Josep Maria Comes, compromès amb la seguretat integral

Conseller delegat d’Unida Qualitat i Prevenció, Josep Maria Comes també és el CEO del Grup Pirineu, paraigua empresarial amb 29 anys de trajectòria que agrupa ECAM, Geotech i Pirineu Inspecció i Control. Enginyer de camins i amb provada experiència en el sector de la construcció, Josep Maria Comes analitza l’actualitat del marc normatiu andorrà en matèria de seguretat, compliment d’estàndards de qualitat i prevenció de riscos laborals.

Fotos: César De Pablos

El Grup Pirineu és un gran grup que porta diferents empreses com ara ECAM, Geotech i Pirineu Inspecció i Control, però ja no hi figura Principat Qualipreven.

No, ja no. Forma part d’Unida. Fa 29 anys que som al país, des de l’any 1991, i el nostre model de negoci, que es basava en la diversificació, ens ha fet anar creixent de manera transversal. Vam començar desenvolupant una activitat i ara en desenvolupem més de 75. Moltes d’aquestes activitats tenien cabuda dins la mateixa empresa, però altres han provocat, per regulacions o acreditacions, que hàgim hagut de muntar empreses paral·leles. Vam començar amb Pirineu Inspecció i Control, que es dedica a tot el tema de control de qualitat, inspeccions tècniques reglamentàries i assistències tècniques. Després amb ECAM, que toca més el tema de control de pistes d’esquí, de ginys, de transport i d’estructura metàl·lica. Geotech és més de sondejos, auscultacions i control de murs ancorats. Abans teníem una empresa que es deia Principat Qualipreven, que és la que tocava el tema de servei de prevenció aliè, servei de riscos laborals, però aquesta es va associar amb Assegur Prevenció, i van formar l’empresa Unida l’any 2016. Principat Qualipreven continua existint i és l’accionista del 50% d’Unida.

Podríem dir que, de manera general, les quatre empreses que conformen el Grup Pirineu, s’associen o es conglomeren per poder atendre majoritàriament el sector de la construcció?

De fet vam començar amb el sector de la construcció i amb una sola activitat, que era el control de la resistència del formigó mitjançant provetes cilíndriques. Ara, al desenvolupar 75 activitats, estem al sector de la construcció, al sector de la indústria, al sector del turisme, al sector del comerç, al sector de les comunitats de propietaris –que també són clients nostres, i que no és un sector però dic que ho és perquè tot el país són comunitat de propietaris, exceptuant els que són unifamiliars–. Nosaltres hem anat creixent sota un modus operandi: entrar allà on puguem, garantir la qualitat del producte i el servei, avalar-ne la seguretat i fomentar la prevenció dels seus treballadors. Aquests serveis es poden oferir a totes les empreses del país.

De quina manera fomenteu la formació entre els treballadors i empresaris per garantir la seguretat, en especial en matèria de riscos laborals?

El punt bàsic és el compliment legal. Nosaltres ajudem les empreses a complir amb la legalitat vigent, és a dir, normatives, reglaments o lleis. A partir d’aquí, els hi oferim anar més enllà, en el sentit d’entrar en processos de millora contínua i d’anar fent les coses cada vegada millor. Ja és un tema de sensibilitat de cada empresari, de cada empresa o de la seva voluntat. Hi ha gent, i no t’enganyaré, que es limita estrictament a complir la normativa, i no volen fer res més perquè ho veuen com una imposició. I també hi ha gent que no ho veu com una imposició, sinó com una oportunitat, perquè ja que ho han de fer, decideixen fer-ho el millor possible i treure’n el màxim rendiment. Al final, és un procés entre dos.

Estem parlant d’una feina realment complexa, perquè sembla un engranatge entre cadascuna de les parts perquè tot funcioni de la manera correcta.

