Mireia Bosch, el plaer de tastar els millors vins

El treball de la Mireia Bosch com a sommelier li permet conèixer de primera mà l’essència de cada vi, les zones productores, les diferents varietats, realitzar una puntuació i recomanar-lo en funció de l’ocasió. Des de petita recorda tenir relació amb el món dels vins, però el seu interès va anar creixent amb el pas del temps fins que va decidir estudiar per a sommelier l’any 2013 i dedicar-se plenament a aquesta tasca. La Mireia Bosch va ser seleccionada juntament amb Josep Baeta, com una de les sommeliers representants d’Andorra en la 27a edició del Concurs Internacional de Brussel·les, que va tenir lloc durant el mes de setembre, a la República Txeca. Un certamen en el qual van participar 8.500 vins de 46 països productors, entre els quals França, Espanya, Itàlia i Portugal es van emportar el nombre més gran de reconeixements i medalles. En l’actualitat, exerceix com a directora del restaurant del Llac de Pessons i considera que a Andorra s’estan produint cada vegada millors vins.

Fotos: Mireia Bosch

Ens podries explicar en què va consistir la teva participació en el Concurs Mundial de Brussel·les?

Vaig participar com a jurat al concurs, tastant a cegues els vins participants, i puntuant-los segons la seva qualitat, per premiar posteriorment els més recomanables, ja que en resumits comptes aquesta és la finalitat del concurs, garantir al consumidor que encara que no conegui un vi, si té una medalla al concurs, és que el pot comprar amb garanties.

Com vas ser seleccionada?

La selecció la fa un ambaixador del concurs, que cerca tastadors i els escull en funció del seu bagatge, currículum i experiència contrastada.

Havies participat en algun altre concurs d’aquestes característiques fora d’Andorra?

Havia participat en altres concursos, però en cap de la rellevància d’aquest, que destaca per la gran objectivitat amb què es desenvolupa i, per tant, amb què es concedeixen les medalles.

Què representa per a Andorra tenir dos sommeliers en aquest concurs?

Implica posicionar Andorra, encara més, en el mapa gastronòmic mundial. Espero que això signifiqui que a partir d’ara el nostre país tingui representació obligada al concurs i que alhora hi hagi un retorn en la premsa internacional i el públic en general.

Quant de temps fa que ets sommelier? D’on ve la teva relació amb el món del vi?

Des de petita hi tinc relació, ja que a casa els pares sempre havien begut vi, però l’interès va anar creixent fins que em vaig decidir a estudiar sommelier el 2013.

Ens podries explicar concretament quina és la tasca d’un sommelier?

Consisteix a conèixer els vins; les zones, varietats de raïm, per a poder recomanar un vi a un client, en funció del que aquest busca o li agrada, també en funció del que es disposa a menjar. També has de saber oferir un bon servei a taula, confeccionar una carta equilibrada i gestionar el celler.

El món del vi és elitista?

No ho crec pas; hi ha vins a l’abast de tothom, i cada cop n’hi ha més informació i moltes aplicacions que ens orienten, així que crec que només calen ganes per endinsar-se en aquest món!

Quin procés se segueix per tastar i qualificar un vi?

Es puntuen tres paràmetres, l’aspecte visual, l’olfactiu i la qualitat en boca. En general es valora la sinceritat del vi, que sigui franc i rodó, és a dir, sense estridències, amb expressivitat i complexitat, que tot estigui al seu lloc, ben equilibrat i integrat. En definitiva ha de ser fàcil de beure i aportar-te coses, no deixar-te indiferent.

Quines característiques s’han de tenir en compte per comprar o regalar un vi?

A qui es regala i quin tipus de vi prefereix, per a quina ocasió és, amb què el volem maridar…I pel que fa a la qualitat, si tenim dubtes sempre podem mirar quines medalles o puntuacions té, ja que són una molt bona orientació sobre el vi.

Quines marques i quins vins t’agraden més?

Depèn de cada moment, però m’agraden els vins potents, expressius, amb molta fruita… Ben mirat, també els reposats, complexos i elegants… Quin dilema, no sabria escollir!

A Andorra podem trobar bons vins? A on?

Hi ha molt bones cartes de vins, cada cop més, i tenim la sort de tenir molta influència francesa i espanyola, cosa que obre el ventall. Restaurants amb cartes que m’han impressionat? L’Hotel Grau Roig, Can Manel, Park Hotel, Hermitage, a Pessons també intentem sorprendre…i n’hi ha molts més, és difícil anomenar-los tots.

El client és més exigent ara perquè té més coneixement que fa uns anys?

Si, suposo que quan topes amb una bona carta de vins t’engresques, tens ganes de tastar alguna cosa nova, de deixar-te recomanar, i crec que afortunadament això passa cada cop més, perquè els restauradors veuen que invertir en la figura del sommelier fa que es venguin més vins.

Com valores els vins que s’estan produint a Andorra i la seva evolució?

S’estan fent vins molt interessants, molt ben valorats en crítiques d’arreu, i això malgrat la duresa de les condicions en què es treballa aquí, sense mecanització, amb una climatologia complicada, però són vins amb ànima, que enganxen a qui els tasta.

Consideres que han aconseguit un nivell suficient per a ser ben valorats en un concurs com el que has participat?

Per descomptat, i seria molt bo, ja que al concurs de Brussel·les no es van a buscar els vins que es volen tastar, sinó que els cellers envien mostres que entren automàticament a concurs, i això el fa molt objectiu. De ben segur que en sortiria alguna medalla, només pot frenar el fet que per participar-hi s’ha de produir un mínim d’ampolles, i aquí es fan produccions molt curtes.

On creus que es fan els millors vins del món?

França té molta fama i història al darrere, molts anys fent vi i molta experiència, de fet tota Europa, però en l’actualitat hi ha vins excepcionals a molts països i noves zones productores de vi, petites joies que despunten i es van assentant.

La qualitat d’un vi es correspon sempre al seu preu? Un vi car és sinònim de bona qualitat i un més barat ho és de mala qualitat?

Això és com tot, sempre correm el perill de pagar la marca, i moltes vegades és així, perquè també hi ha l’oferta i la demanda, però si el vi és car difícilment serà dolent. Si és barat pot sorprendre i ser bo, si és car sempre tindrà una qualitat garantida.