detectin símptomes. A mesura que avança genera alguns canvis als quals cal prestar major atenció.

• Engruiximent del pit, prop d’aquest o en l’àrea de l’aixella.
• Canvi en la grandària o forma del pit.
• Secreció del mugró o sensibilitat, o un mugró umbilicat cap a dins del pit.
• Plecs o clotets en el pit.
• Canvi en la forma com es veu o se sent la pell del pit o del mugró.
• Pot influir l’herència genètica o familiar.

Andorra

El ministeri de Salut està treballant per a crear un registre de càncer poblacional, que permetrà determinar la quantitat de persones que pateixen aquesta malaltia. Segons dades difoses pel ministeri, el càncer de bufeta urinari ocupa el primer lloc, mentre que la segona posició correspon al càncer de còlon, li segueixen el càncer de mama i el de pulmó. Des de l’any 2015 es van registrar al país almenys 102 casos de càncer de mama en dones de 40 i 50 anys.

Prevenció

Exàmens clínics i mamografies són molt útils per a la prevenció i detecció precoç del càncer. Com més d’hora es pugui diagnosticar, les opcions de cura seran majors. Però sempre, davant qualsevol dubte, consulta al teu metge.

Et mostrem el testimoni de dues dones, una que està patint actualment la malaltia i una altra, que ja l’ha superat.

Testimonis

No estàs sola. Sí que es pot!

La Maria del Carmen Regodesebes, als seus 51 anys, té més forces i energies que mai. Des del mes de juliol està en tractament fent-li front al càncer de mama. Explica que es va assabentar de la seva malaltia per un malestar vinculat a la melsa, enmig de la pandèmia. L’octubre passat es va fer la mamografia, però encara no apareixia res, només quists que ja sabia que eren allí. Indica que quan va rebre l’alta a l’hospital per l’extirpació de la melsa va tornar a casa, però va començar a sentir-se malament. Va tenir febre, vòmits i molt cansament per la qual cosa va haver de tornar a urgències i aquest mateix dia va quedar internada en la segona planta de l’hospital. A partir d’aquest moment van començar a fer-li proves per a saber d’on provenia aquest malestar (Tac, ressonàncies magnètiques, analítiques radiografies, proves del cor, entre altres). La Dra. Rollo i el personal sanitari es van portar com a veritables àngels, comenta la Maria del Carmen. El 29 de juny va rebre el diagnòstic de l’Oncòleg, Dr. Pujadas, el qual li va confirmar que tenia càncer de mama i, al cap de pocs dies, l’1 de juliol, va començar el seu tractament amb quimioteràpia, a l’Hospital Meritxell. Un tractament molt dur, que li va costar molt començar, no per falta de voluntat, sinó per gran nombre d’hores, els dolors i el malestar que patia el seu cos a conseqüència d’aquest.

“A Andorra moltíssima gent té càncer. S’hauria de construir un annex a l’hospital en el qual es fes la químio, la ràdio i les visites oncològiques, exclusiu per a les persones amb càncer”.

La Maria del Carmen realitza dos tractaments, un llarg de quatre o cinc hores i un altre curt d’una hora i mitja aproximadament però, malgrat tot el que l’ha tocat viure, no es queixa de res, ella coneix a altres dones que ho han passat molt pitjor. No obstant això, admet que el seu cos ja no és el mateix. La seva mà dreta se l’inflama i li costa molt utilitzar-la, té els dits de les mans i dels peus arrugats, el seu tacte és diferent, moltes vegades pateix nàusees i, sobretot molt cansament, també se li obliden les coses amb més freqüència. Però té la sort de comptar amb el suport i l’ajuda de la seva família, amics, companys de treball i el seu cap, per a tirar endavant i acabar el seu tractament, que s’estima que durarà almenys tres mesos més. Explica que la seva mare es va instal·lar a Andorra i entre les dues han format un gran equip. Fan la neteja juntes, cuinen, surten a caminar i una tira de l’altra. Gràcies a la seva companya de feina, la Paqui, que també va patir un càncer de mama, va conèixer a la Lídia, així com el treball que realitzen des d’ASSANDCA.

La Maria del Carmen és una dona que està molt agraïda per l’atenció que rep a l’hospital Meritxell, però afirma que l’hospital necessita un servei de radioteràpia. “A Andorra moltíssima gent té càncer. Tal vegada és perquè és petit i tots ens coneixem o coneixem a algú que coneix a algú que pateix la malaltia. S’hauria de construir un annex a l’hospital en el qual es fes la químio, la ràdio i les visites oncològiques, exclusiu per a les persones amb càncer. Seria un benefici per a tots i evitaria el viatge a Barcelona” afegeix.

Sens dubte, l’energia, l’esforç i la voluntat de la Maria del Carmen són contagiosos. “Som forts i podem lluitar contra això. Cal posar-li molta força, ànim i voluntat. És molt important ser fort, estar animada i dir que sí que es pot. És necessari apartar a les persones negatives perquè no necessitem això, necessitem alegria, positivitat i felicitat. Cal creure en un mateix i repetir-se cada dia: jo ho aconseguiré, sóc fort i puc, encara que hi hagi dies pitjors i costi. Nosaltres podem i nosaltres ho valem” sosté la Maria, feliç de poder compartir i fer arribar la seva experiència a totes aquelles persones que travessen la seva mateixa situació.

“Som forts i podem lluitar contra això. Cal creure en un mateix i repetir-se cada dia: jo ho aconseguiré, sóc fort i puc, encara que hi hagi dies pitjors i costi. Nosaltres podem i nosaltres ho valem”.

“Molta força, no tinguin por perquè se surt d’aquesta situació”

La Francesca Valdivia és una dona que va superar el càncer de mama fa més d’un any. El seu cas és diferent del de la Maria del Carmen. Un dia, ella mateixa es va adonar que el mugró del seu pit dret se li havia enfonsat. Així va ser com li van fer una mamografia i li van trobar un tumor de 4 centímetres en la seva mama.

Explica que primer es va sotmetre a un tractament amb quimioteràpia a Andorra, el qual va durar uns sis mesos. Mentre que la mastectomia li van fer a Barcelona, una operació molt dolorosa, ja que li van posar un expansor per a poder-li fer, posteriorment, una reconstrucció de la seva mama. Va portar aquest expansor set mesos, cada quinze dies havia de viatjar a Barcelona per a fer més gran l’expansor, d’aquesta manera, la seva pell s’estiraria i més endavant això serviria per a  poder-li implantar una pròtesi.

“Tractin aquest tema amb normalitat i portin, sempre que sigui possible, una vida normal. Recolzeu-vos en la família i els amics”.

En cap moment del procés es va sentir sola. Destaca que l’atenció de les infermeres sempre ha estat impecable, el tracte del personal sanitari comenta que va ser excel·lent, sempre van mostrar molta empatia i afecte amb ella. Igual que l’atenció rebuda per part d’ASSANDCA, associació de la qual és sòcia. La Francesca, després de mesos de tractament i d’haver-ho de superar, afirma que ha sortit reforçada, físicament i anímicament, de tot això. Com no podia ser d’una altra manera encoratja a altres dones perquè continuïn lluitant i puguin superar aquesta malaltia. “Molta força, no tinguin por perquè se surt d’aquesta situació. Tractin aquest tema amb normalitat i portin, sempre que sigui possible, una vida normal. Recolzeu-vos en la família i els amics. Haig de donar les gràcies al meu marit, que sempre ha estat al meu costat, igual que la meva família i amics” diu la Francesca, una dona forta i valenta, que com altres va lluitar, va perseverar i va vèncer el càncer.