Ara mateix tenim 45 treballadors especialistes en cada activitat, ja que, si et vols diversificar, no existeixen superhomes. Per molt que diguin que és bo ser polifacètic i tenir molts coneixements, que sí que ho és, cada vegada hi ha menys generalistes i més especialistes. Nosaltres estem intentant que els clients més orientats a garantir la qualitat, s’interessin també per garantir la seguretat i viceversa. És aprofitar el nostre ventall de serveis per poder donar un servei de seguretat integral, no només de prevenció de riscos laborals, sinó també d’inspecció, verificació, assaigs, assistència tècnica i certificació en qualitat, medi ambient i sanitat, per tal de satisfer les necessitats, presents o futures, dels nostres clients.

El nostre gran repte és poder aprofitar tot aquest coneixement i alinear-lo amb un objectiu i amb la nostra visió. Al final, tenim la voluntat de ser líders i referents al Principat, en totes aquestes àrees, per ajudar les empreses a millorar, empoderar els treballadors i, al final, contribuir al perfeccionament de la societat.

Tens molt clar l’objectiu de la teva empresa i les fites que tu vols assolir. No obstant això, sempre trobaràs persones amb resistència a aquest canvi, que només volen complir amb el reglament legal per evitar qualsevol tipus de sanció. Com de freqüent és trobar aquest tipus d’empresari en el context actual d’Andorra?

És el més freqüent, però és un tema de cultura. Quan surt un nou reglament, en principi, la gent sempre es queda amb l’obligatorietat i en fer els mínims per passar i complir. Després és un tema de sensibilització. A poc a poc se’ls hi va explicant i van veient les oportunitats. Sempre hi ha gent que ho veu abans que altres. És un tema d’anar madurant, per això s’ha de crear aquesta cultura. Aquí a Andorra hem entrat tard amb tot el tema de normatives i reglaments, la nostra evolució és més lenta, i aquesta cultura costa més d’implementar. No és un tema de posar una llei i ja està, sinó d’integrar-la dins la gestió diària. Quan t’hi acostumes i fas bé les coses, veus que no hi ha marxa enrere.

Dit això, el marc normatiu i legal andorrà és suficient per abordar la situació de prevenció de riscos laborals i la maximització de la qualitat en la resta de processos empresarials i industrials?

No, encara no. Pensa que ara, amb l’acord marc que s’està fent amb la Unió Europea, un dels grans reptes és arribar a pair tot el marc normatiu que porta implícit en els annexos. Hi ha una quantitat de lleis i reglaments que aquí no hem aplicat i que s’han d’aplicar, que costarà. Fem tard a l’hora d’aplicar-ne molts, però encara serà més delicat perquè haurem de pair-los de patac.

Hi ha moltes coses encara per millorar. Andorra no està inscrita a l’ISO, i no reconeix les normes internacionals i els estàndards de qualitat. Hi ha moltes empreses a Andorra certificades amb ISO que no tenen l’aixopluc de l’Estat. Aquest no hi creu, encara que el servei de tràmits està certificat amb ISO 9001. Andorra Telecom i FEDA, parapúbliques, estan certificades, però el Govern no ha creat una entitat nacional d’acreditació, no ha fet el procés que havia de fer, per tant, anem tard i perdem oportunitats com a país.

Una altra cosa que no fem és el tema de la metrologia legal, aquí a Andorra no existeix. Tret de quatre coses com poden ser el control de les benzineres i els seus sortidors, i poca cosa més. Però, per exemple, en tot el referent al tema de bàscules, no hi ha cap control. Si tu vas a Espanya o a França, les bàscules estan calibrades. Aquí no hi ha obligació que les bàscules estiguin calibrades, i som un país eminentment turístic, així que aquesta és la imatge que estem donant. A més, també tenim reglaments obsolets, per exemple, el de seguretat contra incendis és de l’any 1978. No pot ser. Aquí fem tard, s’han d’actualitzar les coses. I ja entenc que el país és petit, amb poques dimensions, i no té una infraestructura que li permeti adaptar moltes normatives, però no pot ser que hi hagi una normativa de l’any 1978 i que encara no s’hagi actualitzat el dia d’avui, any 2020.